Passa al contingut principal

SOLS LA VIA NORMAL DE LA PORTELLA INFERIOR

 


En baixar de l'agulla Sense nom veiem que encara tenim temps per fer alguna altra escalada i anem a veure l'aresta est. Miro els blogs que diuen: El col.leccionista de vies i Esgarracrestes (els dos amb entrades de l'any 2018). Diuen que hi ha alguna cosa (dos espits i, fins i tot, un parabolt). Des de sota, observo, observo i reobservo però no trobo res. Finalment m'hi poso.

1a (i única) tirada (II`+ - III+ - III - 20 metres - net): Els primers metres són molt fàcils, uns blocs ideals. Com no trobo res decideixo llaçar un merlet acceptable. A la dreta tinc un arbre però em queda lluny. Damunt d'un bloc gros veig les restes de l'espit (III+). Arribo a un replà al costat d'una fissura on torno a llaçar un altre bloc. Veig que es podria aprofitar com a pont de roca. Més amunt diu que havia una parabolt, no veig res, però amb un pas ja estic dalt. Una altra vegada vaig pujar per l'estupenda via GAM

Mentiria si digues que no vaig passar por. Algú ha tret el material. La seva mare seria una santa però el fill, era un fill de .... Calia?. Si no tens el nivell no et posis, dieun, pues traieu els parabolts als de 8è i si no tenen el nivell que no es posin.

Descens: Ràpel de 20 metres. Mentre baixeu veureu 3 parabolts d'una via que puja pel ràpel. 25 min de retorn fins al coll de la Maçana.

Accés: Aparcament de Can Massana de Montserrat.

Aproximació: Aparquem al coll de can Maçana (710 m.). Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.

13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi. Cartell.

25 min. Portella. No cal arribar a la Portella doncs en una lleixa de roca polida del camí surt a l'esquerra el camí a la via. Anem a l'esquerra a buscar l'agulla (28 min).

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: III+

Desnivell: 20 metres.

Temps d'aproximació: 28 minuts.

Temps de descens: 25 min.

Material: Cordinos per llaçar, friend opcional per dalt ... i algú podia posar el cordino del pont de roca de dalt.

Grau d'exposició: Alt

Via desequipada 

Roca: Conglomerat de qualitat, encara que en els darrers metres hi ha algun còdol desobedient.

Orientació: Est

Via oberta per

Aquesta escalada ens va recordar dues cançons:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q