Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
RIGLOS: PENYA RUEBA
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Estem treballant per muntar una sortida a Penya Rueba (Riglos) pel dissabte, 23 de març. Amb la mala sort que tenim segur que neva, fa vent o plou, però si fes són i tens company de cordada ens veiem ...
MONTSERRAT: FRARES ENCANTATS Ressenya feta per escaladors que no han anat mai a Montserrat i inicialment els hi feia una mica de respecte el "santuari" de l'escalada i les històries d'escaladors que mai s'han mogut de Montserrat i tota la vida han estat grimpant. És un regne diferent però potser amaga massa llegenda. Ens hem decidit per fer una via blava que esta pensada per a escaladors "veterans" (o sigui de dificultat baixa, i que calgui caminar, nosaltres en diem escalades per a tontos, i d'altres excursions per a escaladors i escalades per excursionistes... diferents noms per dir el mateix). Ara, alerta, les vies blaves no estan sobreequipades com algú prodria pensar sinó que tenen la ferralla mínima necessaria. I per exemple el Bisbe té algun tram exposat - que no difícil. La via va ser obert l'abril de 1988 per J. Nubiola, F. Palau, F. Parera i A. Garcia Picazo. Material : 5 cintes expres, una baga llarga per una sabina, un friend mi...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi...
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Com arribar-hi ? Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu...
Entre els mesos de gener i juny està restringida l'escalada per nidificació d'ocells. Inici segon llarg La paret del Serrat del Poll deu estar de moda des de que es van obrir la via Uy ay uf on hi ha cua i la resta de gent ha anat ocupant la paret. La nostra pretensió és menor però prou interessant. Volem fer la via Cami ral però volem sortir caminant per la qual cosa hem de grimpar un tram de la cresta dels Minyons de Terrassa . Quan feu la feixa teniu nombroses possibilitats de fer alguna tirada (tipus esportiva com Canto per Soleares , Dia de la prostitució ). En Joan Alcalà ja havia fet la via i la va rapelar. Veient la combinació li ha agradat més allargar l'escalada i baixar caminant per un camí ben fressat. Relació de vies fetes per la paret del Serrat del Poll: Cresta Minyons de Terrassa (un company em va prohibir publicar-la perquè havia molta pedra trencada i era perillosa publicar-la). Via Matagalls : que sembla ser que continua per la Mola, Montserrat ( ...
Abans del confinament vaig fer la via Tardor Calenta i ja us vaig dir que era una via per fruir, pur orgasme, avui ens hem posat a la via K, que va paral·lela a l'anterior tampoc us defraudarà encara que té un estil totalment diferent. Hi ha parets que de sobte es posen de moda i veus que tothom i va. La Tardor Calenta va ser escalada per munió de cordades i tothom en deia meravelles. De la via K, ara reequipada i netejada és una altra meravella. La primera ésta, alguns direu, sobreequipada, mentre que aquesta segona és una via poc equipada i on cal autoprotegir-se encara que anava amb el Toni Vilaseca que m'anava dient: Posa aquí el friend groc, allí dalt trobaràs dos ponts de roca. Agafa el de dalt ... clar així és una mica fer trampa. Descripció de la via : Ens situem a uns 8 metres del camí en una evident placa on ja viem els parabolts. Uns metres més a la dreta està la via Tardor Calenta. coordenades UTM: 31T x=425510 y=4680626 1a tirada (IV+ - 50 metr...
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Aquesta via ha patit diversos desequipaments des de la seva creació l’any 2012. Però amb l’autorització de la C omissió d’escalada del Patronat , sempre s’ha pogut reequipar. Darrerament , alguna cordada l’h a anat fent , encara que no estava acabada tota la reequipació . El passat dia dotze de juny la vare m escalar Antoni Picazo i j o i l’h em dona da per acabada reassegurant amb una baga nova la reunió de pont de roca i informant de la seva finalització a la Comissió d’escalada del Patronat . S’ha d’agrair al grup “jabalís excursionistes ” el darrer reequipament perquè varen acudir a la meva demanda d’ajut a “ Escaladors sèniors ” el mes de setembre de l 2024 per tornar-la a reequipar perquè ja tinc 77 anys i ja no la puc fer de primer . Els escaladors que han ajudat prioritàriament a la reequipació han estat els següents : Antoni Balasch , Manel Viladric i Joan Ramon Segura . Solucionant totalment la darrera des...
Veiem que han obert un nou sector a la Serra de Canals (Oliana ): 5 vies factibles. Avui fem la primera però amb paciència les anirem fent. Equipadors de prestigi : El gran Remi Brescó (ara li fem una ola, ei !!! que té pàgina a viquipedia ), amb un estil "particular" d'equipar i en Joan Asín que no para d'escalar (i nosaltres que ens alegrem). Ja diuen que és la via més fàcil - segurament - de la paet, però com ens ha agradat, anirem fent les altres... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas i justet) Desnivell : 145 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 22 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 5 cintes exprés i reunions. Via equipada: Sud Roca : Conglomerat, malgrat la feina dels aperturistes, hi ha rocs que volen canviar de casa. Orientació : Sud. Via oberta Per Remi Brescó i Joan Asín el 31 de març de 2024 DESCRIPCIÓ DE LA VIA : A la paret podem veure escrit a la paret EO amb una fletxa , si mirem bé, veie...
molt bona, m'apuntu!!! peerò només si fa són
ResponElimina