diumenge, 13 de juny de 2010

LO TIO GOS AL GORRO FRIGI

Arribem a Montserrat de bon matí i prenem el cremallera de Sant Joan, i amb la targeta federativa et fan descompte. Que bé! Envoltats com no, per 10.000 japos que venen a fer turisme una mica lluny de casa seva.
En arribar dalt, prenem el camí senyalitzat cap a Sant Jeroni., apte per a tothom, que ens deixa en uns 10 minuts davant a peu de les vies del Gorro Frigi, passant de llarg la Gorra Marinera , la Magdalena inferior i superior. Trobem en aquest camí unes baranes de ferro i m’enrecordo d’una anècdota i d'una llegenda. Diuen que anys enrera un escalador pujava una de les vies del Gorro Frigi i va caure, i sense saber com, damunt una petita creu que es troba a uns 5 metres de terra i en rebotar, després va donar-se un fort cop al cap contra la barana. Va ser tan fortes les contusions que va morir. Pero l’anècdota ve de que en aquell moment passava per allí un monjo benedictí que li va donar l'extremaunció.
Quant a llegendes, diuen que l’escalador Haus Estrem, escalant la via que porta el seu nom al Gorro Frigi, el va sorprendre una forta i llarga caiguda amb tanta mala sort que el du a un trist final: la ditxosa barana li secciona el cap, que rodola pendent avall, i del que no es troba ni rastre mai mes. Passats els anys, la gent que passeja per aquest indret de nit i amb boira tenen l'esglai de la presencia d'un esperit que busca el seu cos...jejeje.
Bé, després de tot són anècdotes, i “naltros” seguim amb lo “nostro”, que és escalar i passar-ho bé. Arribant a una mena de bancs de pedra per seure aprofitem per esmorzar una mica i posar-nos l'arnès, preparar el material i les cordes. Amaguem les motxilles i ens dirigim donant el tomb al Gorro Frigi fins al peu de la nostra via en el que trobarem uns para-bolts de color groc i una inscripció, TIO.
La primera tirada marca la ressenya de IIIº/ IVº i es deixa fer be, trobant grans presses per agafar-se i molts para-bolts pintats de groc on assegurar-se. S'ha d’anar amb compte els darrers metres abans d’arribar a la reunió, ja que hi ha un flanqueig sobtat cap a l'esquerra.
La segona i la tercera tirada d’un grau similar, les empalmem en una de sola, sortint uns 50 metres de tirada molt macos i fàcils (IVº/IIIº).
La següent tirada la fem a l'ensamble per ser massa fàcil (IIº), encara que amb prou feines arrepenjes les grapes al terra, tot i així ens assegurem als parabolts que anem trobant.
I arribem per fi a l'ultima tirada de 35 metres que marca que es la mes difícil, cotada de 6a o A0 i després IVº+ , començo per una placa molt vertical amb presses petites però bones d'agafar i trobant uns bons merlets i forats surto triumfant sense fer cap A0.

Un cop al cim ens trobem dues cordades que havien pujat per diferents vies: una de dos “xavals” de 60 anyets i l'altra d'una parella de guiris, ell de 74 anys i ella uns 60 i jo em queixo que en faré 50 aviat, je,je...
Ara toca la sessió de fotos de rigor al cim, amb una vista de 360º de les diferent agulles i cims montserratins (el Cavall Bernat. la Mòmia. la Prenyada. la Panxa del bisbe, el Mont-gros.Sant Jeroni. El Bruc, Manresa...). Tot seguit prenem el camí de baixada. Bé, lo de camí és relatiu perquè baixes per una ferrada equipada i per si vols, pots rapelar també en trams una mica verticals, ens porta al collat i d'aqui al camí principal.
Agafem les motxilles i ens dirigim a peu passant pel Pla dels ocells , passant per davant de la Panxa del bisbe i el Pas dels francesos, amb no sé quants centenars d’escales avall que arriben al Monestir a fer unes birres i després cap a casa.
I fins aquí la ressenya d'en Cisco, que a més d'obrir.nos els llargs ara també l'hem enredat a escriure, i de gratis!!!!!!!!!!!!!!! per més info de la via mireu per qui:
I aquí és on començo jo a dir quatre apunts de la via. I no perquè ho faci millor que lo Cisco, si no perquè este bloc és per si ha cap altre escalador tonto al món a part de natros dos, en dubtem però per si cas ha de sàpiguer el nostre parer, perquè per sort del Cisco, ell no és un escalador tonto. Nem al gra. És una via fàcil, no pateixes gens ni mica, i més aviat d'estiu, perquè per poc que matineu fareu gairebé tota la via a l'ombra. Als primers llargs no cal que patiu els peus de gat, amb bambes ho anireu trampejant bé. Només els primers metres la roca és bruta per la proximitat del bosc, després conglomerat immillorable amb còdols de totes mides i formes. Només algun pas puntual us haureu de fixar en les preses. És possible que algun pas se us faci més difícil pel fet que de seguida us heu acostumat als bolus grossos i a repenjar tota la bamba en una repisa amb vistes al Cavall Bernat, què és la fita que esteu desitjant pujar. L'últim llarg el podeu afrontar de dues meneres:
Si teniu necessitat de treure-vos el 6a en lliure, poseu.vos los peus de gat, ja que hi ha un passet on us faran falta. Les xapes estan prou aprop per tibar d'A0 en qualsevol moment, i a més, són els primers quatre metres del llarg, amb una R comodíssima i gairebé sense possibilitat de fer.se mal. És un bon lloc per treure's un 6a.
Si no voleu portar els peus de gat, agafeu un estrep, amb un parell de passos quasi que ja en sortireu, després un pas vertical de quart però amb uns cantos enormes us deixaran a tocar del cim. ESPECTACULAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! La veritat és que és una passada de cim, el vai disfrutar mooooltíssim. També s'ha de tindre en compte que sóc un neòfit de Montserrat. Però atenció, no us podeu relaxar, la baixada no la fas amb les mans a la butxaca, esteu en una agulla i heu d'estar amatents!!! La baixada és fa tot seguint la Normal, equipada amb cables cadenes. No és un passeig, hi ha trams prou verticals on cal fer força amb els braços per baixar amb seguretat, un guants de cuir no us farien gaire nosa. I si la roca és mullada o esteu valdats, o teniu vertigen o porteu infants no vos ho penseu gens ni mica. Com que porteu cordes, feu ràppel, amb el casc!!! Hi ha instal.lacions muntades. I per baixar la canal que us porta al camí de Sant Jeroni, tres quarts. Hi han cordes fixes, que us faran molt de servei en el cas que el terra sigui moll, que a mi em sembla que no deu ser massa infreqüent donat el tipus de vegetació que hi ha. Me va semblar veure alguna bleda espectacular, potser no ho era, però jo creia que era un arbust i allí me va semblar veure arbres!!!!!!!!!
Res, només dir que és una via per disfrutar sense cap mena de pretensió i que us pot deixar un gran regust de boca, si no fos que encabat has de pasar per Montserrat amb la seves gentades amunt i avall.........

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada