Passa al contingut principal

LA CRESTA DEL GALL JA ESTÀ EQUIPADA: PUR PLAER

 

Feia temps que em miràvem una cresta - que després vam saber que es deia la cresta del Gall. Un dia, avorrits, li ensenyo al Josep Lluís tot pensant que em dirà que la roca era molt dolenta que és la primera impressió que dona, però no és pas així ja que es molt millor del que sembla a primer cop d'ull. Decidim i posar-nos-hi i anar uns quants dies a netejar, a equipar, dissenyar i finalment avui us la presentem.

Primer de tot, on està? Hem d'anar al poble d'Ivars de Noguera i seguir una pista que surt a l'extrem oposat del poble i duu a l'embassament de Santa Anna i al poble abandonat de Tragó. Hi ha 2,3 km. per bona pista. Aparcament a la dreta al peu de la cresta que queda a l'esquerra. Molt evident.

.Descripció de la via:

1a tirada (IV - 20 metres - dos arbusts i un parabolt): Ens situem al peu de la cresta. Davant tenim un cordino llaçat en una savina petita (esperem que es faci gran) vers la que ens decantem pujant un esperó. Dalt a l'esquerra tenim el primer parabolt que ens indica per on continua la via. Sempre hi ha passos més senzills però els parabolts ens indica els punts on hi ha més dificultat per on cal anar. Una mica més amunt tenim una altra savina. Passem per l'esquerra i fem cap a una mena de blocs acumulats. Darrera d'aquests tenim la primera reunió en una mena de petit coll.

2a tirada (IV - 25 metres - 4 parabolts): Baixem un metre i ens enfilem per l'aresta que ara va a la dreta on hi ha un parabolt. Un cop superat aquest tram girem a l'esquerra i ara ens toca enfilar-nos per la vora d'un gran bloc on hi ha un altre parabolt que protegeix el segon pas.

Tirem recte amunt per un nou bloc on vam trobar una escarpa clavada antiga que ens indica que algú ja s'havia enamorat/escalat aquesta cresta. Una mica més amunt hi ha un altre parabolt protector del pas. Ara ens toca anar a la dreta a cercar un tram de cresta protegida pel darrer parabolt. Arribem a la següent reunió.

3a tirada (III+ - II - II+ - 35 metres - 1 parabolt - un pont de roca i dos arbustos llaçats): Pugem un mur d'un parell de metres. Dalt trobem un parabolt i un pont de roca. Passem uns blocs i anem caminant per la carena. Al final hi ha un bloc que pugem per la dreta - arbust amb un cordino - i passem aquest tram (II+) i arribem a una savina on muntem la reunió.

Descens: Per l'esquerra trobem unes fites que ens indiquen com baixar. Cal anar girant per passar pel collet on hi ha la primera reunió i arribar a l'aparcament passant pel peu de la via (5 min).

Accés: Tal com hem indicat dalt, a la sortida del poble d'Ivars de Noguera agafem una pista que va a l'embassament de Santa Anna. Als 2,3 hi ha la cresta. Uns metres abans hi ha un aparcament.

Aproximació: Inexistent.


FITXA TÈCNICA:

Via d'iniciació i de divertiment. No li demaneu res més.

Dificultat: IV

Desnivell: 80 metres.

Temps d'aproximació: 0 minuts.

Temps de descens: 5 min.

Material: 4 cintes express i reunions.

Grau d'exposició: Baix

Via equipada 

Roca: Conglomerat però no és de qualitat montserratina. Cal anar amb cura, sempre hi ha una pedra que vol canviar de residència.

Orientació: Sud-est

Via oberta per: Josep Lluís Ruiz i Joan Ramon Segura el 19 de novembre de 2020 van acabar d'equipar la Cresta encara que l'escarpa trobada indica que va haver un anònim aperturista.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q