ESCALADA PER A TONTOS

Aquest estiu en Miquel Urbano, la Remei Tortosa i jo ens hem fet un fart de treballar - de fet ells més que jo - per equipar una zona on poder fer escalada esportiva quan estem passant les vacances a Tuixent. Els joves de Tuixent també sembla que els hi ha agradat aquest sectoret a peu de carretera. Encara no està acabat però ja tenia ganes de presentar-lo. Localització : És molt fàcil de trobar. Anem de La Coma a Tuixent. Uns tres-cents metres abans de Coll de Port hi ha l'agulla de Coll de Port. La paret hi ha un fotimer de parabolts i de quatre reunions amb cadena. Tenen una llargada de 25 metres. 1.- Via Tuixent - V- 2.- Via Josa - V- 3.- Via Cornellana - V 4.-Via de l'Arp (la va muntar el Josep del refugi de l'Arp) V+ (per aquí puja fins al cap de l 'Agulla de Coll de Port ) 5.- 6.- Per practicar l'artificial Ae2 - V+ La roca és calcària esquarterada. Es pot trencar en pedretes minúscules. Hi ha força passos d'adherència. Qualsevol dia farem mé

Darrera tirada (aquest cap de setmana ha plogut i no he pogut sortir. L'altre dia vaig recordar que no havia fet l'article de la cresta de Vall-llonga que vaig pujar fa 5 anys. Tinc la sort que ho apunto tot en una llibreta. Així que mig avorrit passo a explicar-vos aquesta escalada.) En  fe r la presa de la Llosa del Cavall van malmetre el pont de Vall-llonga (que van reconstruir en algun indret de Sant Llorenç de Morunys). En aquest pas estret hi ha la cresta est que s'ha popularitzat com a Cresta del Sol i la Cresta de Vall-llonga a l'oest que puja cap a la Cresta de Malagana. Avui explicarem aquesta darrera trepada. Descripció de la via : 1ra tirada (IV+ - 30 metres - 4 assegurances): A la dreta del túnel ja veiem el brilló metàl·lic. Baixem uns metres i comencem a escalar per aquest mur dret. 2n tirada (II - III - 50 metres- sabina i pont de roca) La verticalitat disminueix i es puja amb facilitat fins a la carena. Dalt anem a 4 grapes. Només podem pos

Iniciant al sortida del 5è llarg. Fugint de la boira de la Plana en Miquel Urbano té ganes de fer la via el Mussol Gris al clot de Vilamala. No fa gaire que va fer L'Arantxa al país del somnis trobats i ara li venia de gust fer el Mussol (en el bon sentit de la paraula). El Clot de Vilamala està de moda darrerament i trobem a més la via dels Indignats , l'Arantxa al país dels somnis trobats,  l'Ull de falcó , El camí dels Amalalivons , Ressaca estival .. . La veritat que és una via molt interessant, ideal per fer aquests dies d'anticicló (orientació sud-est) encara que la dificultat és centra en el darrer llarg. Pel mig passa una mena de feixa on cal navegar cercant les reunions i els parabolts. Descripció de la via : 1ra tirada (IV+ - 30 metres - 5 parabolts): Anem recte amunt. Cal posar atenció doncs a la tercera assegurança deixem a la dreta la via de l'Arantxa al país dels somnis trobats. Superem una panxa (IV+) després de deixar la feixa per on va

Pujant de la carretera de la Coma a Tuixent, passat un restaurant - actualment tancat - en un revolt de la carretera apareix, de forma sobtada una agulla. És només un moment. Al bon amic Estivi de l'Alforja i a mi ens va captivar. Però no vam ser els primers. Algú havia pujat feia anys i per rapelar va deixar una precària flor de claus. Es tracta d'una agulla d'uns 10 metres, amagada entre arbres. Alguns l'anomenen l'agulla petita de coll de Port, però nosaltres vam trobar aquest nom en un mapa. Ens hagués agradat dir-li l'agulla del Trencalòs perquè al cim vam trobar un os trencat i pensàvem que podria ser un menjador de trencalòs.   Descripció de la via : Baixem uns 10 metres de la carretera cap al peu de l'agulla. Ens assegurem en una gran roca caiguda - baga força gran - i pugem per una fissura - empotrador - entre la roca principal i una secundària que es recolza en la primera (III+ - 6 metres). Arribem a un replà superior. Hi ha una placa més llisa i

L'altre dia vam anar a fer la via de la Broca  i ens va deixar prou bon gust de boca (abans ens havíem perdut per l'aresta Oes t) vam creure que ara teníem que pujar nivell i vam anar a la via Visites Inesperades que tampoc ens va defraudar. Via curta que es pot combinar perfectament amb la via de la Broca. Vies obertes en solitari per Lluís Parcerisa el gener de 2010. Descripció de la via : 1ra tirada (IV - V - V+ - III - 40 metres - 6 parabolts): Sortim de l'ombra d'un pi per una placa amunt. De sobte el mur és posa més dret (V) que acaba amb un pas de V+. Pas clau de la via. Després entrem en una mena d'espero menys tombat on fem la reunió. El llarg és prou interessant. 2na tirada (IV - V - IV - 45 metres - 6 parabolts i una sabina): Anem pujant per l'espero tombat però la roca es delicada i cal anar amb compte. Per la dreta és més fàcil però els còdols estan més trencats i aconsellem anar per l'esquerra seguint el 4 parabolts fins al cap de l'e

La roca Sobirana és una agulla situada entre una carena conglomerada entre Sant Llorenç de Morunys i el santuari de Lord. En Lluís Parcerisa va obrir una sèrie de vies per fruir de l'escalada. Amb un equipament prou bo, encara que la roca deixa que desitjar. Com són vies no massa llargues es poden fer dues en un mateix dia. La més fàcil és la via de la Broca - us deixo el misteri per descobrir el nom de la via -. Més fàcil, però potser és l' aresta oest de la roca  que vam fer un dia pràcticament sense voler. La via de la Broca és una bona via d'iniciació. Descripció de la via : 1ra tirada (IV- - 25 m. - 4 parabolts) pugem per una placa tombada amb alegres còdols encara que ens hem de mirar-nos-los amb carinyo. El conglomerat de Sant Llorenç no és Montserrat. 2na tirada (IV - IV+ - III+ - 20 m. - 4 parabolts). Agafem una canal a la dreta. De sobte la paret es posa una mica dreta (IV+) però només és un pas. Aviat la paret torna a lleure encara que ara hi ha més vegetac

Vam sortir amb el Gerard a caminar però ens vam trobar davant la roca Sobirana i la temptació de pujar-hi va ser superior a nosaltres (jo en dic la Crida del bosc). Vam tenir sort que portava aquell cordino que molts cops guardo al fons de la motxilla (20 metres) i un arnes - només un - amb un parell de mosquetons. Tampoc caldrà gaire més material per fer una bella cresta ... El pobre Gerard no havia escalat mai i se les veia per entendre tota la trama de l'assegurança ... Descripció de la via: Ens situem al peu de la cresta. De sobte s'estreny i ja veiem el primer parabolt. En el pas clau de tota la via. Primera tirada (IV - 20 metres): Un petit mur de 6 metres ens barra el pas (un parabolt) i protegeix el pas clau de la via (IV). Després ja tomba l'aresta (III) on trobem un altre parabolt on muntarem el rapel de baixada (6 metres). Continuem caminant fins a un pi. Uns metres més enllà trobem una reunió d'alguna de les vies que pugen pel vessant sud de la pare

El Clot de Vilamala és plena de llegendes ...que si allí fou on Déu  castigà a unes masies que no van acollir al seu fill, Jesús que anava de pidolaire tot demanant aixopluc i li van negar i Déu els va castigar fent aquelles terribles afraus que van engolir les cases que es van negar a acollir-lo, que si allò és el motlle de Montserrat ... ja veieu llegendes per un tub, però la imaginació encara corre i ara diuen que hi ha uns éssers màgics que viuen a les parets que fan veus humanes, tímids i fugitius que s'amaguen quan senten grimpar els escaladors i penso que ens tiren còdols... Ja veieu, hi ha molt de "cuento" en la raconada solitària de Vilamala que sembla que està de moda i on s'estan obrin vies però la tranquil·litat està assegurada. L'aproximació és entretinguda i en baixada, però cal anar amb molt de compte però l'escalada val la pena. Aproximació : Sortim de la corva dels Fenerals (1435 m.) situada passat el km. 21 de la carretera de Solsona a