Passa al contingut principal

L'AGULLA DE L'ABAT: ESPERIT D'AVENTURA


La paret del Doll, entre Camarasa i les Bagasses, és sinònim d'aventura, de solitud, de llibertat. Les seves parets queden reservades per a escaladors de nivell però en Jordi Marmolejo, qui millor coneix aquests topants, un dia em va recomanar l'agulla de l'Abat. La vaig estar mirant i remirant. Fins i tot, vaig fer algun intent frustrat. Té l'escalada restringida del febrer al maig i em vaig trobar el cartell informatiu i vaig haver de girar... seran per dies per anar a escalar.

La caminada és llarga però un cop estàs dalt de l'agulla et sents feliç de l'aventura que has fet. Us aviso segurament caminem més que no pas escalem.


Descripció de la via:

Ens situem a la dreta de l'agulla, revoltant-la. Pugem entre l'herbassar i arribem a un arbre que ens servirà per iniciar l'escalada. Davant veiem tres ponts de roca.

1a tirada (IV + - V- - IV+ - V - 35 metres - 8 ponts de roca i dos claus): Pugem a escalar per la canal (IV+) que ens marquen els ponts de roca i anem caminant uns metres a l'esquerra. Primer trobem una fissura - que sembla que fou per on van pujar els primers escaladors - però ara es va uns metres més a l'esquerra fins trobar un clau (V-) per on pugem. És vertical però en els trams més exigents sembla que la roca millora però anem amb por. Més amunt hi ha un altre clau que ens indica que tornem a tenir grau. Correcte, ara ens toca el pas més exigent. Nosaltres vam anar una mica a la dreta aprofitant un arbuts que sembla que està una mica castigat pels escaladors però encara roman ferm.

Muntem reunió sobre un pont de roca. Podem triar ja que en tenim dos.

Anem caminant uns 15 metres entre bosc fins el coll que uneix l'agulla i la paret. Hi ha un cordino és un tronc.

2a tirada (IV - III - II - 30 metres - dos ponts de roca i tres savines): la roca empitjora i cal anar amb cura i palpar les preses, sort que el grau de dificultat és baix, a mesura que ascendim la dificultat va baixant fins arribar al cim de l'agulla (612 m.). Fem la reunió en el mateix cim. Pugeu el cap i mireu l'entorn, una passada!!!


Al 2014 en Jordi Marmolejo i F. Soldevila van obrir una sortida per dalt (V) però nosaltres ja havíem decidir que rapelaríem la via.

Descens.

Al cim hi ha una instal·lació de ràpel que baixa pel vessant oposat de la nostra ascensió. Baixarem per la via. Anem a buscar una savina amb un cordino i un maillon (ràpel de 20 metres) que hi ha uns metres abans. Ens deixa sobre el coll.

El segon ràpel cal anar a buscar el pont de roca on hem muntat la reunió. Nosaltres vam agafar el de la dreta que es veia el cordino millor (ràpel de 30 metres justs). Alerta al recuperar les cordes ja que hi ha una savina pel mig. Ens deixa a l'indret on hem començat a escalada i refem el camí d'anada (55 minuts).

Accés: En el km 56,9 de la C-13 (entre Camarasa i Fontllonga), passat el port de Fontllonga agafem un trencall a l'esquerra i aparquem a l'entrada d'una granja. Vam trobar després alguna furgoneta que havia entrat més a dins i semblava que la pista estava prou bé.

Aproximació: Seguim la pista de l'esquerra. 

8 min Esplanada on vam trobar els vehicles. Travessa la línia elèctrica el camí. Seguim el sender de la dreta que segueix els fils del llum. En el camí del davant vam trobar el cartell de restricció d'escalada temporal.


9 min Abandonem la línia elèctrica i agafem un sender que surt a l'esquerra.

23 min Grau de les Escales. Espectacular.

30 min Bifurcació de camins. Agafem el que planeja i abandonem el més evident que davalla.

36 min Pas estret que desgrimpem.

42 min Pujada ferma per una canal.

50 min Ens situem al peu de l'agulla de l'Abat que revoltem i ens enlairem uns metres amunt fins trobar un arbre al peu de la paret. Albirem tres ponts de roca.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V

Valoració: Via d'aventura però que té un encant especial.

Desnivell: 65 metres

Temps d'aproximació: 50  minuts.

Descens (encara que aquí hauríem de dir ascens): 55 minuts.

Grau d'exposició: Baix. El principal problema són les pedres viatgeres.

Material: 8 cintes, cordinos per llaçar arbres, navalla per canviar-ne algun de vell, friends opcionals i reunions.

Via pràcticament equipada.

Roca: Calcària de mala qualitat. En els passos més difícils, millora.

Orientació: Est

Via oberta per: Jordi Marmolejo i Pep Godoy l'any 1995

Per obtenir el track:


Per veure un video ( a partir del min 7):

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q