LA VIA MÉS LLARGA DE LES GARRIGUES - LA LLANGONISSADA DE LA SEAM

És la via més llarga de les Garrigues però també us haureu de dir que és la via més fàcil de les Garriques i quasi m'atreviria a dir de els que he fet. No us vull enganyar és un terreny d'aventura. Anem a pams. Avui havia la trobada d'escaladros/es de la SEAM  i en estar al bar del Centre del Vilosell en Jordi Marmolejo trau una ressenya d'una via que va fer en solitari i sense corda per la zona. Ens la mirem. L'altra opció és anar a Sant Miquel de la Tosca on van tots els manolos i joves de la SEAM on podem quedar malament així que després de pensar-nos-ho una mica decidim anar a explorar la via i fer la que serà la segona repetició.
Us vull avisar no és gran cosa, nosaltres la vam fer com plan B, però tampoc no es pot desdenyar encara que té un grau molt baix però té aquest component d'aventura i d'amor per la natura desconeguda. Mireu el nom de la via, via trekking. Una via d'escalada que es pot anar caminant!!!
Ara l'ambient de la trobada genial. Van anar a la torre del Faust a tocar d'Albagés a dianr Vam fer foc a terra i venga a coure les llangonisses amb la brassa, a preparar les amanides, a beure vi - que es va acabar i vam haver d'anar a buscar una garrafa de 5 litres. Tot va estar genial, autèntic. Ja estem pensant en fer una nova trobada a l'ermita de Montalegre al Mont-roig.
Descripció de la via:
1ra tirada (III - 45 metres - savines): L'escalada puja per una placa tombada que es veu des de la cruïlla que entra a La Pobla de Cervoles. Ens situem a peu de placa - de fet ens vam situar 5 metres més amunt - i comencem a pujar per la placa aprofitant algunes savines que seran les nostres assegurances. De fet també portàvem friends, tascons i tricamps que jugavem a posar encara que no cal aquest material però ens ho passàvem bé practicant. Muntem la reunió en una savina.
2na tirada (II+ - 50 metres - savines): Potser la placa tomba, o nosaltres ja ens hem acostumat a pujar cercant els ressalts que fa la roca, però ara és més fàcil. Arribem fins la carena. Ara decidim no sortir caminant pel llom sinó continuar en diagonal encordats.
3ra tirada (II - 35 metres - savines): Anem a la dreta pujant en diagonal, mig caminant i a quatre grapes fins una savina on muntem reunió i abandonem l'escalada més llarga de la comarca de les Garrigues.
Descens:
Anem a la dreta per anar a buscar la vall principal. Hi ha trams de tartera encara que la roca no és gaire de fiar doncs hi ha poc gruix i baixem per la placa recoberta de còdols. Finalment preferim travessar la barrancada i anar al sector Vuit A que és un sector d'escalada d'alta dificultat on trobem algunes cordes penjades i algunes línies ja obertes. Baixem arran del cingle fins enllaçar amb el camí de pujada ja en el barranc i sortir a l'aparcament (25 min.)
Accés:
Potser aquesta és la part més díficil de tota l'excursió amb corda. Quan vam trobar al Jordi Marmolejo a Sant Miquel de la Tosca el primer que ens va preguntar era si l'havíem trobat...
Ara el croquis que va fer és molt bo i us pot ajudar molt bé per arribar-hi encara que no està marcada la variant exterior del poble de La Pobla de Cérvoles.
Venim del Vilosell per la carretera LP-7013. Arribem a l'entrada al poble de La Pobla de Cérvoles on posem el comptaquilòmetres i seguim per la carretera de la circumval·lació de l'esquerra. En alguna clariana ja podem veure la nostra placa en la falda de la serra de la Llena.
0,8 km Cruïlla. Anem a l'esquerra. A la dreta hi ha un ramal que davalla al poble de Cérvoles. Anem per una carretera asfaltada que va a una àrea.
1 km. Cruïlla. Deixem el ramal que va a l'àrea i agafem un trencall a mà esquerra cap al Pla d'enVaques. Cartell.
1,2 km. Revolta molt tancat de la pista a la dreta. Recte, en mig del revolt surt un camí, però nosaltres continuem per la pista principal.
1,4 km. Trencall a l'esquerra on deixem el camí principal Hi ha un pal indicador de la Transllena que indica l'altra direcció. Poc després passem pel costat d'una granja.
2,1 km. Deixem la pista principal que va al Mas del Peret i agafem un camí carreter.
2,4 km. Nosaltres vam aparcar aquí encara que la pista continua amb una costa dreta.
Aproximació:
Seguim la pista amunt i després baixant.
3 min. A l'esquerra hi ha una bassa i veiem al fons el mas del Pere. Per la dreta surt un sender que segueix inicialment el barranc.
10 min. Deixem el sender - fita poc evident - i anem per la dreta. Si us passeu la cruïlla arribareu a una pujada on hi ha una corda per pujar un tram costerut.
Seguim caminant entre pedruscall segunt unes fites que va posar el Jordi Marmolejo.
25 min. Arribem al peu de la placa (de fet nosaltres vam sortir uns 5 metres amunt) i comencem a grimpar.

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Via per a col·leccionistes o cercadors de tranquil·litat.
Dificultat: III
Desnivell: 135 metres, encara que poc mantinguts. La via més llarga de les Garrigues. 
Temps d'aproximació: 25 minuts
Temps de descens: 25 minuts
Grau d'exposició: Desequipada. Assegurances en savines que són abundants.
Material: Bagues llargues, cintes i reunions.
Roca: Conglomerada. En general bona però hi ha còdols sueltos que ens van patinar.
Orientació: Nord

Via oberta per: Jordi Marmolejo, en solitari, l'any 1999.


La trobada d'escaladors/es va ser un exitàs de la primera llangonissada de la SEAM. Aquí podeu veure algunes de les imatges que reflecteixen el bon rotllo del dia:



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR