ESCALADA PER A TONTOS

Pujant per la Joan Marc des de l'Anna Els companys de cordada els tinc en baixa forma així que he tingut que anar al mercat i cercar alguna oferta. Amb el Josep Maria Perelló havia fet esportiva i tenia ganes de passar-se a la via llarga. Així que avui he anat a batejar-lo. He buscat una via fàcil i de poca exposició - no es qüestió de cremar a la gent - i he anat a la Gorra Frigi a fer la via de l'Anna (molt fàcil). De fet volia anar a fer la Joan Marc però estava ocupada i he anat a buscar el plan B. Són vies molt assemblades que pugen en paral·lel i el grau no passa d'un III. Una va per l'esquerra d'uns arbrets i l'altra per la dreta. No li demaneu res més a la via un grau baix per portar als familiars o companys a iniciar-se a l'escalada. Potser és la via més fàcil que he fet en ma vida. L'escenari meravellós i la visió des del cim del monestir una plaer que no em canso de mirar. Descripció de la via : 1ra tirada (III - 25 metres - 7 parabolts

Feia dies que els companys Miquel Urbano i Lluís Olóndriz - que venen a ser els meus pares  en el món de l'escalada - em deien d'anar a fer la Xin Xan d'Escales que fruirira escalant. Finalment hem pogut tancar agendes. S'ha afegit en Sergi Gàmiz amb la qual cosa hem fet dues cordades. A la base també hem trobat al Jordi Marmolejo i una amcis seus forestals que anaven a fer les vies de la vora. Ja veieu un festival... les vies s'ho valen. Alerta: Em diu en Miquel Àngel Ramos que han tret xapes de la via. Descripció de la via : Ens situem al peu d'una marcada placa. Observem detingudament i veurem  tres línies. A la dreta, la Minha Terra Gallega, al mig la Garcia Gutiérrez i a l'esquerra la Xin Xan que és la nostra. Un cop hem trobat la línia correcta ja no caldrà patir ja que està equipada amb generositat i només és qüestió d'anar seguint els parabolts. Els tres primers llargs són molt assemblats. En les ressenyes he vist que posen V però també pod

En Joan Gutierrez, el Puto Amo de Sant Llorenç de Montgai i rodalies, va obrir al febrer de 2014 amb el David Dominguez, l'Aberroncho, una nova via a la paret de la Formiguera. Ja n'han obert un bon grapat però la Formiguera és la paret d'escola d'escalada per excel·lència de les Terres de Lleida i sempre va bé una nova línea. Fa un temps la vaig intentar i vaig sacar dos cops en el pas de V del primer llarg, em vaig emprenyar i vaig marxar. Avui tenia el repte de fer el pas d'avall. Ho he fet i m'ha semblat fins hi tot fàcil, veieu com canvien les coses segons el dia. És una via d'escola per fruir/patir. El darrer llarg se surt de mare pel grau ja que hi ha ressenyes que hi posen V+ però crec que s'apropa més al 6a Descripció de la via : 1ra tirada (IV - V - 20 metres - 3 parabolts): Comencem per l'esquerra a buscar un primer parabolt, uns metres més endavant tenim que posar un tascó entre mitja i petit (o un friend). Sortim a un ressalt i dav

Inici de la via Primer llarg Veure actualització de la via. L'any passat vam estar equipant vies esportives a l' agulla de Coll de Port (a la carretera de la Coma a Tuixent). Sempre m'havia fet il·lusió pujar fins a l'agulla que és la més alta i destacada de la zona. L'altre dia parlant amb el Pep del refugi de l'Arp em va dir que ell i el Dani Terrers de Cornellana ja havien pujat. Al moment vam quedar amb el Pep per repetir-la el dia següent. La veritat és que és una via prou interessant, potser li falta metres i està a tocar de la carretera, però la veritat és que vaig passar un estona molt agradable. (Personalment, em va agradar molt poder escalar amb gent jove com el Pep que també estima la muntanya amb passió, fins al punt que ha pres la decisió de cuidar del meravellós refugi de l'Arp per poder estar més temps a la natura). Segona tirada Descripció de la via : 1ra tirada (V+ - 20 metres - 6 parabolts): Pugem per la via marcada amb u

Espero del 4rt llarg Té renom d'agulla de difícil accés però la veritat és que nosaltres vam anar a tiro i sempre per un corriol ben fitat. L'agulla Ferrusola (mira que posar-li aquest nom?) està a tocar de l'agulla Jordi Pujol (sense comentaris) i ja es veu des de l'aparcament i per la presa de Cavallers. És la més petita i punxeguda de l'esquerra. La via Barriere - Alfonso és una escalada que ens va sorprendre agradablement, perquè no esperàvem gaire cosa, i nosaltres vam fruir. El contacte amb el granit és sempre una meravella. Del llibre de Luís Alfonso - Xavier Buxó Hi ha dos trams clarament diferènciats: Els 4 primers llargs, un xic tombats, i els dos darrers que són espectaculars. Descripció de la via : 1ra tirada (III-IV -III - 50 metres - 1 espit, dos arbres): Comencem a l'esquerra d'un evident canal-diedre que divideix tota la paret- potser tenir sort i podeu trobar una fletxa desdibuixada al peu de via - anem pujant per unes plaques

Primers metres de la via del Nano Panticosa ens cau lluny de casa i vam decidir aprofitar bé el dia. Primer vam fer l' Aresta Mogli i després vam baixar a fer la via del Nano i l'Espolon Rebollon. Potser hagués estat millor començar per la via del Nano i acabar per l'Aresta... doncs t'estalvies baixar al refugi de la Casa de Piedra, però sols et pots estalviar 12 min. i nosaltres vam aprofitar per beure i deixar una mica de roba. Tal com vaig explicar a Aresta Mogli , aquestes vies són I love climbing, o sigui, res de patir només fruir en un marc d'alta muntanya. La via del Nano és independent de l'Espolon Rebollón però l'acabament de la primera està tan a prop de la segona que el lógic és encadenar-les. VIA DEL NANO Descripció de la via : 1ra tirada (V - IV - 40 metres): Ens trobem sota d'un muret vertical que ens exigeix fer tres passos de V (amb molt bon canto). Una cinta taronja en un parabolt ens indica l'inici de la via. Hi ha una

Darrerament sento molt el terme I LOVE CLIMBING crec que va ser la revista Desnivel que va "maquina" aquest terme que vindria a ser vies per anar a lligar, encara que s'ha generalitzat com a vies sense exposició amb el color de la xapa brilla amb excés. Doncs aquest és el cas de l'Aresta Mogli que està al balneari de Panticosa. Els friends, els tascons i d'altres materials ja els podeu deixar a casa i porteu un bon grapat de cintes exprés. Mira que m'agrada el  brillo del parabolt però aquí es passen. Ara la via està feta per passar una bona estona grimpant per una roca meravellosa, en un entorn celestial. No cal demanar-li res més.... La ressenya de X. Larretxea és molt bona però en algun lloc em va sembla que havia més assegurances de les que marca per aquest motiu no poso les assegurances de cada tirada. Descripció de la via : 1ra tirada (V- - 30 metres): Davant tenim un muret - que podríem vorejar per la dreta - on hi ha un parell de parabolts que