LA VIA MÉS EVIDENT: SOMNI DE CANYELLA (ROQUES TOMBADES)

-

Si miren la paret de Roques Tombades (Serra de Cardó - Rasquera) veureu que està separada en dues parts ben evident. Estan separades per un contrafort ben eixerit. La via Somni de Canyella és la via que transcorre per aquest contrafort. Així tenim una via que és de començament. Després pugem per una cresta amb canaleres, fàcil, però també bonica. Veus el darrer llarg, francament, no té gaire interès però cal fer-la ...

La primera vegada que vaig anar a Roques Tombades vaig dir que no tornaria mai i ja en porto tres. Té bon temps assegurat a l'hivern.

FITXA TÈCNICA

Dificultat: V- (un pas puntual)
Desnivell: 90  metres.
Temps d'aproximació: 5 minuts
Temps de descens: 5 minuts
Grau d'exposició: Baix, 
Material: 5 cintes exprés i reunions.
Via equipada
Roca: Calcari, en general bo.

Orientació: Sud, protegit

Via oberta per T. Alarcón

Descripció de la via:

1a tirada (III+ - V- - III - 30 metres - 2 claus i 4 ponts de roca): Pugem per una placa a recer de la cresta, a la dreta. Tram prou agradable.  A paret de la cresta hi ha dos claus que ens evidencien que estem en la via correcta. Més amunt s'acaba la placa i hem de pujar recte amunt (V). Només hi ha un pas exigent i avait tomba i acabem amb facilitat. Ja estem en la cresta.

2a tirada (IV - 30 metres - dos tacs de fusta - dos ponts de roca): La cresta s'enfila per unes canaleres calcàries ben agradables de pujar. Llarg fàcil però resulton.

3a tirada (IV - III+ - 25 metres - 3 ponts de roca): Escalem per blocs poc mantinguts que superem mig caminant mig escalant. Per la dreta puja la darrera tirada de la via A recer del Mestral. Al final hi ha una placa més entretinguda amb algun pas d'adherència. La reunió està situada a l'esquerra. 

Descens: Anem a buscar la via Recer del Mestral (que hem escalat abans). El primer ràpel va a la dreta per superar el mur que hi ha sota de la cresta. Als 25 metres trobem la segona reunió de la via del Recer. 30 metres i el segon rapel i 30 metres estem a peu de via. Ja només ens queden 5 minuts per tornar al vehicle.


Accés: A Rasquera agafem la carretera que puja al Balneari de Cardo. Als 8 km aproximats hi ha un túnel, el travessem i als dos-cents metres hi ha la zona d'escalada que ens queda a la nostra esquerra. Cent metres més enllà hi ha un aparcament a l'esquerra per a  uns quatre vehicles.

Aproximació:  Recular 100 metres de l'aparcament i arribem a la base de la zona d'escalada de Roques Tombades. Hi ha dos sectors. Les vies de la dreta i una a l'esquerra. Estan separades per una contrafort prou evident. A la clotada que hi ha al peu de la paret surt un corriol que seguim. Passa per sota d'un pi que voltem (5 min)


Altres vies fetes del sector:

Tarda al convent (IV)

Les cabres de l'Agustí (IV-)

Al recer de del Mestral (V-)

Somni de Canyella (V-)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESPORTIVA O CLÀSSICA:L'OBAGA MALA: VIA IBAÑEZ ROCA

-
Imatge
Comencem amb un tema "interessant". Avui que hem fet: una via esportiva o una clàssica? . L 'Obaga Mala és un sector d'esportiva - on toca l'ombra a l'estiu - però la nostra via té dues tirades i hem de muntar una reunió intermitja i jo entenc que és una via clàssica. Si voleu una clàssica equipada. Si voleu deixeu el comentri a sota del blog. Gràcies. Buscant vies a l'ombra en Agustí Sans  - l'aperturista més constant de Ponent, però per contra més silenciós - em comenta aquesta vía envoltada d'esportives. L' Obaga Mala , es troba al Castellonroi , un poble de la Franja, on parlen català encara que alguns polítics, mal intencionats, ho neguen. L'Obaga està distribuïts en tres sectors (de moment): La Tània , el més prop del barranc, Violeta , i de moment el més enlairat, Aleix . Avui ens toca escalar a l'Aleix . No patiu, els peus de via estan amb una pedra pintada que ens indica el nom de la via i el grau. FITXA TÈCNICA Dificultat : ...
Read more »

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

-
Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Read more »

OMBRA FINS A MIGDIA: VIA DIRECTA NURIA (MIRANDA DE SANTA MAGDALENA)

-
Imatge
Ara que fa calor cal saber buscar bé les parets on toca l'ombra. És part de l'èxit. El sol comença a tocar a partir de migdia (principis de juliol). La Directa a la Núria és una via que me l'he mirat un parell de vegades quan feia la v ia de la Núria que passa pel costat. Li tenia moltes ganes, encara que el darrer llarg em feia una mica de respecte, però és una via equipada amb generositat i aquest és el motiu pel qual m'he aventurat a posar en un llarg que poder estar per damunt de les meves modestes possibilitats. És una via Guillem Ària s i molts ja sabeu el que significa ... Ara he sortit content de la via. FITXA TÈCNICA Dificultat : V/A0 - 6a Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació :  18 minuts Temps de descens :  33 minuts Grau d'exposició : Baix,  Material :  16 cintes exprés. Via equipada Roca : Conglomerat que qualitat montserratina Orientació : Oest Via oberta  Per Guillem Arias al 2010 Descripció de la via : Ens situem al primer parabolt...
Read more »

REGUST PIRINENC, VIA DE LUXE: A DONDE VAS JORGITO

-
Imatge
En començar la temporada d'estiu vam anar a la via Dame mas gasolina  en el Pas de la Casa (Andorra) i ens vam assabentar de l'apertura de la via A donde vas Jorgito i va començar el desig d'nar-hi. Com aquesta tardor està boja i encara fa calor decidim posar-nos-hi. Si la Dame mas gasolina era fantàstica, aquesta ho és encara més. Es una via meravellosa per l'entorn pirinenc i perquè recupera aquella essència dels primers escaladors: d'acabar en un cim - essència que comparteixo. Pel voltant hi ha molta paret per obrir noves línies. (Recordeu, les fotos bones són del Manel Viladrich, la resta meves). FITXA TÈCNICA : DIFICULTAT: V- DESNIVELL: 175 metres TEMPS D’APROXIMACIÓ: 1 hora 25 minuts DESCENS: 1 hora 15 minuts GRAU D’EXPOSICIÓ: Baix VIA EQUIPADA MATERIAL: 12 cintes ORIENTACIÓ: Nord VIA OBERTA PER: 12 d'octubre 2019 per R. Sirvent, J. Benet i Xavi Bonatti. Reequipada, el 26-7-23 per X. Pastor i X. Bonatti DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : 1a tirada (III - I...
Read more »

CRESTA NORD-EST DEL GRA DE FAJOL

-
Imatge
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
Read more »

PEDRAFORCA: VIA PANY

-
Imatge
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
Read more »

ESCALADA DIVERTIDA: SANTUARI DE CORBERA (BERGUEDÀ)

-
Imatge
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

-
Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Read more »

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

-
Imatge
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q...
Read more »

TOT AMBIENT A LA CRESTA DEL PEDRAFORCA

-
Imatge
Es tracta d’un escenari d’aventura on cal saber moure’s per terreny esquerp però no tinc la sensació que sigui difícil. És una excursió muntanyenca amb un gran ambient d’alta muntanya amb la paret nord del Pedraforca als nostres peus. Així no es tracta d’una via d’escalada sinó un contorn d’aventura, tot ple de sensacions molt fortes. Si us agrada la variació, segur que us agradarà. Descripció de la via : Hem de grimpar per una canal que hi ha a la dreta de l’agulla del Cabirol inferior (II) Arribem a una bretxa imponent. Anem trescant per la dreta. Hi ha un pas de III que podem assolir sense encordar-nos. Durant tota la travessa va anar amb bota de muntanya. Un cop superat aquest pas puntual la verticalitat davalla aviat i es grimpa amb facilitat (II). Assolim l’agulla del Cabirol inferior. Davallem pel costat oposat, caminant. Arribem a una breta i continuem la direcció que dúiem. Trobem una estilitzada agulla que anomenen la Mare de Deu. Continuem grimpant (II+) per una ...
Read more »