ESCALADA PER A TONTOS

Començant darrer llarg La Formiguera és l'escola d'escalada de les terres de Lleida. És una raconada plena de vies - a tocar - equipades amb un grau que va entre el V i V+. No havia anat mai a la via de l'Aberroncho perquè em feia una mica de respecte doncs la darrera tirada pica és un V+ obligat i poc negociable. La paret es posa tan dreta que no saps si arriba a extraplomar i deien que havia molts cantos - tampoc tants - però calia tibar de braços i personalment no m'agrada gaire. Els companys insistien i insistien fins que finalment no he pogut superar la temptació. Pel demès és una via que respon perfectament a l'estil de la Formiguera bones bústies i la darrera tirada la més exigent. Ressenya original llibre de piades bar de Sant Llorenç És una via de la colla de Juan Gutierrez, equipador de la zona, amb un estil personal d'equipar. Algú el criticarà - molt propi del món de l'escalada - però les seves vies es repeteixen i es repeteixen. En tre...

Us vaig a parlar d'una raconada prodigiosa, que de ben segur no heu sentir a parlar mai. És el que té anar a fer vies dels germans Ullastre, ells sempre van a buscar paratges desconeguts i enormement bells, és el seu estils personal d'escalar. Tenen poques vies amb un grau accessible, així que les poques que tenen s'han de fer ( Veure cresta al pic de Qüenca ). És un paratge tan solitari que ni el trobareu per internet. L'escalada acaba en un castell medieval en ruïnes, qui pot demanar més. Descripció de la via : Avui ens toca una escalada estètica i una dificultat accessible doncs els passos de V+ i, especialment dels de V, són puntuals mentre que la resta de la via és molt més accessible. Croquis original de la cordada Ullastre 1ra tirada (III+ - III - savines - 40 metres): Situats en l'extrem inferior de la cresta busquem el pas més senzill per pujar (III+) llaçarem una savina a la dreta i pujarem per un coster (III) cercant les savines que més ens agra...

A la primavera vam intentar la Tíntín al Mont-roig però la pluja ens va impedir poder fer el darrer llarg. Vam baixar rapelant i vam tenir ocasió de poder veure les possibilitats d'una nova via. Durant unes setmanes ens vam entretenir a equipar i netejar la via Milú al Castell . La calor ens va impedir fer el recorregut integral. Ara amb la tardor hem reeixit de fer la integral. La veritat és que queda una via ben interessant amb una dosi d'aventura que ens agrada. Són 7 llargs intercalats amb moments que cal anar caminant. Descripció de la via : 1ra tirada  (IV-III+-II - 20 m. - 1 parabolt): Ens situem en la part baixa de la primera "muralla" del Castell. El primer tram és dret, veiem dalt el parabolt, la roca sembla de poc fiar (IV) més amunt perd verticalitat i acabem caminant. Reunió equipada. 2n tirada  (V- - IV - III+ - 30 m. - un clau - 4 parabolts): Anem un metre a l'esquerra a buscar una canal. El primer pas és molt fi (V-), a mesura que anem pujant ...

 Aquest dimecres a la tarda en Pinto em porta a la via Canto por soleares a la zona d'Alós de Balaguer. Ja havia fet la via Minyons de Terrassa i la més coneguda Olga Frontera. La via d'avui té per finalitat arribar dignament a una placa que es veu des del mateix aparcament i perdoneu per l'expressió però és orgasmàtica. Quan l'anava pujant en Pinto em deia: - Què et sembla? Què et sembla? i jo li responia: - Ja t'ho diré quan arribi dalt... - però que et sembla? Quan arribo a la reunió li dic: - EL MILLOR LLARG AMB PLACA QUE HE FET A LA MEVA VIDA!!! I no vaig exagerar. Anem a pams. Ressenya original Descripció de la via : 1ra tirada (IV - 55 m. - 3 parabolts): A l'inici hi ha picat a la roca una rodona i una fletxa. Veiem el primer parabolt, mig amagat. NO hi ha com anar amb un dels aperturistes per trobar les coses. Hi ha una mica d'herba però és un llarg agradable ideal per començar. Sortim a una feixa herbosa i fem la reunió en un arbre en la...

L'altre dia el Pinto em pregunta: -  Què has fet a la Riba? i li contesto que no he escalat mai a la Riba. Es queda sorprès ... el proper dimecres per la tarda anirem i ja veuràs que t'agradarà. I tant que em va agradar, ja tenim una altra via preparada per fer. La Riba va estar molt de moda per allà els anys setanta - vuitanta, ara potser zones com Margalef i Siurana potser li han tret una mica de xispa, però, com nosaltres no seguim això de les modes ja ens veus el Pinto, el Ramon Pach i jo anant a provar una via de la Riba. Fruir i fruir però amb ganes. La via Sense Nom és una via curta però intensa. Dreta, molt dreta, però amb bon canto i bústies (veure primera foto). De grau baix (IV+) però els tres vam haver de tibar de valent. Descripció de la via : 1r llarg (IV+ - 20 metres - 5 espits): Pugem per una mena de fissura que més amunt esdevé un diedre superior, ben visible des del peu de via. En superar el diedre abandonem una via que puja recta amunt (no patiu que n...

Aquest estiu en Miquel Urbano, la Remei Tortosa i jo ens hem fet un fart de treballar - de fet ells més que jo - per equipar una zona on poder fer escalada esportiva quan estem passant les vacances a Tuixent. Els joves de Tuixent també sembla que els hi ha agradat aquest sectoret a peu de carretera. Encara no està acabat però ja tenia ganes de presentar-lo. Localització : És molt fàcil de trobar. Anem de La Coma a Tuixent. Uns tres-cents metres abans de Coll de Port hi ha l'agulla de Coll de Port. La paret hi ha un fotimer de parabolts i de quatre reunions amb cadena. Tenen una llargada de 25 metres. 1.- Via Tuixent - V- 2.- Via Josa - V- 3.- Via Cornellana - V 4.-Via de l'Arp (la va muntar el Josep del refugi de l'Arp) V+ (per aquí puja fins al cap de l 'Agulla de Coll de Port ) 5.- 6.- Per practicar l'artificial Ae2 - V+ La roca és calcària esquarterada. Es pot trencar en pedretes minúscules. Hi ha força passos d'adherència. Qualsevol dia farem mé...