ARESTA GER A LA ROCA DE PONENT - PIC DE L'ÀGUILA

Els voltants de Poblet conserven segurament els millors boscos d’alzinar mediterrani. Una de les raconades més interessants és la vall de Castellfollit que permet ascendir a la mola dels 4 estats amb relativa facilitat. El nostre objectiu es pujar a la roca de Ponent per la via més llarga de la contrada amb els seus 180 metres. És l’Aresta GER, una de les més concorregudes en aquesta zona d’agulles i parets per arreu que sorprenentment són de meravellós granit rosat que sembla que estiguem escalant en el cor dels Pirineus. Encara que estrictament parlant no és granit sinó diorita.
Estem en una raconada amb moltes vies d'escalada però actualment sembla restar un xic oblidada.

El granit és una roca franca, amb poques preses però sempre fermes. Exigeix una forma d’escalar diferent al calcari i al conglomerat que són les pedres més abundants a Catalunya.
Hi ha molta fisura i blocs. Així la via que anem a fer, té algun clau però es ideal per jugar amb els friends, els tascons i les bagues llargues com elements d'assegurança La via recorre l’aresta però cal tenir present que no sempre és evident i a partir de la segona tirada hem vist que hi ha escaladors que pugem més a l’esquerra deixant la cresta que recorra la via.
La roca de Ponent ha atret des de sempre als escaladors que han arribar a obrir fins a 12 vies. La primera ascensió fou oberta l’any 1945 per Pere Benaiges, Ramon Feixes i Sebastià Figuerola de Valls. La via més espectacular és la que recorre l’Aresta GER. Fou oberta per Ramon Bruno i Quim Miralles l’any 1972 però l’accès inicial el feien per l’esquerra. Els germans Pere i Magi Alegre, també en els anys 1970 van obrir una entrada més eleganta que puja integralment l’aresta i és la que s’efectua habitualment, encara que amb més dificultat. Prepareu-vos per fruir pel granit de la Catalunya Meridional!.

Descripció de la via:
Ens situem en el peu del contrafort que constitueix l’aresta oest de la roca de Ponent, és un racó desprobeït d'arbres i ens encarem cap a una fisura. Si posem cura podem veure un clau en la segona xemeneia.
1ra tirada: (40 m – V-): Ens enfilem per una primera fisura(IV+) que pugem amb comoditat ja que hi ha un bloc elevat en la part alta que es fa de bon agafar. Es dirigim cap una altra fisura (V-),on trobarem tres claus, amb menys preses i caldrà posar-hi més cura. És possible pujar en A0. Un cop superat, ens decantem a la dreta per anar a buscar un arbre. 2na tirada: (35 m. – V-) Instal•lem la reunió en l’arbre. Ens enfilem per una nova xemeneia (V-) amb la roca no tan bona. Cal pujar la part baixa per oposició (la motxilla i les sabates penjades s'entortolliguen per arreu), encara que no cal endinsar-nos gaire ja que hem de sortir fora i decantar-nos quan puguem per la dreta. A continuació bé una canal menys dreta. Després ens decantem a l’esquerra. Passar prop d’un forat. En el franqueig ens trobem una llastra llisa amb un bon pati amb dos pitons i savines. Per aquí pujava l’entrada original. Anem a buscar una alzina, a l’esquerra, on muntem una reunió comodíssima.
Des d'aquesta reunió no s'arriba a sentir les veus amb els companys de la reunió inferior i la corda corre amb molta dificultat.
3na. Tirada: (50 m – III+). De la reunió sortim en diagonal, a la dreta, per un terreny poc pendent fins un pitó dolç, una autèntica obra d'art (II+) amb preses arrodonides per on hem de pujar per l’esquerra per anar a buscar una cresta fàcil (III), voregem un arbre i poc després anem a la dreta per travessar una profunda canal. Fem la reunió en un arbre (recomanable), o en tres parabols, que hi ha a tocar de la via d’escalada Venus Loveland que puja per la dreta.
4ta tirada: (55 m. – III+/III). Pugem per una canal (fins un arbre on podem instal•lar també reunió si ens dóna la corda) i marxem a la dreta (III-) fins trobar una fisura pendent, descomposta, amb un pitó precari, que s’obre sobre el vessant sud de la parat que cal remuntar (III+). És el pas més enutjós, i amb diferència, de tota la via. Superat aquest obstacle anem pujant sense cap dificultat rellevant (III-). Muntem la reunió en una bretxa.

Ens podem desencordar i treure els peus de gat.i Pugem fins la creu del pic de l’Aguila (898 m.).
Aproximació:
En el monestir de Poblet prenem la carretera T-700 cap a Prades.
2,5 km. Agafem un camí asfaltat a l’esquerra cap al barranc de Castellfollit en el cor de les muntanyes de Prades.
4,1 km. A l’esquerra davalla un camí carreter, molt pendent, cap al rierol de Castellfollit. Baixador no recomanable per fer en vehicle, aparquem en qualsevol eixamplament de la carretera.
Des d’aquí podem observar detingudament una roca prominent que sobresurt en la contrada – en l’altre vessant del barranc – és la roca de Ponent, amb el pic de l’Àguila. D’ella davalla vers nosaltres un notable contrafort. L'Aresta GER. Cal adonar-nos igualment de la tartera que hem d’assolir per arribar al peu de la via.
Accés:
Agafem el camí carreter descendent, fins a una esplanada on anem a buscar un tronc, en l’extrem, i baixem al torrent de Castellfollit.
2 min. Travessem el rierol (622 m.) i prenem un senderó que puja cap a una vella cantera. Anem a la dreta seguint un corriol que puja entre carrasques i pedres. Algunes fites ens ajuden a orientar-nos.
15 min. Sortim al fons d’un barranc i pugem pel mig d’una barrancada recoberta per una tartera. Con és de blocs de granit tenim la sensació que anem pujant per un feixuc tarteram pirinenc.
30 min. Arribem al contrafort que davalla, a l’esquerra, de la roca de Ponent on comença en una clariana la via d’escalada resseguint una fisura situada un xic a l'esquerra.
Descens:
Des de la creu del pic de l’Àguila (898 m.) continuem la cresta fins baixar a un collet on prenem la tartera que contorneja l'estimball meridional de la roca de Ponent. Anem seguit les fites. Sembla que ens trobem situats en un tarter del cor del Pirineu...
18 min. Passem a la dreta de l’inici de la via. Continuem per la tartera pel camí de pujada.
45 min. Carretera de Castellfollit.
FITXA TÈCNICA:
Comarca: Conca de Barberà.
Dificultat: V inf. obligat
Temps d'escalada: 3 hores.
Temps d'aproximació: 30 min.
Temps de descens: 45 min.
Llargda: 180 metres.
Material: Petit joc de friends, tascons però ampli ventall i bagues llargues (per instal•lar reunió i aprofitar arbres). Cordes de 60 metres.
Època recomanable: Evitar l’estiu.
Tipus de roca: Grànit de to rosat (diorita). De bona qualitat menys en punts concrets.
Si voleu veure podeu veure aquest muntatge (ei, que la música la va posar l'Estivi i jo sóc totalment innocent... podeu tancar l'altaveu de l'ordinador):

Comentaris

  1. De fet la diorita tampoc no és taaaant diferent del granit (conté més plagioclassa, i menys quars i ortoclassa), i aflora sempre envoltada de granits. O sigui que no et preocupis, podeu seguir dient-li granit!!!

    Bones escalades en aquesta paret, saps on puc aconseguir ressenyes de les demés vies???

    ResponElimina
  2. al llibre del Josep Jané d'Escalades Clàssiques a les Muntanyes de Prades hi pots trobar un bon croquis, tan del roc de Ponent com de la Torre del Moro. També es va arribar a editar un petit llibret de totes les vies i els totxos de tota la vall, ja fa una bona colla d'anys, jo he pogut aconseguir les fotocòpies. S'ho va currar en Pere Alegre, l'actual guarda del refugi de Montral.
    Ara me'n vai a escriure 100 vegaes plagioclassa... plagioclassa plagioclassa

    ResponElimina
  3. Felicitats per l'activitat. Molt bona descripció, de l'aproximació, via,... me l'apunto a veure si puc anar-hi aviat en solitari.
    Ja li vaig dir al Jordi (Tato) que sou uns valents mira que anar a l'hivern a l'espero de Llebeig que hi fot un fred de collons.
    Salut companys

    ResponElimina
  4. ostres, a veure si podem fer-li arribar el meu mail a en Joan Ramon, que em demana unes linies sobre la geologia de la zona. Si pot, que m'escrigui a "eucaliptusglobulus@hotmail.com"

    ResponElimina
  5. eiiiiii.... tinc pendent aquesta via... he quedat amb una colega per anar-hi properament i he llegit la teva ressenya i m'ha ajudat a tindre una molt bona idea.

    Lo que no trobu són les ressenyes de les vies de al costat de la carretera... com les podria aconseguir? tú les tens?

    ResponElimina
  6. Vodria fer aquesta escalada a mitjans de setembre. Que opineu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. En principi cap problema, faltaria més, ja em diràs!

      Elimina
  7. Voldria fer aquesta escalada a mitjans de setembre. Qué opinieu?

    ResponElimina
  8. El metal li queda be,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,pero la via es entiga millor Led Zeppelin

    jjjjajajajaja salut

    ResponElimina
  9. Bones, trobeu que es bona idea fer aquesta via al juliol ??

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que crec que és millor evitar els mesos de calor i pujar a Pirineus on fa fresqueta però això és qüestió de gustos, de matinar ...

      Elimina
  10. Avui hem anat a fer la via... i els pitons i parabolts que parles en la tercera tirada... res de res... algú s'ha dedicat a treure-la!!!!

    Tanmateix, ha desaparegut la creu del cim!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR