Passa al contingut principal

ARESTA BRUC A LA PIRÀMIDE D'AGULLES

La colla decideix anar aquest dissabte a Montserrat, costa decidir molt on, però finalment decidim anar a la Piràmide. Quan em passen la ressenya penso... nen aquí hi ha poques assegurances.. però ara que l'he fet penso que hi ha les necessàries sempre que no caiguis o et salta algun bolo que rodolaràs i maleiràs que falta algun parabolts però es pot fer, ja dic, molt bé. No vaig tenir sensació de patiment, fruir, i com anàvem tres cordades de dos (els 6 que exigeix les noves mesures Covid), una altra cosa no, però riure a tope. Si clique damunt de la foto porta per títol el lloc d'on està feta o el que es veu.

Descripció de l'itinerari:

Clar depent molt d'on comenceu. Nosaltres vam pujar sense corda els 15 primers metres (I - III) fins un arbre on ens vam encordar. Si es vol es pot pujar pel costat caminant.

1a tirada (IV - IV+ - III - 30 metres - 2 espits): Els primers metres són drets però plens de còdols - allò que en diem un camp de patates - que es puja sense problemes. Anem a l'esquerra i veiem el primer espit que ens indica un pas de IV+ perfectament protegit. Ara la dificultat descens totalment. Fem la reunió sota d'un sostre sobre tres burils que demanen ja la jubilació.

2a tirada (IV - III - 30 metres - un arbre): Sortim per l'esquerra del sostre. Hi ha una fissura que es podria protegir amb algun friends però la roca no dona gaire confiança i preferim pujar a lo Manolo, que bueno que eres. La reunió potser massa tirada a l'esquerra, abisme sense caldre.

3a tirada (III+ - III - i - 30 metres - tres arbres): La roca es torna podrida. Cal anar amb cura en agafar qualsevol pedra. Hi ha savines per protegir-nos. Als 15 metres sortim ja a la carena i anem acaminant fins al cim on hi ha una reunió artesanal.


Descens: Baixem uns metres del cim de la Piràmide i trobem el rapel (15 metres) que ens situa al coll de llevant. Baixem una canal costeruda que ens duu al camí de la Canal Ampla i després al refugi d'Agulles (10 min). Seguim el camí d'anada. Aparcament: 40 min.

Accés:

Aparcament del coll de Can Maçana.

Aproximació:

Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Per als que no aneu per Montserrat: Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.

13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi. Cartell.

25 min. Portella. Pas estret. Deixem a l'esquerra el camí d'Agulles. Anem cap al refugi.

35 min Refugi Vicenç Barbé. Seguim el camí principal. 

Una egipcia al cim de la Piràmide

37 min. Segona canal. Cartell Canal Ampla a l'esquerra deixant el camí principal. Bifurcació. 

40 min Deixem el camí de la Canal Ampla i anem, ara sense sender, a l'esquerra a cercar la paret d'inici de la Piràmide. 

43 min Comencem una mica més a l'esquerra. Coordenades UTM: 31T 31T  x=398956  y=4606948


FITXA TÈCNICA:

Dificultat: Un pas de IV+, la resta IV i III

Valoració: Se'ns ha fet curta, els llargs són variats i entretinguts.

Desnivell: 90 metres

Temps d'aproximació: 43  minuts.

Descens: 40 minuts

Grau d'exposició: Baix, encara que hi ha poques assegurances i la roca no es bona en les tirades superiors.

Material: 3 cintes, cordinos per llaçar arbres, friends opcionals i reunions.

Via semiequipada.

Roca: Conglomerat encara que les darreres tirades de baixa qualitat.

Orientació: Sud, Aresta Bruc.

Via oberta per: Anònima, de l'any 1977

Per obtenir el track (no és meu):

Mentre escalvem (o millor després) ens venia al cap aquesta canço:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q