JUGANT AL LABERINT DE L'HERBASSAR: MOSSÈN TRONXO
El principal problema és arribar al
peu de via que constitueix una gran aventura. Jo, entre pujar i
baixar, em se va perdre el casc d’escalada. Era de color vermell.
Si algú el troba em faria un gran favor passar-me’l encara que
segurament sols el localitzaran els porcs senglars.
Descripció de la via:
L’inici el marca unes fites petites
que hi ha a l’esquerra que ens serviran per veure un pont de roca
que hi ha uns metre més amunt a la dreta. I més amunt, un altre de
color negre. Ja esteu a peu de via. Ara a fruir.
1a tirada (IV+ - 45 metres – 4 ponts
de roca, 1 parabolt): el llarg té una certa tendència a anar a la
dreta. Els primers metres són prou entretinguts per una placa, però
hem d’anar travessant trams terrosos (penseu que havia plogut molt
i hi havia fang). Els aperturistes busquen els indrets per on podem
pujar per la roca entre la vegetació.
2a tirada (IV+ - III/II – 45 metres –
2 ponts de roca, 2 parabolts i un arbre): Sortim per la dreta a
llaçar un primer pont de roca. Més amunt trobem una placa que està
protegida per un parabolt (IV+) però un cop superat aquest pas anem
caminant per un rostoll obligat on no han pogut trobar algun indret
més agradable per pujar. La reunió està a l’inici d’una bella
placa.
3a tirada (IV+/V – 40 metres – 2
ponts de roca i 2 parabolts): Aquest és el llarg estrella. Ara us
toca fruir. Des de baix sembla difícil però ja veureu com la paret
us va oferint les preses necessàries per pujar-hi amb tranquil·litat
si teniu el grau.
El primer parabolt no es veu des de la
reunió doncs el tapa un boix. Anem a la dreta i el trobareu i
estareu més tranquils. Potser pel meu gust està massa a la dreta
doncs arriba a desorientar, ja que sembla que indiqui que hem de
pujar per la dreta quan el que hem de fer és pujar al recte per la
placa. Del parabolt anem a un matoll de boix i anar pujant amb cura.
Es fa de bon protegir amb friends.
Retorn:
Un cop a la reunió tireu recte amunt
entre boixos, seguint un corriol de porc senglar que us durà al camí
de la Solana al Santuari de Queralt. Ara a la dreta i pita avall
seguint un bell sender que passa per 3 capelles. En 15 minuts torneu
a estar al cotxe.
Accés:
Preneu la carretera que puja al
Santuari de Queralt. Als 800 metres trobeu un dipòsit blanc.
Aparqueu el cotxe aquí.
Aproximació:
Al costat de cal Fumanya teniu un
cartell que indica el camí de baixada. No és el que heu de seguir
de pujada.
Seguiu uns metres carretera avall i
veureu que surt un altre camí que marxa una mica paral·lel a
l’asfalt. És el camí del Serrat de Fullaracs. Busqueu la paret
davant vostre, us ajudarà en la propera aventura.
13 min. Per la dreta puja el camí de
Vinyals. En aquest punt abandonem el nostre camí i anem a la dreta.
16 min. Deixeu el camí i agafeu un
corriol que surt a l’esquerra.
Davant teniu una tartera per on heu
d’anar pujant amb paciència. En els darrers trams haureu de fer el
porc senglar fins a arribar al peu de la paret (35 minuts). Dues
fites petites i dos ponts de roca us diran que esteu ja al peu de la
via.
És bo anar amb el track de la via. El
punt d’inici de la via és la coordenada 42,10694 N 1,83055E 960
metres.
Valoració: Prou interessant malgrat el
matollar i la dificultat inicial de la localització. Darrer llarg
molt agradable.
Dificultat: V
Desnivell: 130 metres.
Temps d’aproximació: 35 minuts.
Temps de descens: 15 minuts.
Grau d’exposició: Mig.
Via semiequipada encara que es fa de
bon protegir
Material: Friends, alguna cinta llarga
pels arbres, 9 cintes exprés.
Roca: Calcària amb conglomerat. Bona.
Orientació. Sud.
Via oberta per: Joan Casçoliva i Toni
Escobet el 26 de gener de 2013.
Hola, avui hem anat a fer la via i fent el camí d'aproximació em trobat un casc vermell.
ResponEliminaEl té el Carles, si et vols posar amb contacte amb ell truca al 932432223.
Gràcies!