Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
HOMO MONTSERRATINUS
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Avui una que ens ajudarà a entendre el follon de les diferents formes d'escalar encara que potser l'anomenada escalada de consum que és la majoria no hi ha cap representant.
En Joanet Riba i l'amic Carles Giné han obert una nova via a Sant Llorenç de Montgai. Tinc deures!!!. Li comento que quan passi el calor hi penso anar. Avui ha tocat. Es una via curta, però ideal per fer després d'escalar la via Tio Maria o alguna altra del voltant. Mira ja tenim un altra opció ben protegida i ben trobada i per combinar. És curiós com es va fixar en aquesta petita agulla. Està formada per una munió de blocs per on pugem fins sortir a l'esquerra a l'aresta. FITXA TÈCNICA Dificultat : V- Desnivell : 34 metres. Temps d'aproximació : 14 minuts Temps de descens : 10 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 4 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcària. Orientació : Sud-oest Via oberta Per Joanet Riba i Carles Giné amb la col·laboració de Ferran Giné i Marta Mir al maig de 2025 Descripció de la via : Situats a peu de via - una pintada ens confirma que estem al lloc correcte, no hi ha possibilitat d'error. Coordenades UTM...
Els companys em diuen que al poble de Gavasa (en castellà Gabasa ) hi ha racons ben amagats i desconeguts de la comarca de la Llitera a la Franja . No hi he estat mai. El primer que veig són un conjunt de parets espectaculars, de poca alçada, de roca calcària de qualitat amb forats d'aquells que t'acaben fent mal als dits. Hi ha un fotimer de vies d'escalada i ben guapes però no trobo cap ressenya per internet d'interès. Com es possible? Si algú té alguna informació agrairia que me la passes.(aprofiteu els comentaris de sota, gràcies). Són vies encarades al sud, ideals per escalar a l'hivern. En algun lloc he llegit que havia 47 vies que anaven del III+ al 7a+. Veig que també hi ha vies noves encara que nosaltres escalem en vies que ja tenen uns anyets, però desconegudes. Anem a posar llum a la foscor, des de la nostra ignorància. Damunt del poble hi ha molta paret, avui hem anat al sector de la franja de dalt a la dreta. Hi ha paret per a dies. Al peu de les escala...
Ondia quin nom més original: EXTRA OMNES , quan es tanquen per fer el conclable per escollir el nou papa, diuen: EXTRA OMNES, que traduirien per "Tots a fora"..no sé la relació amb el nom de la via. Perquè penseu que li van posar aquest nom? Deixeu el comentari a sota posa INTRODUÏU UN COMENTARI . Gràcies. És una altra línia igual que les altres paral·leles: prop del cotxe, primeres plaques tombades i darrers llargs més exigents, ...i el conglomerat no és igual que el de Montserrat... aquí els còdols volen viatjar malgrat l'esforç dels aperturistes de netejar la paret. Sembla que seran vies molt concorregudes per la seva obligació FITXA TÈCNICA Dificultat : 6a/A0 (un pas) - V (obligat) Desnivell : 130 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 22 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 4 cintes exprés i reunions. Via equipada: Sud Roca : Conglomerat, malgrat la feina dels aperturistes, hi ha rocs que volen canviar de ca...
Veiem que han obert un nou sector a la Serra de Canals (Oliana ): 5 vies factibles. Avui fem la primera però amb paciència les anirem fent. Equipadors de prestigi : El gran Remi Brescó (ara li fem una ola, ei !!! que té pàgina a viquipedia ), amb un estil "particular" d'equipar i en Joan Asín que no para d'escalar (i nosaltres que ens alegrem). Ja diuen que és la via més fàcil - segurament - de la paet, però com ens ha agradat, anirem fent les altres... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas i justet) Desnivell : 145 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 22 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 5 cintes exprés i reunions. Via equipada: Sud Roca : Conglomerat, malgrat la feina dels aperturistes, hi ha rocs que volen canviar de casa. Orientació : Sud. Via oberta Per Remi Brescó i Joan Asín el 31 de març de 2024 DESCRIPCIÓ DE LA VIA : A la paret podem veure escrit a la paret EO amb una fletxa , si mirem bé, veie...
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi...
Com arribar-hi ? Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu...
A començament de l'estiu anà a fer la vía Héroes abstenerse . Vaig veure que a la vora havia un grapat de vies que em van atraure. Pensà que eren ideals per fer durant l 'Acampada social del meu centre. No tenia cap informació però gràcies a les xarxes vaig aconseguir tota la informació que aquí aprofito. Descripció de les vies : He decidit començar per la dreta de la paret. La via Chu Chu Directe (IV) i la via Compru (V- la I V+) no les vam fer perquè estan molt a la dreta de la reunió i els darrers metres eren caminant. Hagues anat bé muntar una reunió damunt de les vies. I ara què! (IV+ - 25 metres - 5 parábols) Els primers metres són els més exigents. A mesura que pugem va minvant la dificultat. Reunió sobre anelles que comparteix amb les vies laterals. Yura (6b): Està en el segon nivell. No ens hi vam posar. Solo para cobardes (IV+ - 25 metres - 6 parabols): Via més agraïda que la I ara que! ja que la dificultat és més mantinguda. Els primers metres són els...
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada