PER QUÈ ESCALADA PER A TONTOS

-
DECLARACIÓ D'INTENSIONS:


La tendència actual és que tothom vol escalar al peu del cotxe, sense caminar, amb vies d'alta dificultat i amb molt de seguros per la paret.

De petit ho vaig veure molt clar, sempre aniria contracorrent. Ma
mare, una santa, ja va intentar-ho però la pobra no se'n va sortir mai. Sempre he anat al ravés. Ara resulta que a mi m'agrada caminar per arribar al peu de la via, no tinc collons per posar-me en una via de massa grau i em molesta que hagi molta gent per la paret mirant-me i que hagi massa seguros. Què hi farem. Amb el Estivi de Reus hem decidit que farem vies anormals, per als tontos. I volem que la gent sapigui que som diferents. Ni millors ni pitjos, sols diferents. Què hi farem?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESPORTIVA A GAVASA (o GABASA): SOLITUD I PLAER

-
Imatge
Els companys em diuen que al poble de Gavasa (en castellà Gabasa ) hi ha racons ben amagats i desconeguts de la comarca de la Llitera a la Franja . No hi he estat mai. El primer que veig són un conjunt de parets espectaculars, de poca alçada, de roca calcària de qualitat amb forats d'aquells que t'acaben fent mal als dits. Hi ha un fotimer de vies d'escalada i ben guapes però no trobo cap ressenya per internet d'interès. Com es possible? Si algú té alguna informació agrairia que me la passes.(aprofiteu els comentaris de sota, gràcies). Són vies encarades al sud, ideals per escalar a l'hivern. En algun lloc he llegit que havia 47 vies que anaven del III+ al 7a+. Veig que també hi ha vies noves encara que nosaltres escalem en vies que ja tenen uns anyets, però desconegudes. Anem a posar llum a la foscor, des de la nostra ignorància. Damunt del poble hi ha molta paret, avui hem anat al sector de la franja de dalt a la dreta. Hi ha paret per a dies. Al peu de les escala...
Read more »

NOU DIVERTIMENTO CURT: VIA DEL RAMON I DE LA REMEI

-
Imatge
En Joanet Riba i l'amic Carles Giné han obert una nova via a Sant Llorenç de Montgai. Tinc deures!!!. Li comento que quan passi el calor hi penso anar. Avui ha tocat. Es una via curta, però ideal per fer després d'escalar la via Tio Maria o alguna altra del voltant. Mira ja tenim un altra opció ben protegida i ben trobada i per combinar. És curiós com es va fixar en aquesta petita agulla. Està formada per una munió de blocs per on pugem fins sortir a l'esquerra a l'aresta. FITXA TÈCNICA Dificultat : V- Desnivell : 34  metres. Temps d'aproximació :  14 minuts Temps de descens :  10 minuts Grau d'exposició : Baix,  Material :  4 cintes exprés  i reunions. Via equipada Roca : Calcària. Orientació : Sud-oest Via oberta  Per Joanet Riba i Carles Giné amb la col·laboració de Ferran Giné i Marta Mir al maig de 2025 Descripció de la via : Situats a peu de via - una pintada ens confirma que estem al lloc correcte, no hi ha possibilitat d'error. Coordenades UTM...
Read more »

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

-
Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Read more »

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

-
Imatge
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi...
Read more »

ESPORTIVA O CLÀSSICA:L'OBAGA MALA: VIA IBAÑEZ ROCA

-
Imatge
Comencem amb un tema "interessant". Avui que hem fet: una via esportiva o una clàssica? . L 'Obaga Mala és un sector d'esportiva - on toca l'ombra a l'estiu - però la nostra via té dues tirades i hem de muntar una reunió intermitja i jo entenc que és una via clàssica. Si voleu una clàssica equipada. Si voleu deixeu el comentri a sota del blog. Gràcies. Buscant vies a l'ombra en Agustí Sans  - l'aperturista més constant de Ponent, però per contra més silenciós - em comenta aquesta vía envoltada d'esportives. L' Obaga Mala , es troba al Castellonroi , un poble de la Franja, on parlen català encara que alguns polítics, mal intencionats, ho neguen. L'Obaga està distribuïts en tres sectors (de moment): La Tània , el més prop del barranc, Violeta , i de moment el més enlairat, Aleix . Avui ens toca escalar a l'Aleix . No patiu, els peus de via estan amb una pedra pintada que ens indica el nom de la via i el grau. FITXA TÈCNICA Dificultat : ...
Read more »

REGUST PIRINENC, VIA DE LUXE: A DONDE VAS JORGITO

-
Imatge
En començar la temporada d'estiu vam anar a la via Dame mas gasolina  en el Pas de la Casa (Andorra) i ens vam assabentar de l'apertura de la via A donde vas Jorgito i va començar el desig d'nar-hi. Com aquesta tardor està boja i encara fa calor decidim posar-nos-hi. Si la Dame mas gasolina era fantàstica, aquesta ho és encara més. Es una via meravellosa per l'entorn pirinenc i perquè recupera aquella essència dels primers escaladors: d'acabar en un cim - essència que comparteixo. Pel voltant hi ha molta paret per obrir noves línies. (Recordeu, les fotos bones són del Manel Viladrich, la resta meves). FITXA TÈCNICA : DIFICULTAT: V- DESNIVELL: 175 metres TEMPS D’APROXIMACIÓ: 1 hora 25 minuts DESCENS: 1 hora 15 minuts GRAU D’EXPOSICIÓ: Baix VIA EQUIPADA MATERIAL: 12 cintes ORIENTACIÓ: Nord VIA OBERTA PER: 12 d'octubre 2019 per R. Sirvent, J. Benet i Xavi Bonatti. Reequipada, el 26-7-23 per X. Pastor i X. Bonatti DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : 1a tirada (III - I...
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

-
Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Read more »

CRESTA NORD-EST DEL GRA DE FAJOL

-
Imatge
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
Read more »

OMBRA FINS A MIGDIA: VIA DIRECTA NURIA (MIRANDA DE SANTA MAGDALENA)

-
Imatge
Ara que fa calor cal saber buscar bé les parets on toca l'ombra. És part de l'èxit. El sol comença a tocar a partir de migdia (principis de juliol). La Directa a la Núria és una via que me l'he mirat un parell de vegades quan feia la v ia de la Núria que passa pel costat. Li tenia moltes ganes, encara que el darrer llarg em feia una mica de respecte, però és una via equipada amb generositat i aquest és el motiu pel qual m'he aventurat a posar en un llarg que poder estar per damunt de les meves modestes possibilitats. És una via Guillem Ària s i molts ja sabeu el que significa ... Ara he sortit content de la via. FITXA TÈCNICA Dificultat : V/A0 - 6a Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació :  18 minuts Temps de descens :  33 minuts Grau d'exposició : Baix,  Material :  16 cintes exprés. Via equipada Roca : Conglomerat que qualitat montserratina Orientació : Oest Via oberta  Per Guillem Arias al 2010 Descripció de la via : Ens situem al primer parabolt...
Read more »

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

-
Imatge
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q...
Read more »