Passa al contingut principal

LÒGICA ESPATARRANT: INTEGRAL A LES CRESTES DEL NINET AL MOLLÓ PETIT


Hi ha vies que traspuen una lògica evident. Són les vies dissenyades al principi del temps quan es podia escollir per on pujar. Després han vingut els “restos” que aprofiten les gangues del que queda.
Els Mollons són un petit oasi de pedra que sorgeix en mig dels boscos de l’Anoia. Els escaladors igualadins es van fixar com escenari de les seves aventures.
L’any 1962 en Joan Vives i Rafael Vilarubias es van enamorar de les Crestes del Ninet. Un parell d’anys abans en Francesc Aguilera va escalar el monòlit del Ninet. Llavors tots els escaladors de la zona van encarar els seus somnis vers la zona. Trenta anys més tard ho van fer els escaladors esportius que van omplir les parets més properes de parabolts. Però després va arribar l’oblit més absolut. Excepció feta de la via Àpia al Molló Gran. La resta a internet no ha existit mai.
Premi per qui endevini d'on
 hem tret aquesta ressenya...
En Toni Villaseca s’ha animat a reequipar la via del Nenet i ens ofereix una segona opció per fruir de la contrada als escaladors clàssics. Gràcies per la feina feta.
Descripció de la via:
1a tirada (IV – IV+ - 40 metres – 3 parabolts, una savina, un pont de roca i dos friends): Comencem per un mur que era conegut com la Cotilla que està travessat per una fissura per on ens enfilem (IV) després del parabolt posem un friend per acabar de protegir el pas. Sortim a una terrassa on hem d’anar uns metres caminant.
Ens dirigim al Diedre groc que constitueix el pas més evident. No li veig el to groguent sinó més aviat blanquinós. Entre parabolt i parabolt posarem també un friend al diedre on hi ha poca presa i no tota de fiar. Fem la reunió sota mateix de l’agulla del Ninet. La reunió està formada per un parabolt que cal reforçar amb friends petits.
2a tirada (III – A0 – III – 15 metres – 2 parabolts – un fiend): Sortim de la reunió cap al coll que hi ha entre el Ninet i la paret. Passem prop d’un forat que queda damunt nostre (III). En el coll ens queda l’opció de pujar al Ninet. Perdó, no hi ha opció,... a pujar al Ninet!. Transporteu aquí dalt la reunió... traieu els estreps i feu els dos passos que teniu damunt (vessant sud-oest). És un pas aeri i espectacular. En el seu moment es feia un pas d’espatlles. Si ho mireu in situ, pensareu: Quins collons!!. Després del primer parabolt cal posar un friend en una escletxa on es posava un clau. L’altre parabolt està més a la dreta. Ara us queda sortir dels estreps i fer un pas fàcil per assolir el cimal del Ninet.
Un ràpel, des d’una instal·lació amb cadena, ens permet tornar a la base del Ninet. Ara anem a fer les anomenades Crestes del Ninet
3a tirada (IV – 30 metres – 2 paravolts – 3 friends – una savina): Sortim pel mur del davant cap a l’esquerra per anar a buscar una savina que llacem. Algun passat d’adherència. Pugem uns esgraons poc tombats decantant-nos cap a la dreta fins situar-nos davant d’una escletxa que superem. És un pas bonic, sembla difícil però un cop ens hi posem hi trobem unes bústies genials que ens fan passar amb comoditat fins la reunió.
Sortim caminant per la cresta amb algun pas tonto fins una taula d’orientació.
Descens:
De la taula d’orientació ens dirigim vers una creu on trobem una pista que seguim pita avall. En arribar a unes torres de la llum agafem un sender que surt a mà dreta. Passem pel peu de la Roca Plana que voregem. Arribem a l’aparcament (25 min.)
Accés:
El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.
Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.
Creuem un pont sobre el riu Anoia.
0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.
Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.
0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.
1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.
1,2 km Túnel per sota de la carretera.
1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.
1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.
2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.
2,3 km. Aparcament on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència. Estem al Pla del Fang.
Aproximació:
De l’aparcament agafem un evident sender que s’enfila vers el Molló Gros que tenim davant. El camí ha estat fet malbé per les motos que han dibuixat reguerots molestos. Ens situem al peu de la paret del Molló Gros on veiem la Balma del Doctor i ens decantem a l’esquerra (9 min.)
Poc després veiem un sender que s’enfila amunt. Per una vegada a la vida agafem el que baixa.
Arribem al Molló del Mig i agafem un sender indicat amb una fita que baixa per l’esquerra. Si us el passeu, arribareu a una roca que us barrarà el pas. El corriol puja i baixa. Aviat veure la figura del Ninet en mig de la cresta. Continueu planejant per carrerany amb algun tram selvàtic fins situar-vos al peu de la via que està marcada per un primer parabolt en un primer bloc. Davant teniu el mur de la Cotilla (15 min.).
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+ i dos passos d’estreps.
Distància: 85 metres més el ràpel del Ninet
Temps d’aproximació: 15 minuts.
Temps de descens: 25 minuts.
Via Semiequipada.
Roca: Calcària, no sempre bona.
Orientació: Sud. Ninet Oest.
Material: 7 cintes, friends petits i mitjans, bagues, estreps i reunions.
Via oberta per: Francesc Aguilera el Ninet (1960) i la Cresta del Ninet per Joan Vives i Rafael Villarubias (1962).
Reequipada per Toni Vilaseca amb la col·laboració de Miquel Àngel Ramos, Aleix Barberà i Joan Ramon Segura

També ens permetem recomanar-vos la via Àpia al Mollo Gros.


Comentaris

  1. Apuntada queda,merçi per la info.
    Salut i vies com aquesta!!
    https://sergialella.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. la vem fer ahir 12/05/2019, ens va agradar molt. gràcies per la informació!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.