dilluns, 8 d’octubre de 2012

EL CAMÍ D'ALAMALIVONS: EL CAMI DE LES LLEGENDES

El Clot de Vilamala és plena de llegendes ...que si allí fou on Déu  castigà a unes masies que no van acollir al seu fill, Jesús que anava de pidolaire tot demanant aixopluc i li van negar i Déu els va castigar fent aquelles terribles afraus que van engolir les cases que es van negar a acollir-lo, que si allò és el motlle de Montserrat ... ja veieu llegendes per un tub, però la imaginació encara corre i ara diuen que hi ha uns éssers màgics que viuen a les parets que fan veus humanes, tímids i fugitius que s'amaguen quan senten grimpar els escaladors i penso que ens tiren còdols... Ja veieu, hi ha molt de "cuento" en la raconada solitària de Vilamala que sembla que està de moda i on s'estan obrin vies però la tranquil·litat està assegurada.
L'aproximació és entretinguda i en baixada, però cal anar amb molt de compte però l'escalada val la pena.
Aproximació:
Sortim de la corva dels Fenerals (1435 m.) situada passat el km. 21 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys pel Coll de Jou (LV- 4241). Prenem la pista que davalla.
6 min. Deixem la pista per prendre el camí vell que surt a la dreta i esdevé una drecera.
10 min. Fem cap de nou a la pista que abandonem aviat en entrar en la carena a Sobol i prenem un carrerany que marxa a la dreta. Seguim unes fites i uns punts de color groc.
16 min. Arribem a la carena de serra Llarga per on descendim. A la dreta podem veure un cotxe estimbat que segons la llegenda (sempre la llegenda aquí) fou un suïcida que s'aboca cap al principi des des de la corba dels Fenerals. Deixeu el cotxe ben frenat que no sigui que els alamalibons us facin una mala jugada.

24 min. Abandonem la carena i prenem un corriol que davalla per la dreta. Les fotos del croquis estan tirades des d'aquí.
El sender davalla decididament fins a buscar el Clot de Vilamala (32 min.). Continuem aigües avall. Arribem a una nova barrancada i prenem un corriol per la dreta. Als 100 metres més amunt trobem una clariana on comença la via i veurem els parabolts (40 min.).
Descripció de la via:
1ra tirada: IV+ - 40 metres - 9 parabolts. La roca no és tot lo bona que desitjaríem i cal pujar amb cura aquest primer llarg, sembla com si els alamalibons volguessin protegir el seu palua. Pudem per la placa inicial (IV)que després es fa menys pendent (III) però es torna a redreçar (IV+).Abans d'arribar a la reunió fa una petita panxa (IV+).
2na tirada: IV - 55 metres - 4 parabolts. Fem un flanqueig a la dreta (IV) i ens enfilem per la vora del bosquet que tenim damunt (III - II).
Ara ens toca caminar un centenar de metres fins anar a buscar el nou ressalt que hi ha a l'esquerra. Costa una mica de localitzar-lo. Cal primer grimpar uns metres i trobar una feixa vermella que s'acaba uns metres per damunt. Només hi ha un parabolt amb una baga perquè es vegi millor, encara que com és blanca tampoc destaca gaire. Estem a una desena de metres de la torrentera que està a mà dreta.
3ra. tirada: IV+ - 45 metres - 6 parabolts (atenció en un croquis només n'hi ha 5 de dibuixats). És la millor tirada de la via. Cal passar a la vora d'una petita savina que ens ajudarà a situarnos. Al tram final hi ha uns bolos immensos. Amb l'experiència de la primera tirada anem amb cura però aquests estan ben agafats. L'ambient és sensacional.
4ta tirada: V - 15 metres - 2 parabolts. És un pas de V, només un pas, on cal flanquejar cap a la dreta per sortir a la carena i acabar la via.
Descens: No hi ha descens doncs ens cal pujar 5 min. cap a l'aparcament que veiem damunt nostre.

FITXA TÈCNICA: 
Aperturistes: Antxi i Llorenç Abril 2009
Dificultat: IV+ (un pas de V) 
Desnivell: 150 metres.
Temps d'escalada: 2 h 30 minuts. 
Temps d'aproximació: 40 min. 
Temps de descens: 5 min. 
Tipus de roca: Conglomerat. 
Material: Corda 60 metres, bagues, 10 cintes.
Via oberta per: Antxi i Llorenç l'abril de 2009
Per veure més fotografies:

5 comentaris:

  1. esta és bona oi???? ja m'hi purtaràs!!!

    ResponElimina
  2. Doncs no et dic que no... aquest pont vaig a buscar bolets que potser és més sa...

    ResponElimina
  3. ep! bona expliació!

    ara us queda la de la seu davant...Arantxa al Pais dels Alamalivons, o la Indigneu-vos----una mica més picant al final...i si voleu navegar en grau fàcil una mica més avall teniu la Ressaca estiuenca!

    salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que aniré a Ulls de falcó ... ja dic que aquest racó està de moda. Ens veiem.

      Elimina
    2. uy Joan Ramon! s'amplia la llista de vies on m'has de portar. Personalment no en sé de nedar, per això de navegar no me fa molta gràcia, ara bé de ressaques estiuenques... i de primaverals, i d'hivernals... i de tardorenques no trobaràs millor conmpany!!!

      Elimina