ESCALADA PER A TONTOS

La ressenya d'avui és una ressenya d'aventura, pura i dura. La poso com a curiositat doncs no crec que cap escalador amb seny s'hi posa però jo havia de posar-hi el nas perquè sempre m'he posat on no em demanen. Us explico. A Sant Llorenç de Montgai hi ha la Paret del Pont. Per on passen un grapat de vies clàssiques. Vaig observar que havia una feixa que la travessava. He enganyat a l'Antonio Satorra - que no havia escalat mai, és un "pozero" i un bon company - i hem anat a fer la feixa. Si s'equipessin els passos amb cable podria ser una mini-ferrata, encara que no sé si tindria gaire interès. Descripció de l'itinerari : Agafe la pista que s'inicia al pont de l'Escalera i la seguim un centenar de metres. A tocar d'un camp amb pollancres ens enfilem amunt. Observem la feixa. Anem per una terra erma. Uns metres més amunt veiem que comença la feixa, no gaire definida en aquest tram. Hi ha un mur que ens barra el pas. La veritat és

Inici de la via Volíem anar a fer una via per dalt les agulles però feia vent i el coneixement ens ha fet desistir i anar al port pirata de la Codolosa on s'estava de meravella. És com jugar a les cartes i tenir un as amagat. Anàvem sense ressenya però recordava haver llegit la via Josep Monistrol, Al final sense adonar-nos ens hem posat a la Punt Verd. Està equipada amb claus vells, ponts de roca i algun espit. En alguna ressenya parlava de friends però nosaltres no els hem fet anar. Descripció de la via : 1ra tirada (V- - IV – V- - 30 metres – 1 espits, 3 claus, 2 ponts de roca, 1 friend): A la dreta, tempdora, tenim la via Joan's equipada amb parabolts. Nosaltres ens encarem  cap a un espit que es veu des del peu de via (pugem per la via Josep Monistrol). La resta de protecció ens l'anirem trobant mentre pugem. Per arribar a l'espit cal pujar per un llavi que agafem per la dreta. Ara anem a l'esquerra on hi ha amagat un clau. Llacem un pont de roca

L'home prosa i Déu disposa (original en castellà). Sortim de Pla de Lleida per fugir de la boira però anem a Montserrat i ens la trobem. Sembla que la portem empegada a les nostres espatlles. Fa fred, així que hem de fer anar les nostres gèlides neurones per no endur-nos un fiasco. Recordo que havia una via propera a la Torna de la Mirador de Sant Joan i que semblava interessant. Serà la nostra segona aposta i ens surt prou bé ja que marxa la boira i ens toca el sol, encara que quedem una mica defraudats per la poca dificultat. Ideal pel poc temps que ens queda de llum. Via equipada, tumbada, només els primers metres us farà para a pensar on poseu els peus. Després correu per veure si el company pot anar prou ràpid recollint la corda. Encara que sempre he cregut que ha haver sempre vies de tot i per tothom. Descripció de l'itinerari : 1r llarg (IV+ - III+ - 7 parabolts - 35 metres): Al peu de la via trobem una xapa vermella que ens indica la via. Pugem uns tres metres rec

Pujant per la Joan Marc des de l'Anna Els companys de cordada els tinc en baixa forma així que he tingut que anar al mercat i cercar alguna oferta. Amb el Josep Maria Perelló havia fet esportiva i tenia ganes de passar-se a la via llarga. Així que avui he anat a batejar-lo. He buscat una via fàcil i de poca exposició - no es qüestió de cremar a la gent - i he anat a la Gorra Frigi a fer la via de l'Anna (molt fàcil). De fet volia anar a fer la Joan Marc però estava ocupada i he anat a buscar el plan B. Són vies molt assemblades que pugen en paral·lel i el grau no passa d'un III. Una va per l'esquerra d'uns arbrets i l'altra per la dreta. No li demaneu res més a la via un grau baix per portar als familiars o companys a iniciar-se a l'escalada. Potser és la via més fàcil que he fet en ma vida. L'escenari meravellós i la visió des del cim del monestir una plaer que no em canso de mirar. Descripció de la via : 1ra tirada (III - 25 metres - 7 parabolts

Feia dies que els companys Miquel Urbano i Lluís Olóndriz - que venen a ser els meus pares  en el món de l'escalada - em deien d'anar a fer la Xin Xan d'Escales que fruirira escalant. Finalment hem pogut tancar agendes. S'ha afegit en Sergi Gàmiz amb la qual cosa hem fet dues cordades. A la base també hem trobat al Jordi Marmolejo i una amcis seus forestals que anaven a fer les vies de la vora. Ja veieu un festival... les vies s'ho valen. Alerta: Em diu en Miquel Àngel Ramos que han tret xapes de la via. Descripció de la via : Ens situem al peu d'una marcada placa. Observem detingudament i veurem  tres línies. A la dreta, la Minha Terra Gallega, al mig la Garcia Gutiérrez i a l'esquerra la Xin Xan que és la nostra. Un cop hem trobat la línia correcta ja no caldrà patir ja que està equipada amb generositat i només és qüestió d'anar seguint els parabolts. Els tres primers llargs són molt assemblats. En les ressenyes he vist que posen V però també pod

En Joan Gutierrez, el Puto Amo de Sant Llorenç de Montgai i rodalies, va obrir al febrer de 2014 amb el David Dominguez, l'Aberroncho, una nova via a la paret de la Formiguera. Ja n'han obert un bon grapat però la Formiguera és la paret d'escola d'escalada per excel·lència de les Terres de Lleida i sempre va bé una nova línea. Fa un temps la vaig intentar i vaig sacar dos cops en el pas de V del primer llarg, em vaig emprenyar i vaig marxar. Avui tenia el repte de fer el pas d'avall. Ho he fet i m'ha semblat fins hi tot fàcil, veieu com canvien les coses segons el dia. És una via d'escola per fruir/patir. El darrer llarg se surt de mare pel grau ja que hi ha ressenyes que hi posen V+ però crec que s'apropa més al 6a Descripció de la via : 1ra tirada (IV - V - 20 metres - 3 parabolts): Comencem per l'esquerra a buscar un primer parabolt, uns metres més endavant tenim que posar un tascó entre mitja i petit (o un friend). Sortim a un ressalt i dav

Inici de la via Primer llarg Veure actualització de la via. L'any passat vam estar equipant vies esportives a l' agulla de Coll de Port (a la carretera de la Coma a Tuixent). Sempre m'havia fet il·lusió pujar fins a l'agulla que és la més alta i destacada de la zona. L'altre dia parlant amb el Pep del refugi de l'Arp em va dir que ell i el Dani Terrers de Cornellana ja havien pujat. Al moment vam quedar amb el Pep per repetir-la el dia següent. La veritat és que és una via prou interessant, potser li falta metres i està a tocar de la carretera, però la veritat és que vaig passar un estona molt agradable. (Personalment, em va agradar molt poder escalar amb gent jove com el Pep que també estima la muntanya amb passió, fins al punt que ha pres la decisió de cuidar del meravellós refugi de l'Arp per poder estar més temps a la natura). Segona tirada Descripció de la via : 1ra tirada (V+ - 20 metres - 6 parabolts): Pugem per la via marcada amb u