Passa al contingut principal

JUGAR A ESCALAR: VARIANTS A LA CRESTA DE COLL DE NARGO

El pas més espectacular però més díficil
Avui hem quedat amb l'Aleix per anar a fer la cresta de Coll de Cargó. La veritat és que marca una opció de poca dificultat. Ja va bé, doncs feia dies que no escalava. Però hem sabut idear-nos dues variants que creiem que li ofereixen més encant a aquesta aresta que pot resultar una mica justa. Així que a "disfrutar-la" de valent.
Descripció de la via:
Un cop hem voltat la cresta veiem que hi ha unes vies d'esportiva. La que està més a la dreta sembla força accessible i ens enfilem per aquí (primera variant) doncs l'entrada original tira camí enllà fins una fita on cal agafar el camí de l'esquerra.
1a tirada (IV - 18 metres - 4 parabolts): El llarg puja per una mena de fissura prou fàcil. Segurament és la tirada més exigent que farem encordats. El darrer parabolt és el de la reunió de la via d'esportiva.
Seguim uns metres amunt encordats però veiem que no presenta cap dificultat i pleguem les cordes/fora peus de gat i puguem entre blogs de calcària i vegetació.

Arribem al Roc Roi (647 m.). Ens decantem cap a una primera bretxa i anem seguint la cresta. Itinerari molt evident on de tant en tant hem de fer anar les mans. Arribem a una bretxa tallada d'un parell de metres però malgrat ser vertical hi ha unes bons ressalts. Sortim amb una grimpada de III que no ens exigeix ni encondar-nos ni posar-nos els pues de gats. La roca és molt bona.
Següent bretxa d'on surt un esperó.
2n tirada (IV - - 12 metres - net): Aquí decidir-
croquis trets de
http://madteam.madteam.net/resenas/escalada-en-cresta
/206-cresta-de-la-roca-de-nargo/
nos encordar-nos. L'Aleix es posa els peus de gat, com veu que és fàcil em diu que puc pujar sense posar-me els peus de gat. La pujada de l'esperò sembla més compromesa del que ho és en realitat. La roca no dona gaire confiança inicialment però la veritat és que és millor del
que sembla en un primer moment. En alguna foto he vist que alguns no pugen per l'esperó sinó per una canal que hi ha una mica més a la dreta. Para gustos, los colores...
Continuem pujant per la cresta. En algun moment tenim ambient pirinenc.
Arribem a una nova bretxa. Davant nostre surt la via d'esportiva Apache Pass de 6a. La veritat que pica una mica massa per la nostra motivació i agafem una feixa que surt a l'esquerra. Si es vol, per l'esquerra es pot abandonar.
Inici de la segona variant
Quan portem 50 metres aproximadament per la feixa (i hem passat dues línies de parabolts) veiem que surt una diagonal per on podem continuar escalant. La feixa es tornava més herbosa i les ressenyes ens parlen d'una corda nusada que deu d'estar feta malbé. Així que prenem l'opció de pujar per aquí.
3a tirada (III - III+ - II+ - 28 metres - friend del núm. 3 i una reunió): Pugem en diagonal a l'esquerra. Davant tenim un mini sostre on posem el friend (III+) i continuem anant a l'esquerra fins sortir a una reunió d'una via d'esportiva i tirem un parell de metres amunt per sortir a la carena.
Anem per la cresta. No sabem quan s'incorpora la ruta normal. Anem saltant blocs que en algun moment s'estrenyen i ens obliguen a pensar si anem per l'esquerra o per la dreta sense gaire dificultat que la de saber mantenir l'equilibri.
Poc a poc anem baixant i la cosa es va complicant cada vegada més. Al peu d'una bretxa li dic al company que no ho veig clar. Ell passa al davant i baixa com si res. Serà un III però de baixada té el seu yuyu.
La cresta es torna a estrènyer. I hi ha un ressalt que cal posar atenció.
4a tirada (IV- - 5 metres - un friend del 3): Ens encordem però l'Aleix - que té la meitat de la meva edat - diu que no cal posar-nos els peus. Té tota la raó del món. Es tracta sols d'un pas de IV- que podem superar amb facilitat ja que hi ha molt bones preses de mà.
Continuem crestejant. Hi ha algun pas de II+ (que són aquells que si tinguessin més continuïtat ens obligarien a encordar-nos però com són passos afillats...).
Arribem a una bona instal·lació de ràpel. Per l'esquerra arriba una via d'escalada esportiva, per la dreta baixa un ràpel fàcil. Hem vist en algunes descripcions que la gent se complicava molt i cordes que no es recuperaven bé. Nosaltres decidim rapelar cap a la dreta (20 metres i amb comoditat). Potser continuen fins la darrera agulla a la que arriben en un primer rapel des d'aquí (volat) i un altre fins al terra des de la darrera agulla. La nostra opció és molt fàcil. Feu el que vulgueu.
FITXA TÈCNICA:
Valoració: Terreny d'aventura que puntualment ens obliga a escalar. És més divertit del que m'esperava.
Dificultat: IV
Desnivell (metres escalats encordatrs). 65 metres. Hi ha molts trams de II - II+
Temps d'aproximació: 12 min.
Temps de descens: 20 min. (sense incloure el ràpel)
Grau d'exposició: Baix.
Material: 4 cintes exprés, friend del 3 i reunions.

Roca: Calcària, Molt bona, en algun moment hem tingut algun dubte però estava pefecta.
Orientació: Comencem per l'est, la carena sud i baixem pel nord-oest.
Via oberta per: Lluís Trabalón i David Taurà (2005). Ei que nosaltres hem afegit dues variants que li donen més categoria (bé, és la nostra modesta opinió).
Descens:
Fem el rapel i baixem al coll Piquer per un corriol (1 min.) i agafem una pista que ens durà fins als dipòsits (17 min.).
Accés:
A Coll de Nargó agafem la carretera al coll de Boixols L-511 - C-363. A la sortida del poble trobem l'església romànica de Sant Climent a mà esquerra. Agafem una pista asfaltada que surt a la dreta.
Passem per davant de les instal·lacions esportives i ens encarem vers unes cases. Hi ha una cruïlla. Anem a la dreta (cartell que indica la zona d'escalada del coll Piquer. En arribar als dipòsits aparquem.
Aproximació: Davant veiem la cresta. Agafem un sender que surt de l'extrem dret dels dipòsits i anem a contornejar l'extrem dret de la cresta. En el darrer moment deixem el sender que baixa al poble de Coll de Nargó. Un cop vorejat l'extrem de la roca amb una munió de parabolts, agafem un corriol a l'esquerra i ens trobem a peu de via. La nostra és la de la dreta. A l'esquerra a la paret podem veure escrit a la paret Yoda. Veiem els 4 parabolts de la nostra tirada.
Track pispat de la pàgina: http://www.engarrista.com/node/304


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.