dijous, 1 de setembre de 2016

FIDELITAT AL GORRO FRIGI: VIA DE L'ADRIA

Quan a la primavera vam fer la via Carles vam compartir l'aventura amb una cordada que pujava per la via de l'Adrià. La enveja és molt dolenta i vam decidir que tornaríem a fer-la. A ells els hi donava l'ombra i vam pensar que era una bona possibilitat d'estiu. Error. L'ombra no hi toca fins després de la una del migdia. Així que la part de sota la vam fer amb sol de justícia. A l'hivern no toca el sol... quines coses té això del sol.
La via personalment em va agradar. Té alguna cosa de Love Climbing, vies per fruir. Els parabolts, en els llocs fàcils allunyen, i sobretot costen de trobar.
Descripció de la via:
Ressenya del Col·leccionista de vies.
Del llibre de Gorros de Luichi, imprescindible.
1ra tirada (III, IV, V-, IV - 35 metres - 7 parabolts): Ens situem en l'extrem de la paret que dona damunt del camí a Sant Jeroni. Damunt tenim l'arbre de la reunió de la via Montpart. Hi ha un contrafort molt evident. Per l'esquerra pugem nosaltres i per la dreta - aparentment més trencat - la Montpart.
Tirem recte amunt. Poc a poc es va redreçant. Hi ha un pas que exigeix posar-nos-hi (V- encara que molts hi posen IV+), es supera millor quan més anem a l'esquerra. Després un altre cop més fàcil (IV).
2na tirada (IV - 35 metres - 4 parabolts): Tirada fàcil amb nombroses preses. Anem tirant amunt cercant els parabolts que costen de trobar.
3ra tirada (IV - IV+ V (IV+) IV - 35 metres - 10 parabolts): Estem en el llarg clau de la via, on puja el nivell. veiem un sostre que la via supera per la dreta. La Haus - Estrems ho passa per l'esquerra - va ser la primera via que es va obrir a la paret l'any 1945 (quins collons). Nosaltres ens anem encarant cap al sostre i la paret es va posar més fina i més dreta. Arribem a un sostre que podem pujar al recte (V), o bé, fer una mica de trampa i sortir per la dreta (IV+). El pas ens deixa - al menys a mi - un xic tocadillo. Després ve un tram dret però amb bon cantillo però com estic tocat no l'acabo de fruir fins que es tomba i entro a la reunió del Water on s'ajunten la Badalona, la Carles, la Haus i la nostra.
4ta tirada (IV - 30 metres - 6 parabolts): Sortim per la dreta i aviat arribem al camp de patates. l'Adria tira per la dreta. Nosaltres vam anar a la Carles que està a l'esquerra amb parabolts verds. Per cert en alguna ressenya he llegit que la via de l'Adrià tenia els tenia pintat de vermell. No es correcte. La instal·lació vella si que els tenia però no pas l'actual.
5na tirada (III - IV+ - III - 40 metres - 6 parabolts): Per sortir al cap del Gorro Frigi o Gorra Frigia només falta superar la gorra. La majoria de les vies van vorejant la visera. Crec que és més interessant superar-la per uns metres de IV+ que exigeixen tibar una mica i sortir a la creu on es munta la reunió.
Descens:
Cap al costat del collet entre la Magdalena Superior i el Gorro hi ha la instal·lació de rapel. Són 30 metres. Cal anar a la dreta de la paret i trobem el segon rapel de 55 metres que ens deixen en la canal d'accés. Cada vegada està pitjor, ara baixes molta estona per arrels (abans no tant). Hi ha una maroma gran (abans havia hagut una cadena i fins hi tot havia baixat sense res i moll i allò era perillòs). Ara hi ha tres trams més de corda per baixar. Una vegada al camí baixem per Santa Anna, pel funicular, o el camí de Sant Joan... a triar.
Aproximació:
Com estem una mica padrins preferim pujar amb el funicular i seguim el camí de Sant Jeroni (5 min.)

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD 
Desnivell: 175 metres. 
Temps d'aproximació: 5 minuts (amb el funicular).
Temps de descens: 1 h 10 min. 
Grau d'exposició: Baix.
Material: 10 cintes exprés i reunions.

Roca: Conglomerada, sorprenent bona.
Orientació: Est. A l'hivern no hi toca el sol, a l'estiu a partir de migdia ombra.
Via oberta per: Agust Cardona i Àlex Montesinos l'any 1987 amb espits pintats de vermells.
Reequipada amb parabolts per Agust Cardona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada