dilluns, 29 de desembre de 2014

PORT MÀGIC DE LA CODOLOSA: CAMPIONS

Alerta la via de la Rampai del Pi no està marcada
 i va a l'esquerra, a tocar, de la nostra.
A l'hivern hi ha dies que no saps si val la pena sortir a escalar. Els meteoròlegs prediuen un dia gelid. Penses que potser és millor quedar-se a casa però sempre ens quedarà la Codolosa de Montserrat. A Igualada estàvem a dos sota zero però nosaltres hem estat de meravella, arrecerats dels vents, sols escalant (segur que la resta d'escaladors els hi ha agafat mandra). La Codolosa té alguna cosa màgica.
La via Campions no té res d'especial que la faci diferent a d'altres de la paret: l'Avi trepador o Joan's (de moment). Bona roca, alguna panxa que es supera en artificial (o els manolos en lliure) i a fruir.
Descripció de la via:
 A la paret veiem pintat a la roca Campions (anem bé). Al costat hi ha la via del Pi (també marcada) que caldrà diferenciar en la primera tirada.
1r llarg (IV - V - III - 35 metres - 6 parabols i un pont de roca):Veiem una baga en un pont de roca (segona assegurança de la via). Damunt hi ha un parabolt nostre (V) però el de la via del Pi queda tan aprop que també es pot xapar fins arribar al de dalt. Per l'esquerra et pot passar amb comoditat (IV+). Passem la reunió de la via de la Rampa i tirem amunt entre arbusts. La nostra reunió no té anella per rapelar. En canvi la del Pi que està uns dos metres sota i a l'esquerra si.
2n llarg (Ae (6a) - IV+ - 15 metres - 4 parabols i un pont de roca): Panxa dreta i exigent però nosaltres portem els estreps i negociem el pas amb facilitat ja que les xapes estan posades per fer-se en artificial. Són 4 parabols junts, es pot sortir en lliure abans segurament. A la sortida en lliure no es gaire compromesa si el primer deixa els estreps posats. Ara en davant només ens queda un pont de roca (IV+) que allunya una mica.
3r llarg (IV - 20 metres - 20 metres - 5 parabols): Pugem per una llastra separada de la paret i escalem per una mena d'espero. La roca no és tan bona però com està protegit amb escreix es fa molt bé.
Descens:
Muntem un primer rapel fins anar a buscar la primera reunió de la via del Pi (doncs la nostra no té xapa) d'uns 30 metres i d'aquí a la peu de la via en un altre rapel d'uns altres 30 metres. No sé si amb una tirada sola es faria o faltaria poc.
Prenem el camí de l'anada.
Aproximació:
Ens situem a l'àrea de pic-nic de l'ermita de la Salut, en el camí de la cova del Salnitre i prenem un sender que puja per la torrentera que ens duu al peu de la paret. Quan sembla que ens hem allunyat massa prenem un corriol que marxa a l'esquerra que ens aproxima a la paret (15 min.). Abans de començar, des de l'aparcament va molt bé buscar la via a la paret per localitzar-la millor.



FITXA TÈCNICA
Dificultat: V - Ae

Desnivell:  70 metres.
Temps d'aproximació: 15 minuts
Temps de descens: 12 minuts
Grau d'exposició: Via equipada.

Orientació. Sud. 
Roca conglomerada, molt bona, potser la darrera tirada més justa però ha passat molta gent.
Material: 7 cintes, reunions, estreps (optatius)
Via oberta per Joan Baraldés amb col·laboració de Miquel Haro i Joan Asin el 28 de maig de 2011, el dia que el Barça a Wembley va guanyar la final de la Lliga de Campions.

1 comentari:

  1. Sempre ens quedarà la Codolosa és una dita que fem servir sovint els dies de mal temps i sempre surt be.

    ResponElimina