dissabte, 2 de febrer de 2019

LA CRESTA DE LES ROQUES ROIES

En arribant a la pressa de Santa Anna hi ha una cresta que recorda les agulles de Travessany. Ja sé que em direu una mica exagerat però el meu poc senderi me les recorda. Feia temps que els hi tenia posat el nas. Algú de la colla d'Alfarràs em va dir que ja estava oberta (i que) però l'altre dia en Toni Vilaseca va aconseguir una ressenya. Una ressenya que recordava a un garagot de nen petit però ens va servir per abocar-nos a fer-la.
Es un terreny d'aventura. Però en arribar a la primera tirada veiem un cable de vida. Segons sembla volien fer una ferrata però algú els hi va estirar les orelles i van deixar el material. Durant la cresta anirem trobant químics però, alguns, sense sicar i no donen gaire confiança. Malgrat aquest contratemps decidim tirar endavant.
Com he dit dalt és un terreny d'aventura doncs amb la ressenya que teníem no sabíem gaire on ens posàvem. Esperem que vosaltres tingueu millor informació.
Descripció de la via:
1a tirada (V- - 15 metres - tres assegurances): Pugem per un diedre que hi ha abans d'arribar a l'extrem de la carena on trobem un cable de vida que s'enfila per dins. Hi ha tres assegurances que ens permeten ascendir amb seguretat encara que el cable de vida arriba a molestar. Crec que caldria traure'l doncs és un veritable destorb i pot desorientar a la gent doncs un cap arribes a la carena ja no està muntada la instal·lació. Encara haurem d'anar nosaltres a traure'l. Muntem la reunió en la carena.
2a tirada (III - II - 55 metres - sis assegurances): Sortim per un diedre encara ferm però damunt la roca per solidesa i cal anar amb cura. Com ja sabeu en una cresta és molt difícil fixar la llargada de les tirada doncs una mica vas fent una mica on vols. Anem pujant i baixant. Ens situem en un ressalt abans del que hem anomenat Monòlit central que és una roca molt ferma que destaca en al cresta. Fem reunió en una savina.
3a tirada (III - 5 metres - neta): Pugem un petit ressalt que ens situa a peu del Monòlit.
4a tirada (IV - 10 metres - neta): Una agradable fissura ens permet arribar al cim del Monòlit. Ara ens cal muntar un ràpel d'uns 12 metres. Hi ha un clau "artesanal" que diuen que es mou una mica. El reforcem amb un cordino que baixa d'un merlet i arribem a una bretxa. L'Aleix té tard i muntem un rapel de menys de 60 metres arriba al terra doncs la cresta mai pren massa alçària del terra.
Ara bé el tram més delicat. La cordada de la jovenalla puja pel fil de l'aresta. Jo que estic dalt del Monòlit veig amb terror com es mouen els pedres i com el Miquel Àngel i l'Esther escalen amb tot el coneixement del món però jo prego a Déu que el Toni trobi una altra solució....
5a tirada (V - 10 metres - dos assegurances): A l'altre vessant de la bretxa hi ha un mur recorregut per una fissura. Posem un friend, ample, i tirem amunt. Hi ha un arbre miseriós que llacem, efecte psicològic, i més amunt hi ha dos químics. Segurament és el pas més exigent de la via. Alerta que els químics no estan sicats i no donen gens de confiança.
Baixem uns metres. Anem a buscar una savina per muntar una reunió.
6a tirada (III+ - 15 metres - net): Pugem un ressalt de la cresta. Estem en el punt més alt de la cresta. Desgrimpem uns 15 metres i trobem un arbre on muntem un nou rapel de 15 metres, flanquejant a l'esquerra en la part inferior. Alerta en saber baixar el nus fins passar uns arbustS doncs es pot tenir problemes en recuperar la corda.
A sota hi ha l'entrada d'un avenc segons la nostra ressenya permet descendir-hi i evitar el tram més lleig de la cresta. (L'endemà vaig anar a baixar-hi. Són uns 15 metres de desnivell i ens deixa al peu del cingle- proposta molt interessant, veure descripció).. Decidim seguir per la cresta mig caminant per una carena estreta. Travessem un tram de vegetació que ens duu a una canal.
7a tirada (III - 15 metres - net): Ens posem en una canal, amb algun tram herbós, que puja a l'altre extrem de la cresta. Es pot posar algun friend per pujar amb més tranquil·litat. Un cap arribem dalt ja enllacem amb la via ferrada que puja per l'esquerra. Ara ens toca fer el pont tibetà i baixar un tram de ferrata fins a situar-nos al cap de la cresta.
Descens:
Prenem un sender que primer segueix la llomada però poc després baixa per l'esquerra.
4 min. Enllacem amb el camí que puja a l'ermita de Sant Salvador per l'obac.
Passem pel camí que duu a la ferrata de les Roies que hem seguit a l'anada.
17 min. Arribem a l'aparcament.
Accés:
En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers la presa de Santa Anna.
0,3 km. Deixem el trencall de la dreta a la base de la central i anem al poblat, esquerra.
2,5 km. A mà esquerra hi ha la font de Santa Anna on aparquem.
Aproximació:
Des de la font agafem el sender que puja a l'ermita de Sant Salvador per l'obac, marcat amb pintura blanca i verda. Als pocs metres ja tenim una excepcionals visió de la cresta de les Roques Roies.
7 min.: Abandonem el camí principal per agafar un trencall que surt a la dreta. Travessem un barranc i ens enfilem vers la ferrata.
11 min. El camí puja traçant alguna ziga-zaga. En una d'aquestes hi ha unes pedres que indiquen que no hem d'agafar un vestigi de corriol que tira recta. Doncs nosaltres recte i flanquejant la muntanya. Anem pujant en diagonal seguin el millor sender entre vegetació. Pel peu de cingle hi ha un altre corriol que també hi puja, es pot agafar a l'inici de la ferrata.
18 min. Arribem al peu d'un diedre on hi ha l'antiestètic cable de vida. El diedre es troba a l'esquerra d'un petit collet que hi ha a l'esquerra de la primera agulla de la cresta que deixarem a la dreta.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V 
Desnivell: 150 metres.a més de trams caminant.
Temps d'aproximació: 18 minuts.
Descens: 18 min.
Grau d'exposició: Mig-baix..
Material: 7 cintes, friends  i reunions.
Via desequipada encara que trobem els químics de l'intent de ferrata.
Roca: Calcària, amb alguns trams poc agraïts..Caldria fer-ne una neteja de pedres.
Orientació: D'est a oest.
Via oberta per lo Miquel de la Llenca, lo Ferrer d'Ivars, lo del Petit del nen i lo Carles del Cinto, a l'abril 2003.

PER VEURE EL VÍDEO:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada