Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
RIGLOS: PENYA RUEBA
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Estem treballant per muntar una sortida a Penya Rueba (Riglos) pel dissabte, 23 de març. Amb la mala sort que tenim segur que neva, fa vent o plou, però si fes són i tens company de cordada ens veiem ...
La Gran Diagonal és la via que més es fa de Santa Anna . Afortunadament l'equip de l'Agustí Sans va equipar - entre moltes altres vies de la zona - dues variants. La primera, la variant Nauk , puja per una placa espatarrant. La segona el Diedre del Bekari que avui hem pujat. Potser no és tan impressionant com les anteriors però també val la pena escalar-la. Descripció de la via: 1a tirada (V - IV+ - IV - 25 metres - 7 parabolts): En l'inici de la via trobem una pedra que ens indica que estem en la via correcta. Uns metres més avall hi ha dues vies. La de més a l'esquerra és la Maxicosi . De les altres no les coneixem. L'inici és complicat doncs és dret i hi ha poques preses. Ens agafa freds. Un cop superat aquests primers metres minva la dificulta. Anem a l'esquerra i travessem una zona de blocs que fan una mica de por però no passa de fer por (IV+). Arribem a un ressalt que gira a la dreta-ascendent (IV). De fet es tracta de l'inici de la diagonal. Arri...
Estem en plena onada de calor i decidim anar a explorar un barranc proper a casa i sorprenentment bonic. Ideal per fer una matinal. És un barranc curt. Hi ha algun salt interessant i, especialment, un ràpel de fàcil entrada de 18 metres. Quan entres a l'aigua de la cascada el terra no patina gaire. Després de la cascada podeu trobar gent però tampoc gaire. En començar el barranc trobem un senyor que ens diu que no hi ha cap instal·lació per rapelar. Això ens fa estar inquiets durant tota l'anada. També ens diu que a l'agost ens podem trobar sense aigua corrent al barranc. Per si voleu fer el bany sense haver de rapelar. Clica aquí . Accés : Al coll de Comiols agafem la carretera estreta L-911. En el km 6,3 agafem un trencall a la dreta amb el cartell de Merea i Gramanet . El llogarret de Merea està a 3 km. El primer tram és una pista de terra i després asfaltada. Aproximació : Aparquem abans de la primera casa de Merea . Hi ha un senyal de prohibit aparcar a l'entrada ...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q...
La Factory Agustí Sans and Pep Godoy ha obert una altra sèrie de vies d'escalada a tocar de la Gran Diagonal . És l'equip que està obrint i equipant més vies a les Terres de Ponent. No em puc estar de donar-los-hi MOLTÍSSIMES GRÀCIES per la feina que estan fent. Un dels sectors de via llarga més agraïts que conec. Ara han obert una línia "fàcil" però que aviat esdevindrà una nova clàssica. El grau és assumible però compensa la visió que es té tota l'estona sobre l'entorn. Hi ha dues variants Sargantana i Llangardaix que amb una mica de sort les anirem fent per complementar el blog encara que piquen una mica més (V+). Temps al temps... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas) Desnivell : 133 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 15 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 8 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcari Orientació : Est. Via oberta Agusti Sans i Pep Godoy, col·laboració de Remei Tortosa. Estiu de 2025...
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Ara que fa calor cal saber buscar bé les parets on toca l'ombra. És part de l'èxit. El sol comença a tocar a partir de migdia (principis de juliol). La Directa a la Núria és una via que me l'he mirat un parell de vegades quan feia la v ia de la Núria que passa pel costat. Li tenia moltes ganes, encara que el darrer llarg em feia una mica de respecte, però és una via equipada amb generositat i aquest és el motiu pel qual m'he aventurat a posar en un llarg que poder estar per damunt de les meves modestes possibilitats. És una via Guillem Ària s i molts ja sabeu el que significa ... Ara he sortit content de la via. FITXA TÈCNICA Dificultat : V/A0 - 6a Desnivell : 90 metres. Temps d'aproximació : 18 minuts Temps de descens : 33 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 16 cintes exprés. Via equipada Roca : Conglomerat que qualitat montserratina Orientació : Oest Via oberta Per Guillem Arias al 2010 Descripció de la via : Ens situem al primer parabolt...
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
molt bona, m'apuntu!!! peerò només si fa són
ResponElimina