FRUIR DEL GRANIT: a l'A C VALDRIC
3r llarg: Placa abans del sostre. |
Els peus de gat avui salten d'alegria, els toca granit i els agrada aquest joc d'adherència i de força. Torno a la peregrinació anual que faig a Llauset (Roca viva, Cresta de la Solana), avui toca A C Valdric (que pel meu grau d'ara és la millor). Tot en mig d'un entorn d'alta muntanya ... i bona companyia (només hi ha un altra plaer en aquest món que pugui superar-ho).
Descripció de la via:
Rapelant el primer llarg. |
2na tirada (IV/IV+ - 45 metres - 1 espit): Superem un bloc sense més importància i veiem davant un espit per orientar la via que puja per una fissura molt evident fer anar a buscar una canal.
El menda jugant per l'inici del segon llarg |
Tercer llarg, abans de la placa |
4ta tirada (III+ - II - 60 metres - un espit):
Diedre del primer llarg |
Anem caminant/grimpant fins prop del cim i iniciem el descens.
Descens:
Baixem per una costeruda canal cap a un collet, a la dreta, Uns 50 metres avall, a l'esquerra, hi ha una instal·lació de ràpel de 25 metres. Continuem baixant seguint les fites i passem pel segon llarg de la via (on nosaltres vam deixar les motxilles) i prenem el camí d'anada.
En una hora estem un altre cop a l'aparcament de la presa de Llauset. També podríem baixar per la cresta cap al coll 'Anglios però amb compte (veure Cresta de la Solana de Llauset) en sentit invers)
Aproximació:
De l'aparcament (2232 m.) ens encarem cap a l'altre túnel que travessem. Només sortim trobem un cartell en una bifurcació de pistes que ens indica que per anar a la collada d'Anglios hem d'anar a la dreta (Gr-11 i S10). Tornarem en acabar l'excursió per l'esquerra vorejant el llac.
5 min. Abandonem la pista i prenem un corriol costerut que surt a l'esquerra (cartell) que puja per un rierol. Pugem per unes escales.
Anem traçant ziga-zagues.
11 min. Trobem uns passamans en un flanqueig a l'esquerra.
39 min. Coronem la collada d'Anglios (2247 m.) amb una excepcional visió sobre la vall homònima. Està situat entre la cresta del tuc de la Solana i el pic dels Bous.
(text tret del meu blog excursionista Excursions del Joan Ramon).
Situats en el coll tirem uns metres amunt, seguint unes fites que travessen una tartera, ens encarem cap a un marcat contrafort que davalla del primer cim de la cresta de la Solana. Anem majoritàriament planejant.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD inf (passos de V)
Desnivell: 220 metres.
Temps d'aproximació: 1 h 10 minuts.
Temps de descens: 1 hora Ràpel de 25 metres.Grau d'exposició: Mig.
Via desequipada, només hi ha les reunions muntades amb espit i, algun element orientatiu, però es pot autoprotegir molt bé.
Material: Dur friends i tascons.
Roca: Granit molt agraït. Al tercer llarg hi ha un tram de liquen i a l'aresta final trobem els típics blocs pirinencs.
Orientació: Est
Via oberta per: P. Castany - E. Gonzàlez
Una de les vies més boniques de la paret. Felicitats per l'activitat
ResponEliminaTotalment d'acord, Mingo. De les que he fet jo a la paret, la millor.
ResponElimina