EL FRARE GROS: VIA BLAVA?

Quedem amb els companys anar a fer la Normal al Frare Gros. Sense saber-ho em conviden a anar a l'única via blava que em quedava per escalar. Valoració: això és una via blava?
Us explico com entenc jo les vies blaves. Eren vies fàcils, relativament protegides (encara que no sobrequipades) que havien escollit alguns dels millors escaladors montserratins i que les recomanaven per la seva bellesa i pensades per a gent gran i per iniciar al personal. Després ens queixem que no hi ha gent jove que faci via llarga i en canvi no donem facilitats per començar (allí lo dejo)
 Faig una llista de les vies blaves que conec (i fet, per si a algú li pot servir):
Salamandra, Gorro Frigi (GEDE), Bisbe (Esperó del Llabeig), Cajoleta (Aresta Bruc), Pastereta, la Torta, Miranda del Pas del Príncep
Si me'n falta alguna ja m'ho direu. Gràcies.
Crec que el concepte de Via Blava de Montserrat ha desaparegut i ja només les recordem els que tenim força canes. Les vies han deixat d'estar marcades i cada vegada veiem com els talibans van fent de les seves desvirtuant el sentit de les vies. El Frare Gros en seria un bon exemple.
Perdoneu-me la reflexió. El Frare Gros és una excursió llarga on heu de pensar que part de l'encant de la sortida serà anar-hi i tornar-hi (fruir de la regio d'Agulles) sinó, us amargareu del pateo.
Va ser un dia molt fred (i això que la previsió meteorològica deia que faria calor) i vam fer una variant d'entrada que sols s'explica si teniu els dits geladets...
Descripció de l'itinerari:
A l'inici de la via veieu una lletra (que no puc distingir A - B ¿?) pintada en blau. Coordenades UTM: 31T  x=399504  y=4607144. La paret forma una mena de canal-llastra per on cal pujar (IV) on trobem un parell de claus i una savina ...mentider vosaltres no vau fer així la via.. És veritat, vam fer una variant d'entrada. En lloc de posar-nos a la canal des d'avall vam decidir incorporar-nos en un arbre que hi ha a mitja canal que és com us ho explicarem nosaltres.
Si mireu bé la ressenya del Col·leccionista de vies ho veureu prou clar ja que hi dibuixa una ratlleta.
Pugem per la canal fins veure, entre arbres, una alzina que hi ha al mig de la canal i ens encarem cap a ella.
1a tirada (IV - III - 35 metres - un arbre, una flor de claus): Flanquegem a l'esquerra fins anar a buscar l'arbre (IV exposat). Un cop a l'arbre pugem per la canal. Uns metres més elevat trobem una flor de claus (dos claus vells). Més amunt, quan acaba la canal hi ha un arbre (savina, crec recordar) i més enlairats hi ha una vella reunió muntada sobre dos claus rovellats). Antigament es devia fer la reunió aquí. A les descripcions que hem trobat parlen d'una reunió que està uns metres per damunt nostre muntada sobre burils però atenció està petada!!!. Així que haureu de decidir entre fer la reunió de sota, o pujar fins al sostre on hi ha una altra reunió aprofitant tres claus vells. Nosaltres vam decidir per aquesta darrera opció - principalment perquè el company no podia baixar a la reunió inferior i estava fart de buscar desesperadament la reunió al terra - i com darrera possibilitat només li quedava tirar amunt fins l'extraplom. Mira que s'ha de ser cabró de desmuntar una reunió... La mare una santa, però el fill, un fill de puta.
2a tirada (IV - III - IV - 25 metres - un clau, un pont de roca i una savina. Es pot protegir amb algun friend): Flanqueig a l'esquerra - trobem un clau màgic - (IV) el pas no és exigent però té la seva cosa especialment si fa fred i vent. Un cop superat el contorneig del sostre tirem amunt (III). Primer una savina i poc després un pont de roca amb un cordino ronyós (IV) i ara mig caminant al cim de l'agulla que resulta ser la més enlairada dels Frares encantats i una panoràmica excepcional sobre la regió.
Descens:
Muntem un ràpel de 30 metres que ens deixa a la canal de la dreta. Anem a buscar el camí alt d'Agulles. Anem baixant entre arrels i canals. Trobem alguna corda i cadena.
12 min Descens d'uns 5 metres aprofitant uns ferros suspesos. Coordenades UTM: 31T  x=399615  y=4607102. Encara resultarà que el més difícil de l'escalada és l'aproximació i la tornada.
18 min Coll de Port. Canviem de vessant i anem pel nord. Anem trobant cartells indicadors.
33 min Bifurcació. Anem a la dreta i avall. Deixem el trencall que puja al coll d'Agulles.
38 min. Deixem a la dreta el camí que davalla de la Roca Foradada. Anem per l'esquerra.
Passem per sota de Roca Foradada.
56 min Trencall a l'esquerra al camí de la Portella que hem agafat a l'anada.
1 h 12 min Aparcament del coll de Can Maçana
Accès: Aparcament del coll de Can Maçana on els caps de setmana cal pagar. Descompte si esteu federats.
Aproximació:
Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Per als que no aneu per Montserrat: Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret. Deixem a l'esquerra el camí d'Agulles. Anem cap al refugi.
35 min Refugi Vicenç Barbé. Seguim el camí principal.
53 min. Bifurcació. Anem a l'esquerra, menys fresat. Anem seguint marques blaves. Deixem a la dreta el camí que va al Pas del Príncep i després al coll de Port.
Pugem per canals costerudes. De vegades trobem cordes velles que ens ajuden a remuntar algun pas. A destacar el pas on hem de passar per sota d'un bloc caigut on tindrem problemes de passar amb la motxilla. Tram salvatge.
1 h 12 min Ens situem sota de l'agulla del Frare Gros. Repte per a bons navegants. Coordenades UTM: 31T  x=399504  y=4607144. Llegiu detingudament la variant d'entrada cobarde.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV
Desnivell: 60 metres.
Temps d'aproximació: 1 hora 12 minuts.
Descens: 1 hora 12 minuts
Grau d'exposició: Mig
Material: 4 cintes, cordinos, preferibles friends i reunions.
Via semiequipada
Roca: Conglomerat amb algun dubte.
Orientació: Sud, Aresta Bruc.
Via oberta per: "És una roca pionera en l'escalada a la nostra terra que fou ascendida per primer cop l'any 1921 per Lluís Estasen i dos companys més, J. Cintes i J. Sallares. Tres anys després, el mateix Lluís Estasen, aquest cop acompanyat per J. Vila i J. Puntes, pujarem per primer cop per la seva aresta sud, escalada de més compromís per aquells anys. Era el 16 de març de 1924." Copiat textualment del blog Col·leccionista de Vies
També fam fer un video que mostra allò de bé que ens ho passem quan anem a escalar:

Per obtenir el track:
 
Powered by Wikiloc

Comentaris

  1. Pots definir exactament qui es un taliba? per Mi no es el que treu expansions,sino el que en posa de mes...tingui l`edat que tingui.Ah!,i si t`amarga caminar per montserrat pòtser el teu lloc es a unaltre muntanya no creus?

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. espero que tu siguis el primer en fer-ho covard...

      Elimina
  3. Doncs un talibà és un integrista i extremista...per tant, trobo molt punqui nar rebentant una reunió i a més amb espits...la resta de la via està bé...però nar per la vida així segurament poden haver accidents...
    Si no ets de la èlite no tens dret a escalar amb seguretat? Perdona però no ho compro...

    ResponElimina
    Respostes
    1. si vols escalar amb seguretat,al rocòdrom...Per fer una simple aresta brucs no cal ser de la élite,nomes cal entrenar fisica i psicològicament.i si no estas preparat, no l`escales i no pasa res...Afegir expansions quan mai n`hi ha hagut no es per seguretast, es per que no estan preparats per l`ascencio.La seguretat esta en el propi escalador, no em les asegurances...el dia que entengueu aixo,sereu elite.

      Elimina
  4. (Pensava que mai hauria d'escriu això però em toca fer-ho..) Mireu Prunera i Paca aquí podeu opinar el que vulgueu, fins i tot si són contraris als meus (de fet m'agrada sentir les opinions diferents a les meves més que els que pensen com jo) però no toleraré insults. La propera vegada no penjaré els comentaris ofendosos. Censura, potser, però hi ha maneres de dir les coses de formes correctes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. censura a ui ha començat, Jo nomes em defenso...no em posis al mateix sac.

      Elimina
  5. Mira Paca aquestes idees ja les tenieu fa 40 anys i argumenteu els mateix (i jo miro de comprendreu-vos força). El jovent no està escalant com vosaltres voldríeu. De fet fan escalada esportiva amb parets plegades de parabolts on no hi ha linies boniques sinó grau de dificultat. El jovent - la majoria clar - no entenen les nostres discussions. Ens veiem d'aquí uns anys a l'asil discutint amb la cadira de rodes i dient els mateixos arguments que als anys 80. Les enfermeres ens miraran estranyades mentre ens puja la pressió i ens surt baba per la boca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. TEns tota la rao! i tambe me la dones! el jovent no escala,fa deportiva....

      Per això sels ha d`ensenyar,i aquestes discusions poden ajudar.Jo no he pogut mai fer l`aresta brucs del Dit.per la mateuxa regla de tres,i com que encara soc jove,li casco unes xapes i solucionat.Jo haure fet la via,pero haure destroçat una ruta...NO CAL ESCALAR-HO TOT.Ho m`entreno,o no la faig,pero mai la rebaixaria al meu gust.Al Frare gros doncs el mateix.A més, no se de que collons es queien,,,no has fet la via? doncs alegria!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR