ARQUEOLOGIA: VIA DE L'ESQUERRA DEL NAS

Inici de la via. Dalt el característic Nas

La paret del Nas de la Riba havia estat durant els anys 70 i 80 un paratge molt concorregut pels escaladors que aprofitaven l'estació de tren del poble per venir a escalar aquí. Els de Lleida li diem la Calavera, però si mireu bé des d'avall sembla ben bé un  nas.
L'A2 del Nas era la gran clàssica. Avui en dia en l'estat que està el material crec que ningú si posa. En canvi en la zona de Les Plaques del Nas, a tocar, hi ha una munió de vies d'escalada esportiva que estan plenes de gent. Només comento aquest fet perquè cadascú tragui les seves reflexions. No cal que les poseu als comentaris doncs cadascú pensi el que vulgui. Ningú convencerà a ningú. Tots els arguments tenen part de raó. Ara veure l'abandonament de la paret dol.
Em deixava de dir que fa uns anys es van equipar les vies del Nas amb parabolts, oferint-les una segona vida, però algú va creure que era millor deixar les vies pures. Va ser el seu criteri personal.

Croquis tret del llibre Guia escalada
clàssica a la muntanya de Prades.

En Joan Linares. aliens el Pinto m'ha dit: - I com és que vols anar a escalar aquí??

Bona pregunta. Volia veure la paret. Ell m'havia proposat anar a les Plaques de Nas. Vaig mirar per internet i vaig trobar que havia aquestes vies de dos i tres llargs però mirant-t'ho amb cura vaig descobrir que aquest sector havia estat desequipat. Però ja tenia el nas posat - i mai millor dit - i com ell m'havia dit que volia fer una via per posar trastets, res millor que anar al Nas.
La via que vam triar era la de l'Esquerra del Nas. Una via d'aventura. Té trams molt agradables, amb una roca molt agraïda, però per dalt res de res, a autoprotegir-se.
FITXA TÈCNICA:

Dificultat: MD

Desnivell: 65 metres. En algun llarg hem estat optimistes.

Temps d'aproximació: 8  minuts 

Diedre del segon llarg

Temps de descens: 8 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Mig, doncs es pot protegir per la fissura dels diedres.
Material:  8cintes exprés, friends (variats fins algun gran), excèntrics, tascons i reunions.
Roca: Calcària. Molt agraïda. Hi ha un tram terròs al final del segon llarg.
Orientació: Sud. 

Via oberta per: En el llibre Guia escalada a la muntanya de Prades, molt documentat, no té dades.

Descripció de la via:
Ens situem sota del Nas. Veiem una plaqueta metal·lica que posa Subnormal. Ironia de la via Normal. A la dreta surt una via d'esportiva més curta.

Darrer llarg

Primera tirada (IV - IV+ - 3 parabolts - 1 clau - 20 metres)La via tira recta. Hi ha tres parabolts (IV). La roca té un tacte diferent.
Arribem a un diedre. Trobem parabolts petats i material molt vell. En Pinto posa un parell d'excèntrics petits que li queden de meravella. Hi ha també un clau vell que cal aprofitar.
Un cop acaba la via anem a l'esquerra i en una ampla ressalt trobem la reunió equipada per rapelar.
Es pot arribar a la reunió pujant per un cable i uns esglaons que hi ha a l'esquerra.
Segona tirada (V- - V- III - un clau i un pont de roca - 25 metres): Sortim per l'esquerra per anar a buscar un marcat diedre. Dalt a munt sortia la via de l'Aresta del Sostre. Encara es poden veure l'antiga ferralla, a destacar les antigues pitonisses i algun tornillo de parabolt sense xapa. Fa por. No crec que hi pugi mai níngú (A1 - IV+). El sostre de l'esquerra es superat per la via Quim - Bayona (A2 - V).
El diedre és exigent. En Pinto el protegeix amb diferents friends i aprofita el clau (V-). Sortim del diedre per l'esquerra i arribem a una savina. He vist que la via anava per l'esquerra però nosaltres hem pujat amunt per un petit mur que ens ha exigit fer el pas més difícil de tota la via
(V). Hi ha un pont de roca i ha posat un excèntric proper.
Arribem al bosc. Dalt hi ha unes mates de margallò. Segons la ressenya aquí és on cal muntar la reunió. Lliçó de reunió muntada, a la desesperada, pel mestre Pinto.
 Tercera tirada (IV - III - net - 15 metres): Sortim de la selva. Llàstima que la paret esté bruta. Tenim el convenciment que fa anys que no s'escala per aquí i mira que hem fet passos ben bonics.
Davant tenim dues alternatives. Anar per la dreta o per l'esquerra. Hem anat per l'esquerra - que us pensaveu - Aquí cal portar friends grossos (del 3) per protegir-nos. Hi ha una pedra encastada que ens va de meravella per assegurar-nos amb tranquil·liat. És un tascó de l'edat del Picapiedras. Anem girant per l'esquerra, una mica en oposició entre una paret i l'altra. Sembla molt espectacular però crec que és un IV. Arriba un moment que hem de sortir a l'esquerra abandonant la protecció de la canal. El pas impressiona però hi ha moltes preses. Uns metres més amunt i ja estem fora de la paret. La reunió l'hem muntat en uns blocs que hi ha uns metres més amunt.
Descens:
Des del cim hem fet un rapel volat de 50 metres que ens deixa a peu de via.
Accès:
En el km. 27,6 de la carretera C-14 entre Reus i la Riba trobem el túnel de l'AVE. Aparquem a l'entrada d'accés al túnel. Espai per a pocs vehicles. Molt evident doncs es destaca el sostre del Nas.
Aproximació:
Anem uns 100 metres per la carretera i agafem un sender que en uns 8 minuts ens deixa a peu de via.