ESCALADA PER A TONTOS

Els dies que fa boira al Pla de Lleida, una de les millor alternatives és anar a Montserrat a anar a fer la SOL SOLET,  una via de dificultat accessible però mantinguda en els tres primers llargs. Una meravella que els escaladors de Barcelona ja coneixen els dies d'hivern. Fàcilment haureu de fer una mica de cua. Especialment perquè comparteixen començament amb la Bego-Miquel - Kush i l'Escambroni Escapullini.El problema el tindreu al baixar rapelant. La forma millor es agafar la instal·lació de l'Escambroni però cal tenir que podem molestar als escaladors que hi pugin. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Ens situem sota d'uns arbres i comencem a veure parabolts. A l'esquerra hi ha un de solitari que sembla ser que és de la via de Xupetes - no equipada - la central és la nostra. La Bego i l'Escambroni surten com nosaltres, a tocar d'unes branques, però aviat marxen a la dreta. 1ra TIRADA (IV + -  30 metres). 8 parabolts. La roca conglomerada en aquests prim...

La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi...

La cresta de la Cruz puja des del Congost d'Olvena en el Cinca cap al poble homònim, bastit en un bell contrafort. APROXIMACIÓ: Prenem la carretera N-123 que va de Barbastre a Benasc. Abans dels Congost trobem el trencall a l'esquerra que puja al poble d'Olvena. Es millor pujar al poble primer pe poder anar al bar Chico on trobareu totes les ressenyes de la zona i bona informació. Tercera i quarta tirada De la part alta del poble preneu un sender que davalla cap al riu i abans d'arribar al pont romà prenem un carrerany que s'encara cap a la cresta que hem pogut anar veien mentre baixàvem. Uns 8 minuts de caminar. DESCRIPCIÓ DE LA VIA: 1ra tirada : (IV - 55 metres). Trobem alguns claus vells i algun buril. Pugem per una canal amb tendència a l'esquerra per anar a buscar la carena que travessem i instal·lem la primera reunió en un ressalt amb una sirga en un pont de roca i una parabolt. Segurament no podreu comunicar-vos amb els companys (el pas de ...

En el post anterior us parlàvem de la recerca que vam fer de la Via dels Jesús (1976 - Jesús Lores i Jesús Martinetti de la SEAM del CEL) que sense voler es van menjar la SAVINA WALL (2010). Mentre estàvem investigant el tema vam veure que entre la via Normal i la dels Jesús i cavia una nova via. El Lluís Olòndriz i jo, de matxaca, ens vam passar uns dies estudiant, netejant, posant parabolts i finalment ens ha sortit una via que complementa les seves germanes. També van col·laborar: Sergi Miranda i Charli Delafuente. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES : DIFICULTAT: V METRES: 75 metres. TIRADES: Primera: 25 metres - IV- - III - 4 parabolts Segona: 25 metres - V+ (per l'esquerra de les xapes) - IV+ (per la dreta) - 10 parabolts. Tercera: 25 metres - V - 7 parabolts MATERIAL: 10 cintes i reunions. DESCENS: Pel camí de darrera (o rapelant). VIES DE LA FORMIGUERA DEL BLOC : Formiguera central (esquerra a dreta, mirant la paret) : via de los Chichos ,  via Aberroncho ,, ...

Al desembre de 2010 els companys Pepe, Carlos, Joan Marc i Pedro de Centre Excursionista de la Segarra van equipar una via molt interessant a tocar de la via Normal de la Formiguera. En la guia Escalades de la Noguera diu que a la vora de la via Normal havia la via dels Jesusos, però estava poc definida. Sobre el terrenys si es mira bé, es veu que la línia lògica dels Jesusos oberta el 6 de gener de 1976 per Jesús Lores (ja mort) i Jesús Martínez (Martinetti) passaria per on va la Savina Wall. Com eren membres del Centre Excursionista de Lleida els coneixiem/coneixem prou bé. Després de voltar per la zona i decidits a buscar informació ens vam posar en contacte amb el Martinetti. Recordava perfectament la Savina de dalt - que llavors era jove - i que la seva via passava per allí. Sorpresa!!! Va trobar una foto de quan estaven fent la via i es veu la savina en qüestió... La SAVINA WALL és LA VIA DELS JESUSOS, equipada molt bé pels companys del CES. En Martinetti ens va dibuixar per ...

El Sabardó es troba entre l'agulla del Puro i les agulles del Víctor i de la Pera. Són les més emblemàtiques de la zona de Camarasa. El Sabardó, resta oblidada entre les seves germanes, no busqueu cap ressenya per internet. Però la seva escalada interior, per una canal-xemeneia té força interessant. La via està semi-equipada, encara que es de fàcil protecció amb friends i tascons. La via Normal fou oberta per X. Garreta, E. Valentí i E. Bach l'11 d'abril de 1971 del Centre Excursionista de Lleida. Durant força anys foren els principals aperturistes de vies de dificultat de la zona encara que aquesta té una dificultat moderada. DESCRIPCIÓ DE LA VIA: Primer llarg ( IV - 15 metres): En situem en la canal-xemeneia de la dreta de l'agulla. A l'esquerra hi ha un primer parabolt, a l'esquerra. Poc després em de contornegem una figuera per la dreta on trobem un altre parabolt. Dalt anem caminant. Segon llarg (V- - 40 metres): La reunió està instal·lada on es...

La via des de l'aparcament: Altres ressenyes: Croquis: Aigües avall d'Alòs de Balaguer (Noguera) hi ha el Congost del Segre. Un recorregut entre penyasegats molt interessant. Un d'aquests cingles és el Serrat del Poll. S'han obert diferents vies com els Minyons de Terrassa que no vam incloure en aquest recull d'escalades per a tontos per tenir la roca molt trencada. Som tontos però no suïcides. La via Olga Frontera en el mateix serrat del Poll és una altra cosa. Té un xic més de dificultat, però la roca és curiosament meravellosa. La via fou oberta a l'abril de 1995 per J. Frontera i R. Majo. En poc temps ha esdevingut una via clàssica. Els parabols en alguns paratges estan prou separats però són els necessaris. Es pot protegir amb nombroses sabines i sempre es pot portar algun friend i/o tascó. Descripció de la via: 1ra tirada (35 metres - IV+ - 3 parabolts). Cal cercar una fletxa a terra amb les sigles OF per no confondre'ns amb una via qu...