divendres, 30 de juliol de 2010

CASTELL DALMAU: 35 anys després

Hem nat amb lo Cisco a repetir la seva primera via. La Insa-Vilà a la Nord de Castell Dalmau.

Per arribar-hi heu de pujar per la carretera de Farena, desde La Riba, i als 3km, just devant del refugi dels Masets, (que torna a estar obert després d'una temporada on l'havíem vist tancat) preneu la pista que marxa enfront i puja pels costers. Deixareu a mà dreta el campament dels Almogàvers (OJE) i continuareu fent revolts, pujant fort fins entroncar amb el GR que puja de La Riba, pocs metres més enllà trobareu lloc per dos cotxes. Poc més d'un Km per pista regular per a turismes delicats.

Uns metres per avall teniu la font i la bassa de La Pasquala. Amb l'entorn net i polit. Lloc molt concorregut a l'antigor com a àrea d'esbarjo i acampada i com a base de les ascensions a Castell Dalmau i al Puig del Marc. Però natros agafem los trastos i anem amunt pel GR. Al cap d'una estona deixem una barraca de pedra seca que fou utilitzat de refugi precari i continuem la pujada, anem de cara al Sud, a les parets del Puig d'en Marc. Al cap de quinze minuts farem cap a una carbonera on bifurca el camí. Deixem el de l'esquerra i continuem pel GR direcció Castell Dalmau. Ara la pujada és prou suau. Ens apropem al roquissar. Intuim entre la vegetació espesa alguna covota, o grans fondalades. Tots els topants estan formats per enormes ensulsides de les que surten penyals i agulles. És impossible fer.se una idea del terreny que ens voreja ja que una vegetació imprenetabe ho envaeix tot, gairebé el camí també.

Tot i que des d'algun punt podrem aguaitar anecdòticament el penyal, no serà fins quan estem a sobre que vorem l'imponent silueta del Castell Dalmau, una agulla rectangular, massissa i compacta que sobresurt del bosc un mínim de 25 metres.
Castell Dalmau és sobretot i desde sempre l'escola d'artificial del Camp de Tarragona, i més concretament de la burilada. Per arreu, resseguint totes els panys trobareu línies infinites de burils que cada dos pams s'enfilen fins al cim.
Així doncs deixem el GR i anem a buscar la seva cara nord, som a l'estiu, a buscar la via en qüestió. Tranquils, no patiu cada via té la seva placa amb el nom corresponent, no us podreu escaquejar. Per mi era pràcticament la primera vegada que feia nar els estreps, i només dir que va ser molt dur, rebentat de mala manera. Esta via com alguna que altra ha estat semi.reequipades amb parabolts. Vui dir que aproximadament cada dos burils trobes un parabolt, hem tingut sort, no haguera sigut lo mateix tibar de burils de fa 50 anys.

La primera tirada, vora quinze metres, es pràcticament un pedalar, només al final hem de fer uns pasets en lliure obligat, passet de cinquè, que protegirem amb un friend de l'1. Farem reunió incòmoda amb dos burils (no us oblideu les plaquetes recuperables!!!) que podem reforçar amb un friend mitjâ.
La segona tirada té la seva gràcia, poca la veritat. Us heu d'escolar pel forat que teniu a tocar, de cara, i quan cregueu que esteu a punt de caure daltabaix , us podreu aixecar i xapar un buril. La via anava pel damunt de l'alzineta, ara impossible. Serà millor que col.loqueu un friend ben gros, del 5 i pujeu a la punta del bloc, (el pas és una mica delicat però per quan si poseu, no és difícil) pràcticament damunt del vostre company. No cal dir que la corda fot un fregament espectacular. Desde la punta del bloc col.locareu una plaqueta recuperable en un altre buril i fareu un pas de quart de decisió i ja fareu reunió en un bloc. Tot plegat ni 10 metres.
Aneu grimpant cap al Sud on trobareu una instal.lació de ràpel, a no ser que volgueu rapelar del màstil que fa estona que us fa ballar el cap. En el cas que us decidiu per baixar pel màstil de ferro, feu fotos i envieunos.les, però sobretot sigueu cautelosos.
Amb un ràppel de 30 metres clavats fareu cap directament al GR.

FITXA TÈCNICA:
Puig d'en Marc, Muntanyes de Prades
Dificultat: L1: A1 (possible 8è), Vè, 15metres. L2: IV, 10 metres
Temps a la paret: 1h30min.
Temps d'aproximació: 30 minuts, 45 si deixem el cotxe al Refugi dels Masets.
Temps de descens: Si fa no fa el mateix que a la pujada.
Material: 3 plaquetes recuperables, 2 estreps, un friend de l'1, un de mitjà i un de ben gros. Una baga ben llarga. Practicament equipada amb burils, parabolts i un clau.
Època recomanable: Tot l'any, ja que Castell Dalmau té 4 cares ben definides i es pot escalar al sol o a l'ombra segons ens assembli millor. La Insa-Vilà és a l'ombra però penseu que l'aproximació se fa a ple sol.
Tipus de roca: Calcari, de gran qualitat. Murs compactes amb poques preses i poques possibilitats d'assegurar amb fisurers.
Observacions: Via per practicar l'artificial, com la majoria que hi pujen a Castell Dalmau. Pas enutjós pel foradet. Aigua i lloc de repòs i tranquilitat a la Font de la Pasquala.

2 comentaris:

  1. ei! company pasali un recado al Sisco de part del Chapi, que tal esta la base de la paret del Puig de marc? animali a que et porti a fer algunes de les vies mitiques, li agradara i t'agradara.
    salut i força.

    ResponElimina
  2. ma penso que l'aproximació ha de ser insuportable. les vies piquen massa per a mi i a més està restringit escalar, la veritat és que molta il.lusió no n'hi ha.

    ResponElimina