ESCALADA PER A TONTOS

He decidit que faré totes les vies blaves de Montserrat. Ja tinc fetes la GEDE al Gorro Frigi , Esperó de Llabeig al Bisbe  i la via normal de la Torta , Miranda del pas del Príncep , la Salamandra . Per als que no ho tinguin clar les vies blaves de Montserrat són un conjunt de vies que els "veterans" escaladors montserratins van decidir que equiparien per poder continuar escalant amb el pas dels anys. El promotor va ser Joan Cerdà i van començar per allà als anys 90. Hi ha 9 itineraris que tenen la distinció de vies blaves. Van triar les més boniques i de dificultat baixa. Les van equipar - no tan generosament com vam pensar inicialment - amb parabolts blaus encara que molt cops han estat arrancats pels brètols que entenen l'escalada com una activitat elitista. La Pastereta és una llarga aresta. Pels seus laterals pugen nombroses vies protegides a l'ombra o encarades al sol. La línia més bonica és la que puja per l'esmentada aresta. Cercant informació hem v

Quedem amb els companys anar a fer la Normal al Frare Gros. Sense saber-ho em conviden a anar a l'única via blava que em quedava per escalar. Valoració: això és una via blava? Us explico com entenc jo les vies blaves. Eren vies fàcils, relativament protegides (encara que no sobrequipades) que havien escollit alguns dels millors escaladors montserratins i que les recomanaven per la seva bellesa i pensades per a gent gran i per iniciar al personal. Després ens queixem que no hi ha gent jove que faci via llarga i en canvi no donem facilitats per començar (allí lo dejo)  Faig una llista de les vies blaves que conec (i fet, per si a algú li pot servir): Salamandra , Gorro Frigi (GEDE ), Bisbe (Esperó del Llabeig) , Cajoleta (Aresta Bruc) , Pastereta , la Torta , Miranda del Pas del Príncep Si me'n falta alguna ja m'ho direu. Gràcies. Crec que el concepte de Via Blava de Montserrat ha desaparegut i ja només les recordem els que tenim força canes. Les vies han deixat d'

El serrat de Muntaner ha esdevingut un sector de vies fàcils i curtes. Els germans Masó han sabut buscar una línia. Des del peu de via sembla impossible que passi per un contrafort, amb manifesta tendència a la dreta i que es mantingui els 75 metres encara que en la part final cal anar una estona per terra, però és una via recomanable. Els germans Masó tenen renom d'equipar poc les seves vies. La veritat que la poca dificultat de l'escalada permet pujar-hi sense gaire desconfiança ja que els parabolts estan posats allí on fan falta i poca cosa més cal. Vies properes: Alberto González - Pizarro  i Via Blava a la Pastereta. Descripció de la via : Coordenades UTM: Inici de la via: 31T  x=401399  y=4604032 1a tirada (III - IV - 35 metres - 3 parabolts): Trobem una fletxa indicant l'inici de l'escalada. Pugem per una placa entre arbres. Llacem un arbust a l'esquerra (es podria haver netejat el brancatge inferior) i una mica més amunt hi ha un modest boix que també aprof