Passa al contingut principal

VIES OBERTES - REEQUIPADES

No sóc un aperturista de vies encara que alguna tinc. M'agrada reequipar vies perquè sinó cauen en l'oblit perdent temps, diners, energies i il·lusions.

Sector Tanca-li-porta: 1.- Cresta del Gall: Cresta modesta que hi ha damunt del poble d'Ivars de Noguera. Oberta amb Josep Lluís Ruiz.
2.- Cresta d'Amets: Cresta al costat de la Cresta del Gall.

Memòria selectiva a la Formiguera : Va aparèixer com un error dels aperturistes de la Savina Wall que van trepitjar la via dels Jesusos. Nosaltres, que encara no ho sabíem vam cercar aquesta segona. Després vam descobrir que la via de la Savina Wall trepitjava la via dels Jesusos i nosaltres vam decidir acabar i equipar la Memòria selectiva.
La via de Lo Pep a la mateixa Formiguera. Dedicada a l'amic Josep Molina. Oberta amb el Lluís Olòndriz i Miquel Urbano que venen a ser els meus pares en el món de l'escalada.
Milú al Castell, al Mont-roig: Via oberta amb el Ramon Pach.
Agulla del Castell de Pedra: Damunt del santuari de Pedra, en la vall d'Àger. Oberta amb l'Aleix Barberà.
Agulla de la Trona (Mont-rebei): El que podria ser la via Normal, que vam fer un dia d'exploració amb  el Ramon Pach. Estil aventurer.
Triangle del Cilindre: Per la Canalla. La via més fàcil de Sant Llorenç de Montgai.
Triangle del Cilindre: Treballant per la jubilació. Feta l'any abans de jubilar-me, pensant quan en fes gran podes venir a escalar aquí.
Agulla de Coll de Port (abans d'arribar a Coll de Port de Tuixent): La van obrir el Josep Puig i el Dani de Cornellana però em van dir que em poses de col·laborador.
Agulla Estrambòtica (Coll de Port -Tuixent)
Detritus quirúrgics: Oberta per Miquel Urbano, Remei Tortosa amb el Lluís Olondriz. Tots havíem passat pel quiròfan i tothom pensava que no tornaríem a fer muntanya

ESPORTIVA:
Agulla de Coll de Port entre a Coma i Tuixent
Variant CARDIOTERAPIA al sector de los Amigos de Castellonroi.
Esportives de Sota el Cilindre. Vaig obrir la de l'Esperó de la dreta.

REEQUIPAMENT:
Via Original de la paret dels Isards.
Sota Cilindre: Vam equipar les velles vies militars. Ja n'havia un parell reequipades amb parabolts: Per la Canalla, per la mainadaTraballant per la jubilació
Crestes del Ninet: Vam equipar-la amb l'ajuda de Toni Vilaseca.
Monolit de Roca Llarga per la via d'en Capeta: Via equipada amb en Toni Vilaseca.

COMBINACIONS DE DIFERENTS VIES:
Combinació intima (Paret de la Formiguera)
Paret del Pont (Normal + Neura) molt recomanable.
Integral Milú - Tintín al Mont-roig

Recorreguts d'aventura:
Feixa de la Roca Regina.(Terradets)
Feixa de la paret del Pont (Sant Llorenç)
Integral de la serra de Canals.(Oliana)
Cresta de Montoriet (damunt del túnel de Viella).
Feixa del tossal de Sant Salvador (Santa Anna)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q