Passa al contingut principal

ESCALAR INTENSAMENT: VIA SENSE NOM DE LA RIBA


L'altre dia el Pinto em pregunta: - Què has fet a la Riba? i li contesto que no he escalat mai a la Riba. Es queda sorprès ... el proper dimecres per la tarda anirem i ja veuràs que t'agradarà.
I tant que em va agradar, ja tenim una altra via preparada per fer.
La Riba va estar molt de moda per allà els anys setanta - vuitanta, ara potser zones com Margalef i Siurana potser li han tret una mica de xispa, però, com nosaltres no seguim això de les modes ja ens veus el Pinto, el Ramon Pach i jo anant a provar una via de la Riba.
Fruir i fruir però amb ganes. La via Sense Nom és una via curta però intensa. Dreta, molt dreta, però amb bon canto i bústies (veure primera foto). De grau baix (IV+) però els tres vam haver de tibar de valent.

Descripció de la via:
1r llarg (IV+ - 20 metres - 5 espits): Pugem per una mena de fissura que més amunt esdevé un diedre superior, ben visible des del peu de via. En superar el diedre abandonem una via que puja recta amunt (no patiu que no us confondreu allò pica molt) i girem a l'esquerra on hi ha la reunió.
2n llarg (IV+ - 35 metres - un pont de roca): La via canvia totalment. Baixem un metre per anar a buscar una monumental xemeneia que hi ha a la nostra esquerra. Una heura ens dificulta veure on posem els peus a la paret. En arribar a la canal ara ens toca pujar per oposició. Primer heu de superar un parell de blocs. Després pugem pel fons de la canal (III) però de sobte veieu una fissura molt marcada a la paret de l'esquerra on podreu anar posant els tascons amb comoditat doncs fins un bloc que està travat (pont de roca) no trobareu res més. Venga a fer oposició durant una trentena de metres. La reunió de dalt es fa en un arbre. També hi ha un espit al costat. Escalada interior molt interessant.
Descens:
Anem per la dreta amunt a buscar on acaba la paret i baixem per un dret coster - no confondre amb la canal del costat de la via - Trobem una vella corda que ens permet descendir amb comoditat uns tres metres. Arribem al costat de la paret on trobem la via i anem seguint el camí d'anada encara que potser voldreu fer alguna via per complementar la sortida. Uns 20 minuts.
Accés:
A l'altre costat de l'aparcament de Penya Roja surt un senderó amb unes escales inicials que ens duu fins al barranc del riu Brugent. A la dreta deixem un antic molí, en estat ruïnós. Ens arribem al peu de la paret i l'anem seguin per la dreta. Hi ha una munió de vies. Als10 minuts trobem la via. Hi ha vies pintades amb el nom i la graduació. La nostra està entre la via del Barbas (dedicada al nostre amic Jesús Sànchez), a l'esquerra), i la via Mala Pell i via de l'Eduard (la primera comença igual que la nostra). Com està Sense nom no està pintada.

Aproximació:
A la Riba prenem la carretera a la Farena que puja tot el poble.
En el km. 3,5 hi ha un aparcament a mà esquerra que ja posa Penya Roja.

FITXA TÈCNICA
Dificultat: IV+
Desnivell: 55 metres. 

Temps d'aproximació: 10 minuts.
Temps de descens: 20 minuts.
Grau d'exposició: Mig.
Via semiequipada. El primer llarg està protegit per mentre que el segon és a equipar.
Roca: Calcària amb un aspecte de roca dolomítica. Meravellosa.
Orientació: Sud.
Via oberta a finals dels anys 60 per la cordada Josep Insa i Miquel Muñoz.

Comentaris

  1. Ondia nois 10 hores d'aproximacio? esteu fets uns Manolos

    LO PELAGALL

    ResponElimina
  2. És que som molt lents... com t'hauràs pogut imaginar eren 10 minuts... moltes gràcies Pelagall pel comentari (errada corregida)

    ResponElimina
  3. En realitat, l'entrada original de la via no és per la fissura (equipada als anys 90) sinó per l'esperonet de la seva esquerra, vertical i desequipat però resseguint la lògica de la roca i amb algun bon emplaçament per fissurers mitjans.
    Salut i bones escalades.
    La tria us delata clàssics-clàssics...perquè la xemeneia ja no la fa gairebé ningú. I mira que és maca i de bon fer...
    Joan de Valls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les aportacions Joan... m'ha fet molta gràcia el comentari clàssics-classics .. que hem de fer si ja ens pesen els anys a les parets...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.