LA COMA DE GELI

A finals d'octubre de 2009 el Departament de Medi Ambient firmava un document amb els escaladors on regulava l'escalada al sector de Mont-roig. Fins llavors l'escalada a la cresta de la Coma de Geli restava prohibida per la nidificació de l'aliga cuabarrada. Amb l'acord que es va arribar es pot anar de juliol a desembre. Per a més informació mirar http://www.cel.cat/. Així que vam decidir-nos a pujar encara hi ha el cartell de restricció a l'escalada encara hi és.
És una cresta molt agradable, amb passos aeris, espectaculars i, sense gaires referències, ja que la preuada guia de Jordi Marmolejo amaga algunes errades. La Coma de Geli és una torre destacada a la que ens podem apropar per una bella cresta.
La primera via d'escalada de la zona de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa fou oberta precisament a aquesta prominència. Era la via Badalona oberta el 10 d'abril de 1960 per membres del GE de Badalona. En Jordi Marmolejo ens parla de la cara SE i que té una dificultat de V. La segona ascensió, el 11 de setembre del mateix any, en Manel Cortés, Farré i Mallol - legendaris escaladors del Centre excursionista de Lleida - pugen la cresta (no sabem si van ser els primers). En Jordi Marmolejo i Joan Escuer, en el seu brillant llibre ESCALADAS EN LA NOGUERA (esgotat i que tots esperem una nova reedició) afirmen que els escaladors lleidatans van obrir una via pel vessant NO. Només van pujar 12 metres i els hi va saltar un clau d'on penjava un estrep i en Manel Cortés que van decidir pujar per la canal que surt de davant de la cresta per on vam pujar nosaltres.
Atenció hi ha una actualització Cresta de Coma de Geli. del 2018

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Aparquem en el pont de l'Escalera en la carretera que va de Sant Llorenç a Camarasa i prenem un senderó que voreja l'embassament per la dreta.
15 min. Ens trobem al peu de la cresta. La primera dificultat l'evitem per la dreta sense posar-nos a la paret. Als 10 metres ens tornem a situar a la roca i iniciar l'escalada.
1ra tirada: Al peu hi ha una barra de ferro. 25 metres. Amb passos de III que es poden evitar per l'esquerra. Hi trobem un clau vell. Les reunions es munten en les nombroses savines que anem trobant. L'ambient és "saviner total".
2na tirada: 20 metres. Pas de III. Arribem a un primer resalt.
3ra tirada: 25 metres. Pas de III i a la sortida en superar un mur III+. En començar la dificultat trobem un altre clau vell. Arribem a un nou resalt.
La tendència de la cresta canvia totalment, deixa de ser vertical per esdevenir planera.
4ta tirada: 25 metres. Passos de II, molt aeris però sense dificultat. En algun moment es pot anar a cavall entre els estimballs. Abans d'una roca trobem un altre clau vell.
5na tirada: 25 metres. Passos de I menys aeris. Es pot progressar a l'ensemble, a l'igual que la tirada anterior.
6na tirada: 18 metres. Apareix un tram d'aresta que sembla un ganivet. És pot evitar perfectament per la
dreta sense cap dificultat fins una marcada bretxa. Ens assegurem aprofitant uns prominents blocs. Un clau ens protegeix si volem pujar per l'aresta. Per l'esquerra es pot abandonar l'escalada.
7na tirada: 30 metres. La cresta es torna a posar dreta. Passos de II+. Sortim a un collet amb herba.
8na tirada: 20 metres. Abordem la via per l'aresta de la dreta amb le pas més exigent (IV+). Hi ha un clau vell dins d'una fisura. Els darrers metres són molt descompostos i impossible de protegir encara que de menys dificultat. arribem de nou a un collet. Per l'esquerra podríem arribar fins aquí per una canaleta més factible però descomposta. De fet la cresta propiament s'ha acabat i podem abandonar l'escalada per l'esquerra. Damunt nostre hi ha el penyal de la Coma de Geli. Recomanem, però, enfilar-nos cap al cingle principal. Travessem l'herbassa per dirigir-nos al peu de la paret.
Davant nostre tenim una marcada canal amb un to rogentc amb un arbre al mig de la paret. Hi trobem uns blcos grossos amb aparença de ser poc de fiar, d'aspecte de Riglos, al menys fins a l'arbre. per accedir pugem un primer contrafort que ens durà a una balma. Uns metres més amunt trobem un darrer clau vell i remuntem la canal fins a l'arbre que voltem per l'esquerra i escalem per un interessant sector de plaques (30 metres - IV) que ens duen fins al cim de la Coma de Geli (424 m).
En Joan Gutierrez va obrir una via pels sostres de l'esquerra de VI.

Per baixar anem cap al sud i en una savina muntem un rapel de 25 metres.
Des del collet podem descendir per ponent per un corriol però abans hem de trescar fins al Castell de Geli que resta davant nostre.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV. Pas de IV+ optatiu.
Temps d'escalada: 4 h 30 min.
Temps d'aproximació: 15 min.
Temps de tornada:
Material: Cord de 60 metres, bagues llagues per les savines, fisures fins al núm. 3, algun tascó.
Obsrvacions: Les reunions estan muntades sobre savines i algun bloc de roca. En alguns trams cal anar amb compte amb la pedra.

Comentaris

  1. Si, jo la vaig fer quan encara estava prohibida...

    ResponElimina
  2. Molt mal fet !!! El nombre d'àguiles cuabarrades està minvant a Catalunya en part per culpa de no respectar els seus espais naturals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldria llegir bé l'article per saber que està permès escalar entre el juny i el desembre. Nosaltres vam anar al mes d'octubre. Nosaltres som els primers interessats en la conservació de la natura i per aquest motiu vam regular quan podíem i no podíem escalar a les diferents zones de la Noguera - no va ser un tema fàcil, va caldre força reunions ...- Quan la va escalar en Jebu encara no estava la regulació aprovada. Per cert les aligues cuabarrades canvien periodicament els nius i ara no ho fan a la Coma de Geli...

      Elimina
    2. Fes el que creguis convenient segons els teus interessos i necessitats però, et puc assegurar que des del 2009 aquesta espècie s'ha reduït notablement per la interferència humana, i és per això que s'han pres mesures de conservació que òbviament no agraden a tothom. El 2009 la població censada era de 68 parelles, amb 4 parelles a les comarques gironines, 7 a les lleidatanes, 11 a les barcelonines i 46 a les tarragonines.

      Elimina
    3. No són els meus criteris ni les meves necessitats ... hi ha uns tècnics de Medi Ambient que han regulat l'escalada a la Coma de Geli com altres llocs on no puc anar/ni vull anar a escalar. La merma de àligues cuabarrades no crec que sigui pels escaladors - que seria un tema que podríem solucionar amb facilitat - hi ha llocs on no s'escala - sinó que és un problema més complexe (canteres, interessos turístics, carreteres, xarxes AVE...)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR