Passa al contingut principal

ARESTA BRUC A L'AGULLA SENSE NOM, COMPLETANT LA TRILOGIA

L'agulla Sense Nom - quin nom més despectiu - té una de les arestes Bruc més boniques i llargues. Em recorda una mica les sensacions que vaig tenir a l'aresta Bruc de  la
Salamandra encara que té més grau, sense arribar a ser tampoc gaire exigent.

Amb la Diana hem completat la trilogia de l'Ànec, la Piràmide i, avui, la Sense Nom. Quan torni el dia llarg ens hem plantejat fer les tres vies en un mateix dia (mira que hi ha reptes tontos...). És una escalada que et deixa un bon regust de boca encara que no sigui una gran escalada, una escalada sols divertida. Les assegurances, les justes.

Descripció de la via:

1a tirada (II - III - 40 metres - dos burils (un sense plaqueta) i un parabolt): Coordenades UTM: 31T  x=399038  y=4607123. Sortim arran del camí amb una placa tombada, trobem un buril amb plaqueta que balla, una mica més amunt vaig a llaçar un bloc gran i em trobo a l'extrem un altre buril però aquest sense plaqueta. Més amunt es posa una mica dret i trobo un parabolt. A la reunió hi ha tres burils i un parabolt. Tenim per escollir.

2a tirada (III - 30 metres - un buril, un espit i un parabolt): Damunt hi ha una fissura i en un blog vaig llegir que algú va posar un friend del núm. 2. No cal uns metres més amunt tenim el buril. Anem pujant per la placa no gaire inclinada, tot cercant les assegurances.


3a tirada (III - IV+ - III - 40 metres - dos parabolts - un buril i un arbuts): Pugem per l'aresta tot mirant aviat un sostre que tenim davant. Es supera per la dreta. Des de sota no veia cap assegurança així que decideixo llaçar un arbre que tinc a l'esquerra com darrer recurs, però m'apropo a l'extrem del sostre i observo que hi ha un buril i tres pams més amunt un parabolt... ja m'estranyava. . El pas està perfectament protegit i permetria fer A0. Un cop superats aquests tres metres ja es qüestió d'anar caminant fins una mica abans del cim on muntem la reunió amb tres parabolts.

Descens: Pel vessant nord trobem el rapel amb cadena. Són 30 metres que ens deixa a un collet. Baixem arran de paret de l'agulla.

3 min Trobem el camí de la canal Ample. Tirem avall.

13 min Arribem al refugi d'Agulles i refem el camí.

46 min Aparcament de can Maçana.


Accés

Aparcament del coll de Can Maçana.

Aproximació:

Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Per als que no aneu per Montserrat: Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.

13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi. Cartell.

25 min. Portella. Pas estret. Deixem a l'esquerra el camí d'Agulles. Anem cap al refugi.

35 min Refugi Vicenç Barbé. Seguim el camí principal. 

37 min. Segona canal. Cartell Canal Ampla a l'esquerra deixant el camí principal. Bifurcació. 

48 min Una rampa rocosa, per la dreta, arriba al camí. Aquí comença l'escalada.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: Un pas de IV+, la resta III

Valoració: Una aresta Bruc meravellosa... per repetir.

Desnivell: 110 metres

Temps d'aproximació: 48  minuts.

Descens: 46 minuts


Grau d'exposició: Baix, encara que hi ha poques assegurances i la roca no es bona en les tirades superiors.

Material: 3 cintes, cordinos per llaçar arbres i reunions.

Via equipada.

Roca: Conglomerat de qualitat montserratina.

Orientació: Sud, Aresta Bruc.

Via oberta per: Camarasa i Gumà el 14-5- 1945

Per obtenir el track (no és meu):

 

Per veure un vídeo:

La lletra ens recorda:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q