COLLEGATS: VIA SOSSIS - PATISANTS



Quan passem pels túnels de Collegats poc ens podem imaginar el món de roca que s'amaga amunt. En l'entrada teniu a la dreta l' aparcament de la font de la Figuereta. Un indret ideal per reprendre forces. Trobareu un monument de ferro que recorda els herois raies que baixaven les tramades dels troncs del Pirineu cap a les serradores de Balaguer, Lleida i els més eixerits cap a Tortosa. Les centrals hidroelèctriques van fer desaparèixer els aventurers i el transport el vam haver de fer amb els camions.
Actualment les seves heroïcitats són rememorades per les empreses de rafting i d'hidrospit que també tenen la font de la Figuereta com a parada. També trobareu companys que han baixat els barrancs de l'Infern i el de Sant Pere. Aquí també trobareu alguns que van amb empreses però els veureu tots uniformats amb el mateix casc i el mateix arnés. Millor que els veieu aquí si us els trobeu en el barranc us sorprendrà veure com els baixen com a pernils i no els hi ensenyen les nocions més bàsiques del barranquisme. No fos cas que algun dia vulguessin anar-se'n pel seu compte.

Descripció de la via:
Primera tirada: 55 metres – V, III,IV.
Veiem per sobre nostre dos parabolts que ens indiquen l'inici de la via i el pas clau. Els més alts poden posar una cinta al primer. El pas és de V però cal anar sobrat de grau per superar-lo així que molts s'ajuden per superar-lo. Un estrep pot anar encara millor pels mancats de tècnica. Als peus hi ha algunes preses però està un pèl abalmat i no hi ha agafadors bons per les mans (bons pels que anem justets). El segon parabolt està mig metre per damunt i manté el grau. La veritat és que després les dificultat ha desaparegut amb escreix. Pugem assegurant-nos amb bagues a unes savines que hi ha a l'esquerra. Anem superar-nos per unes terrasses de III i IV grau.
Segona tirada: 50 metres – I
Hem arribat a un jardí de coscoll. Per l'esquerra puja el camí de les cadenes amb una sirga que ens ajudarà a fer-nos una idea de la precarietat de la instal·lació per on podem baixar. En arribar de nou a la paret anem uns metres a la dreta.
Com es pot arribar fins aquí pel camí de les Cadenes el tram superior de la via pot esdevenir un indret ideal per iniciar-se en l'escalada amb passos poc exigents i poc mantinguts.
Segona tirada (pròpiament d'escalada): 55 metres – III, IV.

Anem escalant per esgraons agradables de conglomerat de bona qualitat. La tirada és de III grau però puntualment anem trobant algun ressalt més exigents. Sempre està protegit per un parabolt de tal forma que ens indiquen quan caldrà centrar-nos ja que sinó podem passar mig caminant.
Tercera tirada: 55 metres – III, IV+

Les reunions es fan totes en terrenys còmodes aprofitant terrasses. La sortida és per la dreta i posteriorment fem una diagonal que fem mig caminant. Això vol dir que les assegurances que trobarem són poques (4) i separades en no haver-hi grau. La visió de les torres de la llum del collet i de la carretera és espectacular. Al fons podem veure el llogarret de l'Espluga de Cuberes que està bastit dins d'una balma així com Solduga que està més amunt, en la capçalera del barranc de l'Infern. Els dos pobles van restar abandonats fa més de 50 anys. Si teniu ocasió cal fer-hi una excursió per comprendre com devia de ser la vida en aquests topants.
Quarta tirada: 30 metres – IV
És la tirada més mantinguda i ens encarem cap a una escletxa que hi ha a la dreta d'un bloc extraplomat que representa la sortida de la via.

Aproximació:
En el quilòmetre 299,4 de la carretera N-260 de la Pobla a Llavorsí trobem un aparcament per a dos cotxes. Aquí s'inicia el camí a Sant Pere de les Maleses que seguim.
8 min. Per la dreta surt un corriol que duu a la via ferrada de l'agulla del Gos. Sense gaire interès, sols per a col·leccionistes.
25 min. Arribem a una collada (719 m) on trobem una torre de la llum de grans dimensions. En aquest punt hem de deixar el camí a Sant Pere i encarar-nos cap al cingle de la Mola de Pessó per un corriol ben fressat.
30 min. En arribar a la paret veiem les cordes del camí de les Cadenes i uns metres abans revoltem entre la vegetació cap a la dreta per trobar la base del cingle (uns 10 metres). El peu està abalmat. En el lloc menys dret s'inicia la via.
Descens:
Podem anar a buscar el camí de les Cadenes que puja uns metres a l'esquerra de la via i baixa amb cadenes, cables, cordes amb nusos i altres materials. La veritat és que tota la via té una sensació de precarietat. Podem fer algun rapel aprofitant les cordes de 60 metres que duiem. (25 minuts fins a la collada de la torre de la llum). En aquest indret podem anar a la dreta per anar a visitar les restes del monestir de Sant Pere de les Maleses per un camí ben fressat.
Passem per uns paratges estrets. Els traginers quan hi passaven amb les seves cavalleries abans de posar-hi feien xiulades i crits per no trobar-se amb companys seus en sentit contrari ja que l'estretor de la contrada impedia passar dos animals a l'hora i les mules no saben anar endarrere i més d'una s'havia esbalçat.
10 min. Arribem a la cova de la Serp.

20 min. Contrafort de la muntanya que ens endinsa en el barranc de Sant Pere. A l'esquerra hi ha una grau que ens permet davallar a la carretera vella (en l'anomenada corva dels Alemanys) però cal desgrimpar per dins d'una escletxa.
30 min. Barranc de Sant Pere.
37 min. Cruïlla amb un cartell indicador. A la dreta anem al monestir. Per l'esquerra podem anar a la font de la Figuereta (50 minuts).
47 min. Tornem a creuar el barranc de Sant Pere i poc després arribem al monestir de Sant Pere.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Temps a la paret: 2 hores 30 minuts.
Temps d'aproximació: 30 minuts.
Temps de descens: 25 minuts pel camí de les Cadenes i 25 minuts més fins la carretera. Es recomana visitar el monestir de Sant Pere de les Maleses a 3 quarts d'hora.
Material:, Dues cordes de 60 metres, 8 cintes, bagues.
Aperturistes: Rosanna Gómez i Luís Alfonso al març del 2000. Reequipada amb parabolts l'octubre del 2003 per Magon, Edu Gómez i Luís Alfonso.
Època recomanable: Evitar els mesos d’hivern i el pic de l'estiu.
Tipus de roca: Conglomerat molt bo encara que hi ha pedruscall per les terrasses.
Observacions: Es pot evitar la primera tirada pujant pel camí de les Cadenes.
Per si voleu veure més imatges:

Comentaris

  1. hauries de dir l'orientació de la via

    ResponElimina
  2. sí que és justeta la cançó, un fart de cridar per no res.........

    ResponElimina
  3. Aquesta Avril és una pava però la cançó encara es pot aguantar... pensa que jo ving del temps que el Raimon cridava (que no cantava).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR