Passa al contingut principal

VIA OBLIDADA: ARESTA BRUC AL GEP LLARG

La cordada de 83 i 84 anys a la via
Per internet trobo molta informació de la via per l'Esquerra al Gep Llarg mentre que no trobo gaire informació de la via que puja per l'Aresta Bruc, ja vaig explicar que fins i tot nosaltres ens vam confondre quan estàvem fent la de l'Esquerra ens pensàvem que fèiem l'Aresta Bruc. Així que avui he enganyat a la colla per anar a fer l'Aresta Bruc al Gep Llarg. Després hem fet la via de l'Esquerra i ens hem trobat la grata sorpresa de trobar-nos amb dues cordades que estaven formades per dos xavals de 84 i 83 que pujaven per l'Aresta Bruc i hem fet petar la xerrada. Al final l'Anton ha preguntat si algú volia anar a l'Agulla del Capdamunt que hi ha a tocar i jo m'he animat a fer la via amb ell. Ha estat un autèntic plaer. Gràcies Anton.

Descripció de la via:

1a tirada (IV - III+ - 30 metres - 4 parabolts): Ens situem a peu de via (Coordenades UTM: 31T  x=398491  y=4606895) Des de sota ja veiem el primer parabolt i tirem amunt. Els primers metres són els més difícils de la via (IV) i em costa posar-me. Anem trobant les assegurances en els llocs adients. Alerta que es pot fer la via d'una tirada 45 metres, però originalment es feia, i es xulo fer-ho així, amb una reunió que queda una mica a l'esquerra sota d'un ressalt.

2a tirada (III - IV - 15 metres - 2 parabolts - opcionalment un friend en el darrer ressalt): Sortim a l'esquerra a cercar l'aresta on enllacem el darrer parabolt de la via de l'Esquerra. Davant tenim un tram un xic més dret on cal estar atents. Si ho voleu fer més còmode podeu anar més a la dreta i pujar per una fissura ideal.

Descens: Baixem el camí d'agulles amb marques vermelles fins enllaçar amb el camí de baixada que seguim fins l'aparcament (35 min). Nosaltres vam rapelar la via (50 m.) per anar a fer la Boteruda.

AproximacióAparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat:

Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.

13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.

25 min. Portella. Pas estret. Enlloc de continuar cap al refugi d'Agulles ens enfilem per una aresta rocallosa seguint el camí d'Agulles (marques vermelles). Davant tenim el sector d'agulles on anem a escalar cal cercar la nostra agulla ara que tenim una visió ideal.

45 min. Arribem al peu de l'agulla.


FITXA TÈCNICA:

Dificultat: IV

Desnivell: 45 metres.

Temps d'aproximació: 45 minuts.

Temps de descens: 35 min.

Material: 5 cintes express i reunions.

Grau d'exposició: Baix

Via equipada 

Roca: Conglomerat de qualitat montserratina.

Orientació: Sus

Via oberta per: J. Nubiola, J. M. Torras i j. Riera el 14 de novembre de 1954


Per obtenir el track (no és el meu): 

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q