dijous, 5 de juny de 2014

TIBADA A L'ESPERÓ REMACHA: VIA N0RMAL

Primera tirada
Ressenya del Col·leccionista de vies
La placa de la mort del jove Joan Manel Remacha fa una mica de yuyu en començar la via. Va morir quan només tenia 15 anys per allà el 14 de desembre de 1969. Va pujar per l'Esperó sense encordar-se. El jovent ho feia bastant abans, per demostrar no sé que... A l'esperó se li va posar el seu nom i el Centre Excursionista de Lleida va posar una gran placa. Algú diu que és massa grossa però jo no la canviaria entre d'altres coses perquè va molt bé per només començar la via.
Arribant al pas clau de la 


La via està una mica sobada, principalment per la part baixa, això vol dir que és fa molt però també que val la pena. Equipada, principalment amb parabolts, encara es pot veure alguna cosa de ferralla antiga. El llarg del mig és, amb molt, el més potent si aneu una mica justets de grau un estrep us pot anar molt bé. Intensa, atlètica ... i per fruir.
Descripció de la via:  
1ra tirada (IV+ - IV - 30 metres -7 parabolts): Ens pugem damunt de la placa i ja veiem el primer parabolt damunt nostre, la roca està un xic polida però també els agarres estan molt marcats. Potser el primer "seguro" està una mica lluny. Després baixa la dificultat i anem fruint de la via. Un bloc encastat, que superem per dins, ens indica on està la primera reunió.
2na tirada (V, V+, V, IV- - 25 metres - 6 parabolts): Sortim recte amunt (V) fins al segon parabolt, millor una mica per l'esquerra i ara bé el V+ que tinc a travessat i després de caure (sempre que l'he fet) m'emprenyo i acabo posant un estrep que donà més que moral. Originalment aquest tram es feia en artificial. Anem a la dreta, però alerta... poc després tirem amunt ja que per la dreta va la Chistian Gutiérrez i us exigirià fer un pas de 6a poc agradable, així que amunt (V) fins entrar a una feixa i iniciar un flanqueig a l'esquerra. Passem per la reunió de la Cristian Gutiérrez. Els flanqueigs sempre són aeris però aquí hi ha millor presa del que en un primer moment us penseu (IV-). Trobem una primera reunió - amb un altre parell d'esparrecs sense xapa - Aquesta és la nostra ja que una mica més enllà hi ha una altra reunió amb una anella metàl·lica vella  que correspon a la via Songoku - Krilin (que també podríem agafar però cal fer un tomb molt bèstia amb el que podríem tenir algun problema pel fregament de cordes).
Reunió final
3ra tirada (IV - IV+ -  35 metres - 7 parabolts): Els primers metres són drets però sense més dificultat. Sortim a una feixa i anem a la dreta fins sortir a un esperó, on hi ha una savina, i tirem amunt. Abans de sortir de la via hi ha un petit desplom (IV+) on hem de tibar dret però hi ha bon canto i ... ja som a la tercera reunió i fi de la via.
Descens:
Sortint de la via
Seguim un senderó ben marcat amb tendència a la dreta i avall, encara que hi ha molts corriols i resulta fàcil de liar-se una mica. Hem de voltar la paret de l'Os pel darrera fins sortir a una pista que ens deixarà en la carretera per on farem els darrers metres (18 min.).
Accés:
Prenem la carretera local de Sant Llorenç de Montgai a Camarassa. En el km. 10 aparquem en el costat de l'embassament i busquem la placa al peu de via.
Aproximació:
Pugem per una grapes i una cadena fins situar-nos sota la placa (1 min.).

FITXA TÈCNICA
Dificultat: V+
Desnivell: 90 metres. 
Temps d'aproximació: 1 min.
Temps de descens: 18 min. 
Grau d'exposició: Baix.
Material: 7 cintes exprés i reunions. 
Roca: Calcaria.Molt bona, encara que una mica sobada.
Orientació: Sud. 

Via oberta per Quim Lores i Andreu Cots el 10 de juny de 1971

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada