RETORN A LA CRESTA DE LA COMA DE GELI

Després de 10 anys, he tornat a la cresta de la Coma de Geli. La sensació ha estat la mateixa que vaig tenir llavors: ambient màxim amb passos de pati com si fos una gran travessa alpina (Veure Cresta de la Coma de Geli). Quan faig una repetició no ho poso de nou però en aquest cas crec que cal fer una excepció doncs en Jordi Marmolejo va fer una neteja molt bona de la roca que cal esmerçar-ho. No dic que ara no es moguin les pedres però no fan por com feia un temps. També ha posat un munt de ponts de roca que no sé pas d'on els trau (per mi que els fa picant).
Vam entrar per un accés que va dissenyar el Marmo que puja directe. Cal superar una arrancada de V/´V+ però està protegida per un clau que no es veu de sota, dos ponts de roca i un altre clau. Un cop superat aquest primer pas la dificultat baixa. De fet segurament aquest és el pas més compromès de tota la via. Encara que aquesta vegada no vaig pujar fins dalt doncs no tenia temps i abans d'atacar el darrer monolit vaig voltar-lo i baixar pel camí. Camí dret però camí. Fa uns anys no havia sender i baixaves com podies - malament - encara que ara també cal posar-hi cura.
Ja veieu, si fa uns anys era una meravella ara ho es encara més...

Comentaris

  1. Gràcies per la informació! una estètica aresta i amb el redreçament caldrà tibar-hi també.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Com la llagrimeta? Un bon somriure dels bons temps passats...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR