FRUIR DEL GRANIT: a l'A C VALDRIC

3r llarg: Placa abans del sostre.

Els peus de gat avui salten d'alegria, els toca granit i els agrada aquest joc d'adherència i de força. Torno a la peregrinació anual que faig a Llauset (Roca viva, Cresta de la Solana), avui toca A C Valdric (que pel meu grau d'ara és la millor). Tot en mig d'un entorn d'alta muntanya ... i bona companyia (només hi ha un altra plaer en aquest món que pugui superar-ho).
Descripció de la via:

Rapelant el primer llarg.

1ra tirada ( IV - V - 60 metres - net): Èxtasi. Comencem per un diedre (IV) que abandonem per anar a la dreta i posar-nos en una placa fissurada (V). El company va tirar potser massa per dins del diedre i vam sortir més per amunt de la via però també és orgasmàtic.
2na tirada (IV/IV+ - 45 metres - 1 espit): Superem un bloc sense més importància i veiem davant un espit per orientar la via que puja per una fissura molt evident fer anar a buscar una canal.

El menda jugant per l'inici del segon llarg

Superem un parell de sostres per la placa de la dreta fins trobar la reunió que està una mica amagada a l'esquerra. Mantinc la graduació de IV/IV+ doncs no hi ha un pas de IV+ diferent de IV ja que no recordo algun pas més difícil que d'altres. Tirada agradable.

Tercer llarg, abans de la placa

3ra tirada (V - IV+ - V - 55 metres - un clau): És el llarg bell per excel·lència. Màxim ambient. Sortim per un pas tonto de V (evitable per la dreta, però tampoc cal doncs hi ha preses de mans). Passeu per damunt de la reunió i aneu a buscar un esperó (IV). De sobte la nota negativa de la via ... hi ha un tram de liquen negre poc agradable. Damunt trobeu un clau que us informa que aneu per la via. Anem a buscar una placa que està sota d'un gran sostre (que curiosament no apareix al dibuix del Luichi, un dels millors dibuixants de vies). Doncs a buscar el sostre - que ja es veu des de la reunió - i el passeu per l'esquerra (V). i ja trobeu la reunió.
4ta tirada (III+ - II - 60 metres - un espit):

Diedre del primer llarg

Mireu-vos el pas que teniu davant, recte amunt, a buscar un blog a l'esquerra on hi ha un cordino que no fareu anar, si el veieu fàcil... ja us podeu treure els peus de gat i posar-vos el calcer de muntanya. Esteu a la aresta cimal que està formada per blocs (alerta sempre hi ha algun que es vol moure). Quan el company us cridarà que s'acaba la corda trobareu la reunió. Nosaltres ja ens vam desencordar.
Anem caminant/grimpant fins prop del cim i iniciem el descens.
Descens:
Baixem per una costeruda canal cap a un collet, a la dreta, Uns 50 metres avall, a l'esquerra, hi ha una instal·lació de ràpel de 25 metres. Continuem baixant seguint les fites i passem pel segon llarg de la via (on nosaltres vam deixar les motxilles) i prenem el camí d'anada.
En una hora estem un altre cop a l'aparcament de la presa de Llauset. També podríem baixar per la cresta cap al coll 'Anglios però amb compte (veure Cresta de la Solana de Llauset) en sentit invers)
Aproximació:
De l'aparcament (2232 m.) ens encarem cap a l'altre túnel que travessem. Només sortim trobem un cartell en una bifurcació de pistes que ens indica que per anar a la collada d'Anglios hem d'anar a la dreta (Gr-11 i S10). Tornarem en acabar l'excursió per l'esquerra vorejant el llac.
5 min. Abandonem la pista i prenem un corriol costerut que surt a l'esquerra (cartell) que puja per un rierol. Pugem per unes escales.
Anem traçant ziga-zagues.
11 min. Trobem uns passamans en un flanqueig a l'esquerra.
39 min. Coronem la collada d'Anglios (2247 m.) amb una excepcional visió sobre la vall homònima. Està situat entre la cresta del tuc de la Solana i el pic dels Bous. 
(text tret del meu blog excursionista Excursions del Joan Ramon).
Situats en el coll tirem uns metres amunt, seguint unes fites que travessen una tartera, ens encarem cap a un marcat contrafort que davalla del primer cim de la cresta de la Solana. Anem majoritàriament planejant.
FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: MD inf  (passos de V)
Desnivell: 220 metres. 

Temps d'aproximació: 1 h 10 minuts.

Temps de descens: 1 hora Ràpel de 25 metres.
Grau d'exposició: Mig. 
Via desequipada, només hi ha les reunions muntades amb espit i, algun element orientatiu, però es pot autoprotegir molt bé.
Material: Dur  friends i tascons.
Roca: Granit molt agraït. Al tercer llarg hi ha un tram de liquen i a l'aresta final trobem els típics blocs pirinencs.
Orientació: Est
Via oberta per: P. Castany - E. Gonzàlez