ESCALADA PER A TONTOS

  En baixar de l' agulla Sense nom  veiem que encara tenim temps per fer alguna altra escalada i anem a veure l'aresta est. Miro els blogs que diuen: El col.leccionista de vies i Esgarracrestes (els dos amb entrades de l'any 2018). Diuen que hi ha alguna cosa (dos espits i, fins i tot, un parabolt). Des de sota, observo, observo i reobservo però no trobo res . Finalment m'hi poso. 1a (i única) tirada (II`+ - III+ - III - 20 metres - net): Els primers metres són molt fàcils, uns blocs ideals. Com no trobo res decideixo llaçar un merlet acceptable. A la dreta tinc un arbre però em queda lluny. Damunt d'un bloc gros veig les restes de l'espit (III+). Arribo a un replà al costat d'una fissura on torno a llaçar un altre bloc. Veig que es podria aprofitar com a pont de roca. Més amunt diu que havia una parabolt, no veig res, però amb un pas ja estic dalt. Una altra vegada vaig pujar per l'estupenda via GAM Mentiria si digues que no vaig passar por. Algú ha t

L'agulla Sense Nom - quin nom més despectiu - té una de les arestes Bruc més boniques i llargues. Em recorda una mica les sensacions que vaig tenir a l'aresta Bruc de  la Salamandra encara que té més grau, sense arribar a ser tampoc gaire exigent. Amb la Diana hem completat la trilogia de l'Ànec , la Piràmide i, avui, la Sense Nom. Quan torni el dia llarg ens hem plantejat fer les tres vies en un mateix dia (mira que hi ha reptes tontos...). És una escalada que et deixa un bon regust de boca encara que no sigui una gran escalada, una escalada sols divertida. Les assegurances, les justes. Descripció de la via : 1a tirada (II - III - 40 metres - dos burils (un sense plaqueta) i un parabolt): Coordenades UTM: 31T  x=399038  y=4607123. Sortim arran del camí amb una placa tombada, trobem un buril amb plaqueta que balla, una mica més amunt vaig a llaçar un bloc gran i em trobo a l'extrem un altre buril però aquest sense plaqueta. Més amunt es posa una mica dret i trobo un

La colla decideix anar aquest dissabte a Montserrat, costa decidir molt on, però finalment decidim anar a la Piràmide. Quan em passen la ressenya penso... nen aquí hi ha poques assegurances.. però ara que l'he fet penso que hi ha les necessàries sempre que no caiguis o et salta algun bolo que rodolaràs i maleiràs que falta algun parabolts però es pot fer, ja dic, molt bé. No vaig tenir sensació de patiment, fruir, i com anàvem tres cordades de dos (els 6 que exigeix les noves mesures Covid), una altra cosa no, però riure a tope. Si clique damunt de la foto porta per títol el lloc d'on està feta o el que es veu. Descripció de l'itinerari : Clar depent molt d'on comenceu. Nosaltres vam pujar sense corda els 15 primers metres (I - III) fins un arbre on ens vam encordar. Si es vol es pot pujar pel costat caminant. 1a tirada (IV - IV+ - III - 30 metres - 2 espits): Els primers metres són drets però plens de còdols - allò que en diem un camp de patates - que es puja sense pro

Fa dies em va dir l'Aleix que li faria il·lusió anar a fer les agulles dels Pallers . Vaig pensar que friqui!! Crec que vol arribar a fer totes les agulles de Montserrat, encara ho que ho nega. L'altre dia parlàvem d'on podíem anar a escalar, i vaig recordar les seves paraules i li vaig dir: Anem a les agulles dels Pallers i el tio va al·lucinar. I ja ens veieu com anem a escalar d'aventura. No hi ha cap entrada a internet que ho expliqui. No crec que massa gent repeteixi la nostra fricada però ens ho hem passat molt bé. Segurament continuarem fent els Pallers del mal any  i la Tisora en properes exploracions. Portem de base el llibre d'en Josep Barberà de Montserrat, pam a pam però no ens acaba de servir de gaire cosa. En baixar-vos les fotos veureu que en el nom hi ha les explicacions. Roca de l'Era dels Pallers (785 m.): És la primera elevació que trobem des del collm de l'Era dels Pallers. Anem pel vessant de llevant. Trobem una canal que ens permet a

 Hi ha vies on no cal anar a buscar una altra cosa de escalar i guanyar metres sense patir gaire. És una via ideal per portar a algú que està començant a agafar gust al món de la verticalitat. Podeu compartir l'experiència i fer una mica de classe sobre el terreny que és la millor forma d'aprendre. La via està potser una mica per sota del meu nivell però quan vaig arribar dalt vaig estar content del recorregut, no sempre li he de demanar al cos patiment i mals rotllos. A fruir en aquesta vida. Ara tinc  afany de posar-me a la via paral·lela de The Puretas climb , encara que no trobo gaire cosa bona per internet. Si us baixeu les fotos us trobareu alguna explicació del lloc que reflecteixen. Descripció de l'itinerari : 1a tirada (III+ - IV- - 35 metres - 4 parabolts): Costa localitzar el començament de la via i us vull donar algun consell: Baixeu la canal del collet de la Magdalena superior, tram dret, però aneu amb compte. Trobareu un parabolt vermell que està a l'ini

Avorrit - i com no puc sortir de la meva àrea sanitària - he estat mirant aquestes panoràmiques montserratines. Pur plaer. (Cliqueu damunt la foto i podreu accedir a més panoràmiques).

Com estem en captiveri forços (confinació) he pensat que estaria bé veure els videos que hem fem amb la Miquel Àngel Produccion. Ja veureu que bé ens ho passem mentre escalem:

(Un darrer canvi de pla fa que em quedi el dissabte lliure. Casualment la Diana em pregunta si vaig a escalar i li responc que no ho tenia pensat però finalment, si. s'anima d'anar amb un avi, si. On anem? A Montserrat. Com no hem escalat mai junts li proposo una via fàcil. La veritat és que se li quedarà curta ja que té molt més nivell. Ara ha estat un pla perfecte). L'escalada a l'agulla de l'Ànec no és una via que passi al catàleg de les vostres grans vies però si que és una escalada-excursió prou interessant. Patiment zero. Personalment em quedo ben satisfet. Quan estem a peu de paret ens hi trobem una cordada que ens permet fer fotos més complertes de la via. Descripció de la via : 1a tirada (II - III - II - 40 metres - 2 parabolts): La via es troba a  tocar del camí (no arriba a 5 metres). Coordenades UTM: 31T  x=399029  y=4607191. Es tracta de l'aresta Bruc, també denominada via GAM. Pugem una quinzena de metres sense cap dificultat per

Quedem amb els companys anar a fer la Normal al Frare Gros. Sense saber-ho em conviden a anar a l'única via blava que em quedava per escalar. Valoració: això és una via blava? Us explico com entenc jo les vies blaves. Eren vies fàcils, relativament protegides (encara que no sobrequipades) que havien escollit alguns dels millors escaladors montserratins i que les recomanaven per la seva bellesa i pensades per a gent gran i per iniciar al personal. Després ens queixem que no hi ha gent jove que faci via llarga i en canvi no donem facilitats per començar (allí lo dejo)  Faig una llista de les vies blaves que conec (i fet, per si a algú li pot servir): Salamandra , Gorro Frigi (GEDE ), Bisbe (Esperó del Llabeig) , Cajoleta (Aresta Bruc) , Pastereta , la Torta , Miranda del Pas del Príncep Si me'n falta alguna ja m'ho direu. Gràcies. Crec que el concepte de Via Blava de Montserrat ha desaparegut i ja només les recordem els que tenim força canes. Les vies han deixat d'

No em pensava que m'agafés tan fort això de pujar a les agulles d'Agulles de Montserrat. És més,  diria que fa un any només en coneixia quatre a molt estirar i ara em deleixo visitant aquestes protuberàncies de pedra. I vull continuar-hi. He visitat ja: el  Gep Llarg , la Boteruda , el Mirador de la Miranda , la Miranda de les Boigues . AGULLA DEL CAPDAMUNT Val a dir que l'agulla del Capdamunt ja vam intentar pujar-la quan vam fer la Miranda de les Boigues però vam sacar els dos i vam dir que ja ho faríem un altre dia ja que feia molt fred i potser no estàvem en les millors condicions. Vam deixar un maillon. Ha passat dos mesos i encara ens l'hem trobat allí. Jo diria que no es fa gaire. O passa una altra cosa que ara us comentaré.Nosaltres vam pujar des de la meitat de la canal que puja pel costat de l'aresta Bruc. Vam arribar a un parabolt que hi ha en una franja gris prou evident, però d'allí no hem pogut passar, ni el dia passat que vam sacar, ni a