dilluns, 3 d’abril de 2017

VIA APIA AL MOLLO GROS: DESCOBRIR UN RACÓ DE MÓN

Davant del Castell de Claramunt hi ha unes roques que, malgrat esser menudes, destaquen com element diferenciador entre tanta verdor. Es tracta dels Mollons que constitueixen un indret ideal com escola d'escalada igualadina.
Són parets que majoritàriament només permeten fer vies d'un llarg. Tot el contorn està ple de parabolts. La via Àpia amb els seus 60 metres deu ser una de les vies més llargues de la contrada i una des les primeres vies de l'indret. Actualment està envoltada en la part inferior de vies esportives.
La via Àpia és principalment una via lògica que supera els estimballs del Molló Gros d'una forma natural, cercant els passos menys compromesos. Dificultat que ara cerquen les vies esportives que la rodegen.

Descripció de la via:
1ra tirada (III - IV - II - 30 metres - 8 parabolts):
A l'inici de la via hi ha placa metàl·lica xafada on posava el nom de la via i la seva dificultat. Segons Jaume Ramon aquestes plaques estaven posades en totes les vies clàssiques però els brétols els van anar fent malvé.
La via està sobreequipada - aconsellem no xapar tots els parabolts per evitar el fregament de les cordes. Pugem per una placa tombada (III) entre d'altres vies. Ens encarem vers un arbre que destaca en la paret. Aquí hi ha l'únic pas que ens obliga a tibar en aquest llarg. Poc després arribem a una feixa que seguim a l'esquerra. Anem caminant. Hi ha una instal·lació de reunió amb anella per rapelar, però si no tenim problemes amb el fregament de les cordes és millor caminar aquests 5 metres i arribar a la següent reunió.
2n tirada (III - IV+ - IV - 30 metres - sabina i 5 parabolts):
Aquest llarg sembla més interessant. Pugem a anar a buscar una savina que tenim a tres metres. La voltem per darrera i fem cap a un diedre més exigent però perfectament protegit (IV+) d'uns 5 metres. Després tenim un tram senzill i poc després fem cap a un altre diedre format per blocs caiguts que superem sense gaire dificultats (IV),
Dalt del diedre hi ha un parell de parabolts amb una plaqueta metàl·lica on muntem la reunió.
Descens:
Seguim la carena fins una baixar a una bretxa. Per arribar-hi hem de descendir per una cadena i un tros de corda. Una vegada estem a la bretxa podem triar si anar per la dreta o l'esquerra fins arribar al peu de la via. 10 minuts.
Accés:
El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.
Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.
Creuem un pont sobre el riu Anoia.
0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.
Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.
0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.
1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.
1,2 km Túnel per sota de la carretera.
1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.
1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.
2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.
2,3 km. Aparcament on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència.
Aproximació:
Al costat de l'aparcament hi ha una fita molt evident que ens encara cap a la base dels Mollons que anem seguint. En arribar al peu de la paret cerquem la placa metàl·lica d'inici de la via. (10 minuts)

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV + (només un pas). 
Desnivell: 60 metres.
Temps d'aproximació: 10 minuts.
Descens: 10 min. 
Grau d'exposició: Baix.
Via sobrequipada:
Roca: Calcària, molt bona.
Orientació:
Via oberta:  No tenim dades dels aperturistes però sabem que en Ignasi Capeta fou el primer en escalar en aquests contorns ja l'any 1945 i com es tracta d'una via molt lògica caldria atribuir-li a ella. 
En Ignasi Capeta del C,Exta Icària va morir l'any 1956 quan a conseqüència d'una caiguda se li va trencar una corda. En el seu honor té una agulla dedicada a Montserrat i, una altra, a Pedraforca amb el seu nom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada