dimecres, 19 de març de 2014

LA GRAN CLÀSSICA: DIEDRE VIDAL - FARRENY

El diedre Vidal - Farreny és una de les grans clàssiques de Sant Llorenç de Montgai. Segueix una línia lògica: un diedre característic que atalaiem des de l'aparcament de la Formiguera. Un plaer per les sensacions.
Curiositat

Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - 35 metres - 5 parabolts): Comencem a tocar d'una petita balma on s'inicia el marcat diedre. Anem per la dreta fins cercar un primer parabolt (II+) i ens decantem a la dreta pujant per un esperó propers al diedre tot escalant diferents replans. La roca està formada per còdols que no donen gaire seguretat visual però a la que ens posem veiem que com han passat moltes cordades ens podem fiar molt més del que ens pensaven de la roca. A
Ressenya Col·leccionista de vies.
mesura que anem pujant la dificultat es va complicant puntualment (IV+).

2na tirada (V+ - 35 metres - 6 parabolts i un pitó):
La roca es va posant dreta. La sortida de la reunió és exigent (V) amb alguna presa de peu un xic polida. Tirem uns metres recte amunt (2 parabolts) per després franquejar a la dreta i encarar-nos directament vers una panxa. Abans trobem un clau ben ferm que ens dona molta confiança. Pas més exigent de la via (V+) supera aquesta panxa. Un estrep pot anar-nos ve si no arribem a les bones preses de dalt. Els Escalatroncs diuen que és una "tibada de pagès".
Després de la panxa anem de nou a la dreta. La dificultat disminueix aviat (IV+) i sortim al cap del Cilindre.
Ressenya Escalatroncs
Com la via us pot resultar un xic curta hi ha l'opció d'una entrada per darrera del Triangle del Cilindre que allarga 20 metres l'escalada de V+ per unes fermes fissures. Per arribar cal passar per un tram selvàtic aprofitant una corda fixa. Veure ressenya Escalatroncs.
També en el llibre Escalades de la Noguera de Jordi Marmolejo i Joan Escuer parla d'una variant que en lloc de sortir de la balma surt uns metres més a la dreta (V+). No confondre amb la via IASO.

Accés:
Prenem la carretera de Sant Llorenç a Camarasa, vorejant l'embassament. Passem un restaurant a les afores del poble i poc després girem a l'esquerra per arribar a l'anomenat Aparcament de la Formiguera.

Aproximació:
Des de l'aparcament mirem a les paret de la dreta i distingim amb claredat el diedre. Prenem un sender costerut que en 5 minuts ens deixa al peu de via, al peu del diedre, a tocar d'una petita balma.

Descens:
Girem a l'esquerra i anem seguint un sender que contorneja la muntanya fins baixar decididament al barranc fins incorporar-nos a l'antic camí a Vilanova de la Sal. Anem a l'esquerra. Als 12 minuts arribem a l'aparcament.

FITXA TÈCNICA
Dificultat: MD, amb un pas de V+

Desnivell:  70 metres. 
Temps d'aproximació: 5 min.
Temps de descens: 12 min.
Grau d'exposició: Baixa

Via  equipada. amb parabolts.
Material: 7 cintes i  reunions. 
Roca: Primer llarg roca amb còdols - de mal aspecte però bona - i un segon llarg calcari prou ferm.
 
Orientació: Sud.

Via oberta per Jordi Vidal i Joan Enric Farreny el 9 d'octubre de 1972.


4 comentaris:

  1. Mira per on quasi be ens trobem, perquè el Jose Murciano, el meu germà Vis, que ha començat a escalar als 65 anys (el coneixement li funciona al inrevés), i jo, teníem aquesta via per fer aquell dia, i varem canviar a darrera hora. Fa uns anys la vaig repetir amb l'Orelles, i vaig pensar que era una pena haver-li tret bona part de la gràcia del muret de dalt, perquè el varem obrir a pel, degut a que la situació no fèia coherent baixar des de la panxeta. Tot seguit, trobant-me en la panxeta vaig canviar d'opinió, i fins i tot vaig agrair que la parabolessin a nivell d'ancians amb cert coneixement.... En tot cas millor que la pugui fer moltes més vegades, cosa del tot impossible si hagués restat sense reforçar. Espero que ens trobem per aquest paradís que es l'entorn de Lleida i les seves parets, en algunes vies necessitarem primer de corda que ens faci pujar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, segur que ens trobem a la Paella dels Galls... si no és abans.

      Elimina
  2. Segur que si, i si no fa la calda que feia ahir, que volíem repetir la i ens varem fer el ronça pels més de 30 graus a l'hombra, espero repetir la abans d'omplir me de grans d'arròs a Can Jaume...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ondia nosaltres el dimecres vam estar a l'esperó Remacha i a la tarda ja tocava l'ombreta. A veure si dius alguna cosa quan baixeu i ens podem veure...(abans que se'ns covi l'arròs).

      Elimina