Passa al contingut principal

CRESTA AMAGADA DE SANT SALVADOR: BULTRADES DE DISSABTE


No sé gairebé com però fa uns anys em va caure a les meves mans una ressenya d’una cresta que hi ha al Mont-roig. No em va agradar gaire perquè havia de pujar per una bultra (matolls de mal passar, que impedeixen el pas) i ja el nom de la cresta ja referència a la terrible pujada a la cresta: Bultrades de dissabte. Pujava des de sota del riu Segre i allò havia de ser terrible creuar aquella bultrada. Però un dia caminant per la zona vaig trobar un sender que em deixava dalt de la cresta i retallava molt bé l’accés així que avui ens hi hem posat. No aneu tampoc amb pantalons curts però la cresta, en si, és prou interessant amb ambient. La via està totalment neta d’equipament però la veritat és molt fàcil de protegir ja que passem per una zona formada majoritàriament per blocs que ens permeten fer reunió una mica on volem i protegir-nos amb facilitat.

Descripció de la via:

En anar per la cresta sense assegurances fixes podem anar muntant les reunions una mica on volem però ens basarem en la ressenya que tenim que divideixen l’ascensió en tres tirades com nosaltres vam fer.

1a tirada (III – 60 metres – net): Ascendim a la cresta que va uns 10 metres per damunt de la bultra. Anem arrampant-nos als blocs que formen la via. Com la dificultat és baixa és un tram per fruir.

2a tirada (III – IV – III – 60 metres – net): Continuem crestejant fins arribar a un tram més dret que ens exigeix posar més atenció (uns cinc metres) que ens permeten assolir una cota secundaria de la cresta. Continuem caminant per la cresta que en algun moment s’estreny. Muntem la reunió uns metres abans d’un tram més vertical que tenim davant.

3a tirada (IV+ - III – 48 metres – net): Els primers metres verticals tiren una mica endarrere. Cal fer un pas llarg per superar-lo. Tirem a l’esquerra i ens situem en l’extrem de la roca per on pugem. Pas aeri. Tornem a l’aresta i anem pujant fins el punt més alt (on pots muntar una reunió provisional per estar prop del pas clau de la via que hem detallat abans. Ens queden 15 metres fins arribar a un collet per on baixem i acabem l’aventura.

Descens: Un cop hem baixat de la cresta trobem un corriol que ens duu al camí per on hem vingut prop de la cabana enrunada. Seguim el camí d’anada ( 15 minuts)

Accés: En el km 10,3 de la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa (LV-9047) agafem una pista que ens duria a Vilanova de la Sal.

0,2 km Deixem la pista principal i agafem una pista que baixa a la dreta. El primer tram es dret i després en travessar un barranc podem trobar una mica de fang però la resta de pista es passa prou bé.

2,4 km Aparcament a la dreta en el coll de l’Orenga.

Aproximació: En l’extrem de l’aparcament trobem un sender que primer davalla uns metres.

6 min Cruïlla. Agafem el camí de l’esquerra. El sender principal continua recte. Hi ha trams amb pujada ferma. Sortim a una mena de portella que ens duu a una collada

19 min Per l’esquerra s’incorpora un sender que puja pel vessant oest.

23 min Arribem a una cabana enrunada, una mica més enllà deixem el camí i anem a l’esquerra per un matollar. Anem baixant per marges actualment abandonats i de mal passar. Cal seguir el millor pas. Finalment ens encarem cap a la cresta amb els pitjors passos per sortejar entre l’herbassar. Tram heroic.

26 min Arribem a l’inici de la cresta, encara que ens vam deixar un tram de fer ja que estàvem farts de bultra.

FITXA TÈCNICA:

Via de baixa dificultat però en terreny d'aventura. Neta però de molt fàcil protecció. Hi ha un tram de baixada asalvatjada reservada per a escaladors senglars.

Dificultat: IV+ (un sol pas). La resta III i IV

Desnivell: 168 metres.

Temps d'aproximació: 26 minuts.

Temps de descens: 15 min.

Material: 5 cintes express, friends, tascons i reunions.

Grau d'exposició: Baix

Via desequipada

Roca: Calcari, força bo.

Orientació: Est

Via oberta per: J. Mola, A. Rovira i J. Bernat

Per obtenir el track:
Powered by Wikiloc


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q