Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
HOMO MONTSERRATINUS
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Avui una que ens ajudarà a entendre el follon de les diferents formes d'escalar encara que potser l'anomenada escalada de consum que és la majoria no hi ha cap representant.
Darrer pas de la via Hi ha vies que quan les acabes tens la sensació de que t'ha deixat un bon regust de boca. No hi ha manera de saber perquè. Aquesta via té poca continuïtat, els aperturistes han anat a buscar les plaques boniques i les han anat enllaçant. Tens bon regust perquè hi ha passos ben bonics encara que estan entre ells intercalats. Segurament aquesta bona sensació també ha estat possible per tenir la sort que ens ha acompanyat en Joan Garcia, un dels aperturistes, i ens ha fet fruir de valent amb la via i la forma d'obrir-la "legalment", des d'avall i amb tot el material carregat. Gràcies Joan. També ens ha explicat el nom de la via, Pas de la Galleda ... (no és un nom massa bonic) però resulta que quan estaven baixant de la via van trobar en un pas clau per retornar una galleda vella penjada en un pi. Sembla si més no, misteriós trobar aquesta galleda en mig dels cingles. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V+- A0/Ae (6b) Desnivell : 160 metres. Temps d...
Veiem que han obert un nou sector a la Serra de Canals (Oliana ): 5 vies factibles. Avui fem la primera però amb paciència les anirem fent. Equipadors de prestigi : El gran Remi Brescó (ara li fem una ola, ei !!! que té pàgina a viquipedia ), amb un estil "particular" d'equipar i en Joan Asín que no para d'escalar (i nosaltres que ens alegrem). Ja diuen que és la via més fàcil - segurament - de la paet, però com ens ha agradat, anirem fent les altres... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas i justet) Desnivell : 145 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 22 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 5 cintes exprés i reunions. Via equipada: Sud Roca : Conglomerat, malgrat la feina dels aperturistes, hi ha rocs que volen canviar de casa. Orientació : Sud. Via oberta Per Remi Brescó i Joan Asín el 31 de març de 2024 DESCRIPCIÓ DE LA VIA : A la paret podem veure escrit a la paret EO amb una fletxa , si mirem bé, veie...
Sant Miquel de la Tosca és un racó amagat de la serra de la Llena . Un lloc senzillament encisador. Havia anat fa anys a fer escalada esportiva . La Secció d'Escalada i Alta Muntanya (SEAM) del Centre Excursionista de Lleida ha decidit fer una trobada mensual d'escaladors de la secció. Aquest mes ha tocat anar precisament a Sant Miquel de la Tosca. També era l'aniversari de la Remei , la gran animadora de la secció, després de l'escalada hem fet un dinar "orgasmàtic" amb un ambient bestial. Ha estat una meravella de Trobada/aniversari. Ja estem pensant en la Trobada del juny...Us esperem!!! En Jordi Marmolejo ens ha explicat una aresta, humil, però ideal per escalar sense dificultat. L'Aresta del Sol . Té el seu encant així que les cordades que ens agrada l'escalada més clàssica i ens hi posem. La jovenalla prefereix posar-se a les vies d'esportiva que hi ha a la vora de la font . FITXA TÈCNICA Dificultat : IV+ (un pas) Desnivell : 65 metres....
El nom de la via ja ens dona pistes: Héroes abstenerse . No cal ser cap superheroi per gaudir d’aquesta línia senzilla però encantadora, amb tres llargs que ronden el V, cadascun amb el seu caràcter diferent. La via està ben equipada i la roca és prou ferma, cosa que la fa especialment agraïda. Els Ports - i la zona dels Estrets d'Arnes - sempre ens ha encantat. Al seu voltant hi ha altres vies, moltes de les quals desconeixem el nom i la graduació. Fa temps semblava que havien enganxat pedres amb el nom, però el pas dels anys les ha esborrat. Com que avui érem força escaladors, hem escalat les tres vies més a l’esquerra del pany de paret, amb l’objectiu de documentar-les una mica més. Això sí, n’hi ha almenys quatre més cap a la dreta. Aprofitant una foto d'eskalatzencas.blogspot.com/ SI ALGÚ CONEIX EL NOM I LA DIFICULTAT de les vies pendents ens faria molta il·lusió i un gran favor compartint-ho! (a sota podeu fer comentaris) Tenim pensat tornar-hi a la tardor per completa...
Sendero Limite (un grup d'equipadors) han aconseguit equipar una trentena llarga de vies a Balneari de Panticosa . Vies molt generosament equipades. Han aconseguit fer un veritable paradís pels escaladors. No som estranys com en tants altres llocs on semblem delinqüents. Falta el darrer llarg Altres vies de Panticosa: que hi ha també en aquest blog: Espolon del Pino , Viaje por el muro, Via de los Jardine s, via del Molondro , Libro de la Selva , Via Baloo , Aresta Mogli, Via de Nano Izquierdo , Via del Nano , Espolon Rebollon Avui hem anat a escalar la vía Nano Izquierda . Es la vía situada mes a l'esquerra de l'anomenat 1r Muro . Són vies dedicades al Nano que treballava de guarda al refugi. Són les vies més properes a la Casa de Piedra , de fet estan situades darrera mateix. Falta el darrer llarg ALERTA! ENS HEM TROBAT UN LLARG MÉS EN LA VIA QUE NO SURT EN LA RESSENYA!! ! Al peu de via trobareu un cordill amb el nom de la...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Sant Miquel de la Tosca és una bella raconada entre els pobles de Vilosell i La Pobla de Cérvoles. Constitueix un indret paradisíac on escalar entre la solitud. A l'estiu en el sector de la Font hi toca l'ombra. En aquest bell paratge naix el riu Set que aviat desapareix per les nombroses captacions que pateix. En Jordi Marmolejo i la seva colla van tenir l'encert d'equipar unes vies per entretenir-nos. Hi ha de totes els nivells (III+ fins a 6b) per la qual cosa el fruir està assegurat. De fet, per les rodalies han equipat més vies però no tinc ressenyes i piquen més. La roca és conglomerada però no de la qualitat montserratina. Hi ha segurament més molsa però la bellesa de l'entorn ho justifica. Equipament perfecte. He anat amb el Sergi Gàmiz amb qui feia molt de temps que no escalava, hem passat una bona tarda. Principalment perquè sabíem que havia de ploure i teniem poc temps per moure'ns. Ha estat una elecció ideal. Hem de tornar perquè ens han quedat...
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi...
Feia temps que em rondava pel nas aquesta cresta que es troba damunt de Tivissa. La veritat és que ha valgut la pena saber esperar ja que és tracta d'una cresta superba, si us agraden les crestes. Té ambient, té esperit d'aventura i, sobretot, cada llarg és diferent. No hi ha monotonia, tot és traure el nas damunt de la creta i anar veien com el paisatge va canviant. Tampoc no us espereu la màxima cresta però per passar l'estona resulta un pur plaer. La via està pràcticament desequipada però es pot protegir amb molta facilitat. Ideal com a pràctica per posar friends i tascons. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : En una cresta és molt difícil explicar on fem les reunions perquè hi ha una munió de possibilitats i totes bones. Nosaltres us expliquem com ho vam fer nosaltres però això no trau que pugui haver altres solucions igualment valides, o més. 1a tirada (III - IV - III - 40 metres - 1 parabolt): La cresta és molt evident i fàcil de localitzar. Ens situem en l'Estret de San...
Avui torno a escalar a les Roques de Cardó al Balneari de Cardó ( Rasquera encara que està dins del terme de Benifallet . Es un racó tranquil, ideal per l'hivern ja que està arrecerat del vent i ben assoleiat cap al migdia. Vaig anar l'altre dia a fer la via situada més a l'esquerra, Les cabres de l'Agust í. Ja vaig comentar que són vies de baixa dificultat i ben equipades (a destacar l'habilitat de descobrir ponts de roca) ideal per la iniciació i per anar a escalar els iaios granadets. Gràcies a Sergi Villars hem descobert que la 1a via es diu Al recer del mestral (V-) i la darrera Directa al convent (d'un llarg IV) Avui he fet la via Tarda al Convent que segons la ressenya que tenia era la que està situada més a la dreta, però metre la feia he trobat una que estava més allà, per internet trobo que és una via d'una única tirada i de III+. També observo que hi ha una altra via més interessant que deu sortir per l'aresta. Visualmente és molt bonica...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada