Passa al contingut principal

LA CRESTA D'AMBIENT PIRINENC I MEDITERRANI A L'HORA. CRESTA DE LA LLOSA

Un dia passant pel congost dels Tres pont vaig veure una cresta que surt d'un collet i s'enfila amunt. Poc després vaig veure que algú ja l'havia fet. És una cresta llarga, molt llarga, que es pot fer molta estona caminant sense corda o anant a l'ensemblee sense exposar-nos gaire.
Té caràcter de via amb passos molt bonics, alguns aeris de veritat, molt d'ambient post Pirineu però també hi ha moments "mediterranis" que vas caminant i caminant sense fer res entre el coscoll i les savines. Crec que és una cresta per a col·leccionistes de vies de pateo. Val a dir que no hi ha escapes doncs les dues cingleres queden ben tallades encara que en algun moment no ho sembli.
Si ara la tornés  a fer miraria de baixar per la tartera que hi ha damunt del pont. Un cop has fer les millors dificultades, no enmerdar-te més i baixar per la tartera avall... Aquí queda dit!
Descripció de la via:
La via comença en un visible coll per on cola una línia de la llum. Un cop estem en el coll cal començar a escalar.
1a tirada (III - IV -III - 1 espit i un clau - 20 metres): Decidim fer la via només amb una corda de 60 metres (es molt factible) i muntem les reunions més curtes.
Des del coll ja veiem les dues assegurances. Decidim que el primer es posi peus de gat mentre que els segons ho facin amb el calcer habitual i guanyar temps.
Pugem per dues petites plaques on trobem les assegurances. Muntem reunió en unes roques i després decidim pujar en ensemblee. A mitja cresta decidim guardar la corda i deixar-la pels passos més compromesos. La cresta és molt llarga i si no ho fem així encara estaríem allí.
Després d'un petit coll ens trobem amb un mur que constitueix la tirada clau de la via.
2a tirada (V- - 30 metres - 6 assegurances fixes): Val a dir que el llarg sembla més difícil del que en realitat és, segurament perquè la roca és molt adherent.
Sortim per l'aresta de la paret. Més amunt hi ha un petit extraplom però es supera fàcilment doncs hi ha força presses. Finalment hi ha un diedre que potser és el punt més tècnic però repeteixo la roca és molt amable. Passades les dificultats trobem la reunió muntada sobre dos parabolts amb anella.
Ens tornem a descorda i posar el calcer de muntanya. Destacaria algunes bavareses que esdevenen entretingudes.
3a tirada (III - IV - 20 metres - 2 assegurances): De sobte la cresta es torna a fer interessant i forma una mena de ressalt que impressiona. Quan estem a la vora veiem que no es gaire difícil però si espectacular. Ens encordem de nou.
Al final hi ha un altre tram que ens exigiria encordar-nos però hi passem per la vora doncs feia molta calor i ja estàvem cansats de lligar i deslligar la corda. A més no matava.
Finalment arribem a la part més elevada de la cresta. Ara ens queda la part més lletja: Baixar.
Descens:
En algun moment heu tingut la temptació d'abandonar per la dreta la llarga cresta però la veritat és que encara que es vegi molt evident queda tallada, així que la millor solució es pujar fins dalt i baixar.
Cal anar força per la carena en sentit oposat sinó ens anirem trobant amb tallats força molests. No hi ha cap sendera. Pita avall, entre carrasca i roques.
35 min. Arribem al fons del barranc. Cal tenir un bon sentit de trescar per la muntanya per baixar amb normalitat i superar les dificultats de la salvatgia muntanyenca.
Arribem a una pista que seguim.
55 min. Arribem a una barrancada (badland) i baixem pel costat per una mena de tallafoc on hi ha un corriol.
1 h 12 min. Per la dreta surt un camí amb una marca vermella. Cal estar atents.
1 h 20 min. Passem pel collet on hem començat a escalar.
1 h 37 min. Arribem al cotxe esgarrinxats.
Accés:
En la carretera a La Seu d'Urgell C-14, passat Organyà, hi ha el congost dels Tres ponts. Ara estan fent un túnel. Passat un primer túnel, en el km. 164  hi ha un aparcament.
Aproximació:
Seguim la carretera cap a La Seu.
6 min. Anem a una passarel·la que travessa el riu. Seguim per l'altra riba i ens encarem cap a un collet amb una torre de la llum propera.
Travessem un reguer i seguim un camí perdut. Alerta amb esgarrinxar-nos doncs la vegetació és molt densa.  El camí va fent ziga-zagues entre roques. Molt interessant.
20 min. Collet amb una torre de la llum.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Pas V-
Desnivell: 70  metres d'escalada i 1250 de grimpada real.
Temps d'aproximació: 20 minuts.
Descens: 1 h 37 minuts
Grau d'exposició: MIg. Els punts compromesos estan equipats però anem molta estona sense encordar-nos.
Material: 6 cintes expres, tascons i friends i reunions.
Via semiequipada
Roca: Calcari adherent i en general bo.
Orientació: Cresta est - oest.
Via oberta per Josep Mª Parareda, M.Rosa Aregall 8 de març de 2008

Per obtenir el track (especialment útil per la baixada):


També vam fer una pel·lícula que podeu veure a:
https://www.youtube.com/watch?v=Y-wnPKdrHRg&t=54s



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.