LÒGICA ESPATARRANT: INTEGRAL A LES CRESTES DEL NINET AL MOLLÓ PETIT
Hi ha vies que traspuen una lògica
evident. Són les vies dissenyades al principi del temps quan es
podia escollir per on pujar. Després han vingut els “restos” que
aprofiten les gangues del que queda.
Els Mollons són un petit oasi de pedra
que sorgeix en mig dels boscos de l’Anoia. Els escaladors
igualadins es van fixar com escenari de les seves aventures.
L’any 1962 en Joan Vives i Rafael
Vilarubias es van enamorar de les Crestes del Ninet. Un parell d’anys
abans en Francesc Aguilera va escalar el monòlit del Ninet. Llavors tots els escaladors de la zona van encarar els seus somnis vers
la zona. Trenta anys més tard ho van fer els escaladors esportius
que van omplir les parets més properes de parabolts. Però després
va arribar l’oblit més absolut. Excepció feta de la via Àpia al
Molló Gran. La resta a internet no ha existit mai.
Premi per qui endevini d'on hem tret aquesta ressenya... |
En Toni Villaseca s’ha animat a
reequipar la via del Nenet i ens ofereix una segona opció per fruir
de la contrada als escaladors clàssics. Gràcies per la feina feta.
Descripció de la via:
1a tirada (IV – IV+ - 40 metres – 3
parabolts, una savina, un pont de roca i dos friends): Comencem per
un mur que era conegut com la Cotilla que està travessat per una
fissura per on ens enfilem (IV) després del parabolt posem un friend
per acabar de protegir el pas. Sortim a una terrassa on hem d’anar
uns metres caminant.
Ens dirigim al Diedre groc que
constitueix el pas més evident. No li veig el to groguent sinó més
aviat blanquinós. Entre parabolt i parabolt posarem també un friend
al diedre on hi ha poca presa i no tota de fiar. Fem la reunió sota
mateix de l’agulla del Ninet. La reunió està formada per un
parabolt que cal reforçar amb friends petits.
2a tirada (III – A0 – III – 15
metres – 2 parabolts – un fiend): Sortim de la reunió cap al
coll que hi ha entre el Ninet i la paret. Passem prop d’un forat
que queda damunt nostre (III). En el coll ens queda l’opció de
pujar al Ninet. Perdó, no hi ha opció,... a pujar al Ninet!.
Transporteu aquí dalt la reunió... traieu els estreps i feu els dos
passos que teniu damunt (vessant sud-oest). És un pas aeri i
espectacular. En el seu moment es feia un pas d’espatlles. Si ho
mireu in situ, pensareu: Quins collons!!. Després del primer
parabolt cal posar un friend en una escletxa on es posava un clau.
L’altre parabolt està més a la dreta. Ara us queda sortir dels
estreps i fer un pas fàcil per assolir el cimal del Ninet.
Un ràpel, des d’una instal·lació
amb cadena, ens permet tornar a la base del Ninet. Ara anem a fer les
anomenades Crestes del Ninet
3a tirada (IV – 30 metres – 2
paravolts – 3 friends – una savina): Sortim pel mur del davant
cap a l’esquerra per anar a buscar una savina que llacem. Algun
passat d’adherència. Pugem uns esgraons poc tombats decantant-nos
cap a la dreta fins situar-nos davant d’una escletxa que superem.
És un pas bonic, sembla difícil però un cop ens hi posem hi trobem
unes bústies genials que ens fan passar amb comoditat fins la
reunió.
Sortim caminant per la cresta amb algun
pas tonto fins una taula d’orientació.
Descens:
Descens:
De la taula d’orientació ens dirigim vers una creu on trobem una pista que seguim pita avall. En arribar a unes torres de la llum agafem un sender que surt a mà dreta. Passem pel peu de la Roca Plana que voregem. Arribem a l’aparcament (25 min.)
Accés:
El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.
Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.
Creuem un pont sobre el riu Anoia.
0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.
Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.
0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.
1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.
1,2 km Túnel per sota de la carretera.
1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.
1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.
2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.
2,3 km. Aparcament on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència. Estem al Pla del Fang.
Accés:
El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.
Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.
Creuem un pont sobre el riu Anoia.
0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.
Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.
0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.
1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.
1,2 km Túnel per sota de la carretera.
1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.
1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.
2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.
2,3 km. Aparcament on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència. Estem al Pla del Fang.
Aproximació:
De l’aparcament agafem un evident
sender que s’enfila vers el Molló Gros que tenim davant. El camí
ha estat fet malbé per les motos que han dibuixat reguerots
molestos. Ens situem al peu de la paret del Molló Gros on veiem la Balma del Doctor i ens decantem a l’esquerra
(9 min.)
Poc després veiem un sender que
s’enfila amunt. Per una vegada a la vida agafem el que baixa.
Arribem al Molló del Mig i agafem un
sender indicat amb una fita que baixa per l’esquerra. Si us el
passeu, arribareu a una roca que us barrarà el pas. El corriol puja
i baixa. Aviat veure la figura del Ninet en mig de la cresta.
Continueu planejant per carrerany amb algun tram selvàtic fins
situar-vos al peu de la via que està marcada per un primer parabolt
en un primer bloc. Davant teniu el mur de la Cotilla (15 min.).
Dificultat: IV+ i dos passos d’estreps.
Distància: 85 metres més el ràpel
del Ninet
Temps d’aproximació: 15 minuts.
Temps de descens: 25 minuts.
Via Semiequipada.
Roca: Calcària, no sempre bona.
Material: 7 cintes, friends petits i
mitjans, bagues, estreps i reunions.
Via oberta per: Francesc Aguilera el Ninet (1960) i la Cresta del Ninet per Joan Vives i Rafael Villarubias (1962).
Reequipada per Toni Vilaseca amb la col·laboració de Miquel Àngel Ramos, Aleix Barberà i Joan Ramon Segura
També ens permetem recomanar-vos la via Àpia al Mollo Gros.
Via oberta per: Francesc Aguilera el Ninet (1960) i la Cresta del Ninet per Joan Vives i Rafael Villarubias (1962).
Reequipada per Toni Vilaseca amb la col·laboració de Miquel Àngel Ramos, Aleix Barberà i Joan Ramon Segura
També ens permetem recomanar-vos la via Àpia al Mollo Gros.
Apuntada queda,merçi per la info.
ResponEliminaSalut i vies com aquesta!!
https://sergialella.blogspot.com/
la vem fer ahir 12/05/2019, ens va agradar molt. gràcies per la informació!
ResponElimina