Passa al contingut principal

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre.
He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell.
Descripció de la via:
1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part alta d'un contrafort. En la paret observem un sostre que és on fem la primera reunió.
2a tirada (V - A0 - 15 metres - 5 parabolts). És un llarg espectacular doncs sortim per la dreta i flanquegem la balma per damunt. La veritat és que fa una mica de iu-iu però els parabolts estan tan a prop que es passa sense adonar-nos-hi.
3a tirada (IV - V - V+ - A0 - II - 30 metres - 8 parabolts): Davant tenim un diedre, molt vertical, en algun moment he tingut la sensació que em tirava endarrera. És una escalada atlètica i exigent malgrat les assegurances. Ara és molt estètic.És el llarg clau de la via.
4a tirada (IV - V- A0 - III - IV+ - 30 metres - 7 parabolts): Tirada discontínua. Pugem un primer muret (IV) i caminen entre herba fins arribar a un mur més ferm on trobem tres parabolts que ens fan concentrar de valent. més amunt trobem un diedre que es deixa fer amb més comoditat (IV+).
5a tirada (IV - V - A0 - IV - III - 35 metres - 11 parabolts): No em digueu perquè però és el llarg que em va agradar més doncs és molt combinat. Anem a buscar un diedre tombat on cal fer equilibri. Un cop hem acabat el diedre girem a l'esquerra i ara ens toca trepar per unes plaques on també ens cal equilibri i decisió. Quan sortim d'aquest pas ja podem dir que hem acabat la via. Ens queda uns metres entre blocs de IV i III. Arribem a la reunió.
Nosaltres vam decidir desencordar-nos encara que les ressenyes fan 60 metres en ensemble. S'arriba a un muret final de III d'aresta que es deixa fer molt bé i arribem al cim del Puig dels Llops.
Descens:
Fem una ampla cresta i en arribar a la carena tirem a l'esquerra.
12 min. Arribem al vèrtex del Puigsacalm (1514 m.). Si no voleu pujar al cim, podeu agafar un carrerany que surt a la dreta i que estalvia la darrera pujada. Ara la visió des del cim compensa amb escreix la pujada. Es veu perfectament l'esperó que hem escalat.
Agafeu l'avinguda que baixa cap al coll de Bracons. Hi ha cartells i el terra està molt trepitxat. Sortim a una pista on podem tenir algun problema d'orientació però hi ha alguna fita que ens indica la correcta direcció.
Passem per la font Tornadissa, on segons la tradició, qui beu d'aquesta font, hi torna un altre cop. El darrer tram es fa una mica pesat malgrat passar alguns trams entre belles fagedes.
1 h 18 min. Arribem al coll de Bracons.
Anada:
Tal com hem esmentat més amunt hi ha algu que puja des de Joanetes pels camins dels Ganxos però personalment crec que és millor començar l'excursió des del coll de Bracons (1151 m.).
Superem un mur de pedra i trobem el sender que puja al Puigsacalm transitat per una munió de caminants.Camí marcat amb marques grogues.
10 min. Deixem el camí principal per agafar una variant que surt a la dreta. Hi ha una creu groga que ens indica que per aquí no va la ruta principal.
Pujada ferma.
18 min. Trobem un tram de cadena.
30 min. Nou tram de cadena.
39 min. Uns metres a la dreta hi ha el puig Tossell Gros (1461 m.). Val la pena desviar-nos per veure una extensa panoràmica de la contrada amb el coll de Bracons als nostres peus i els cingles de Puigsacam que seguirem per la base.
Poc després sortim a una pista que anem seguint.
47 min. Esplanada on es perd el camí. No cal pujar sinó anar planejant fins a trobar un portell on ençallem amb el camí principal, i per on baixarem al tornar.
52 min. Cartell. Recte segueix el camí que puja al Puigsacalm mentre que nosaltres anem a la dreta i agafem el camí del Burro que baixa sobtadament.
1 h 03 min. Un cartell ens indica que hi ha un corriol que puja de Joanetes. Continuem flanquejant la base de la cinglera de Puigsacalm. Anem travessant diverses barrancades. Indret feréstec.
1 h 33 min. Peu de l'esperó dels Llops que representa que és el darrer de la cinglera. 10 metres més enllà hi ha una cadena que ens indica que ens hem passat la pujada de l'espero.
1 h 43 min. Després de pujar per l'esperó fent anar en algun punt, les mans. Arribem al peu de la via que és molt evident per la seva situació, i a més podem veure els primers parabolts de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+ - V (A0) obligat.
Desnivell: 210 metres
Temps d'aproximació: 1 hora 43 minuts.
Descens: 1 h 18 minuts
Grau d'exposició: Molt baix
Material: 11 cintes expres i reunions.
Via equipada
Roca: Calcària escrostada i de no gaire bona qualitat. Defecte compensat per l'abundant equipació.
Orientació: Sud.
Via oberta per: J. Juventany, P. Fabregó i R. Rodríguez a l'agost de 2009
El track de l'aproximació:


Powered by Wikiloc

Comentaris

  1. https://es.wikiloc.com/rutas-escalada/espero-dels-llops-puigsacalm-18466349
    Ací en teniu el track anant per Bracons.
    Vàrem xalar,excursió molt maca, paisatge cinc estrelles, racó idíl·lic a més, la via no ens va decebre.
    Salut

    ResponSuprimeix
  2. Perdoneu, quan vaig comentar no hi era el track i volia ajudar.
    Salut

    ResponSuprimeix
  3. Molt bona explicació...un gran dia!!!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

PLAQUES D'ORGASME: TARDOR CALENTA

En Toni Vilaseca obra una via damunt de Coll Roig (Santuari de Montgrony) i em diu que m'animi a fer la segona repetició de la via. Una idea que abans tenia certa transcendència. Però passa allò que tenia altres plans i em pispen la segona, plou, i em pispen la tercera, fa fred i la quarta, fa vent i la cinquena. Un mes després faré la 100a repetició de via, com a mínim. Ja veieu que és una via que es fa moltíssim. Nosaltres vam anar un dijous i davant nostre teniem dues cordades.
Per què una via té èxit i d'altres no? No ho sé, però segurament ajuda l'entorn, la roca, l'equipament, la neteja...
Bé, doncs Tardor calenta és repeteix per aquests elements, però jo destacaria la feina de neteja i condicionament que s'ha fet en aquesta via que la converteix en una via love climbing.
Cal destacar les plaques de dalt. Extremadament polides i que es superen amb adherència. És un orgasme veure com el peu aguanta a la paret sense que hagi cap protuberància manifesta. Val a d…

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies.
Vam començar per la via Tardor calenta que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant.
Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K. Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de má ..…