ESCALADA PER A TONTOS

Després de 10 anys, he tornat a la cresta de la Coma de Geli. La sensació ha estat la mateixa que vaig tenir llavors: ambient màxim amb passos de pati com si fos una gran travessa alpina (Veure Cresta de la Coma de G eli). Quan faig una repetició no ho poso de nou però en aquest cas crec que cal fer una excepció doncs en Jordi Marmolejo va fer una neteja molt bona de la roca que cal esmerçar-ho. No dic que ara no es moguin les pedres però no fan por com feia un temps. També ha posat un munt de ponts de roca que no sé pas d'on els trau (per mi que els fa picant). Vam entrar per un accés que va dissenyar el Marmo que puja directe. Cal superar una arrancada de V/´V+ però està protegida per un clau que no es veu de sota, dos ponts de roca i un altre clau. Un cop superat aquest primer pas la dificultat baixa. De fet segurament aquest és el pas més compromès de tota la via. Encara que aquesta vegada no vaig pujar fins dalt doncs no tenia temps i abans d'atacar el darrer monolit v

Hi ha vies que sempre m'han fet molta il·lusió - de fet era el meu tercer intent -  i quan ahir em va trucar el Lluís Olòndriz que avui podíem anar a fer el Ninyol de la Paret de l'Os a Sant Llorenç de Montgai el cos em va donar un subidon. També vindria l'Agustí Salla que li donava aquell toc de seguretat que sempre ens fa falta quan anem a fer tot un repte personal. Una mica d'història : El Ninxol va ser la segona via que es va obrir a la paret de l'Os. Se li va posar aquest nom perquè en acabar el primer llarg havia una mena de banyera a la roca que sembla un nínxol del cementiri.  Actualment està ple de vies per tots els costats. Hi ha fins i tot per la base una munió de vies d'esportiva. En el seu moment es va ser una via que es va fer molt, per no dir moltíssim, però el primer llarg és una tirada d'artificial (A2e) i els escaladors la van anar oblidant. Nosaltres tampoc hem volgut fer el llarg d'artificial i hem preferit entrar per la via Jordi

Mirant ressenyes velles vaig trobar la via Martinetti - Ros al Cilindre. Si parlava amb els escaladors de Sant Llorenç ningú coneixia aquesta via. Tothom es pensava que parlava de la via a la Formiguera que va obrir també el Jesús Martinez "Martinetti" . Casualment un dia em vaig trobar al Martinetti i vam parlar de la via. Li vaig enviar una foto i ell em va marcar per on anava exactament la via. Li vaig demanar permís per si la podíem equipar i lògicament ens va donar el permís per posar algunes assegurances doncs estàvem convençuts que li donàvem una segona oportunitat a una via que mai havia estat gaire concorreguda i li permetíem una segona oportunitat. Per la vegetació que vam trobar creiem que feia més de trenta anys que ningú la feia. I això que si la feu veureu que és una via superba i a tocar del cotxe. Descripció de la via : Ens situem a peu de via, alerta que a l'esquerra estan obrint - reequipant una via nova. La nostra és molt evident doncs damunt nost

Recordo que la primera vegada que vaig sortir de la paret de l'Esperó Sud vaig dir que no tornaria mai més. Estava començant a escalar i el darrer llarg se me va fer molt dur. Ara que l'he fet altres vegades crec que és una via per fruir, amb llargs molt variants. Passos dels que no s'obliden amb facilitat. És un veritable encant, té aquell tocat d'aventura alpina. Els meus companys, en Lluís Olòndriz i el Joan Pinto Linares feia anys que no la feien i no la recordaven tan mega interessant. També ells s'han meravellat de l'Esperó. Imprescindible. Descripció de la via : 1ra tirada (IV - III - IV+ - 35 metres - 7 assegurances): Practicament no hi ha aproximació. Comencem per una placa (IV) que sempre em costa d'agafar. El primer parabolt el trobo massa amunt. Després el mur s'aplana. Trobem una vella reunió. Ara el repte és una estreta xemeneia que comença està una mica sobada. Hi ha bona presa però cal saber agafar-la bé. En algun moment hem de sortir

 Avui he anat a fer la via L'Adoptada amb el pare putativo que vindria a ser el pare de la via però que no té papers. Ara us ho explico. Fa uns 25 anys en Lluís Olòndriz es va mirar una via pel barranc Fondo on va posar alguns parabolts però la feina i la familia va fer que aquesta via quedés abandonada. Ara, uns quants anys després, uns altres escaladors li han agafat la via, l'Adoptada. Ell reconeix que no l'hagués acabat mai i que la tenia totalment oblidada. Així que res que opinar sobre la nova obertura que es prou interessant encara que la roca deixa una mica que desitjar. Està situada al costat de la via Totxo Petra que vam fer l'altre dia encara que més exigent.  Hi ha, però, molta cosa que es pot ressoldre en A0. Aquesta vegada hem decidit anar-hi per la pista de darrera a Vilanova de la Sal. A la Totxo Petra van anar pel barranc així que ja decidireu vosaltres per on voleu anar. A grans trets, pel barranc Fondo es camina molt més però la localització de

Ara que sembla que a la paret de la Formiguera ja no queda més espai per fer noves vies per obrir sembla que ara ens toca pujar pel Barranc Fondo - el barranc de la Formiguera - per anar a buscar nous panys de paret. La veritat és que la via no té l'encís de la Formiguera però resulta una proposta prou interessant encara que la roca té encara algun dubte i hi ha trams on cal anar amb compte encara que l'assegurament cobreix amb escreix la por de la pedra traïdora. Hi ha capes de roca calcària que són una meravella però els trams de conglomerat es fan mirar, això no és Montserrat. Descripció de la via : 1r llarg (V- - IV+ - V  - 25 metres - 7 parabolts): Al peu de la via veiem escrit TP. A l'esquerra hi ha un curiós forat i a la dreta tenim la línia de la via Adoptada. El primer tram es per calcari, roca bona. És una sortida estranya on com esteu a tocar del terra fa una mica de por (V-). Després es puja ja bé però s'entra en conglomerat. En el tercer parabolt hi

La paret de la Formiguera és l'escola d'escalada esportiva de via llarga de les Terres de Ponent. Hem volgut dedicar una nova línia a l'amic Josep Molina que ja ens va deixar i que tants cops havia pujat per la via normal. Per això hem volgut obrir la via entre la via normal i la via dels Aspirants, completant el nucli central de la Formiguera tan concorregut. És una via equipada per fruir de l'escalada i que ha de deixar bon gust de boca a les cordades que vulguin escalar aquest tipus de vies d'escalada. L'han dissenyat en Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que se l'han currat i netejant. El darrer dia m'han convidat a fer la primera integral i tinc la sensació de ser una paparra. Descripció de la via : Ens situem al peu de la via Normal de la Formiguera. La via va a la dreta de la paret abans d'arribar a la dels Aspirants. Hi ha una marca a la paret que indica la direcció correcta. Un cop localitzat el primer parabolt ja no tenim pèrdua. 1ra t

La ressenya d'avui és una ressenya d'aventura, pura i dura. La poso com a curiositat doncs no crec que cap escalador amb seny s'hi posa però jo havia de posar-hi el nas perquè sempre m'he posat on no em demanen. Us explico. A Sant Llorenç de Montgai hi ha la Paret del Pont. Per on passen un grapat de vies clàssiques. Vaig observar que havia una feixa que la travessava. He enganyat a l'Antonio Satorra - que no havia escalat mai, és un "pozero" i un bon company - i hem anat a fer la feixa. Si s'equipessin els passos amb cable podria ser una mini-ferrata, encara que no sé si tindria gaire interès. Descripció de l'itinerari : Agafe la pista que s'inicia al pont de l'Escalera i la seguim un centenar de metres. A tocar d'un camp amb pollancres ens enfilem amunt. Observem la feixa. Anem per una terra erma. Uns metres més amunt veiem que comença la feixa, no gaire definida en aquest tram. Hi ha un mur que ens barra el pas. La veritat és

En Joan Gutierrez, el Puto Amo de Sant Llorenç de Montgai i rodalies, va obrir al febrer de 2014 amb el David Dominguez, l'Aberroncho, una nova via a la paret de la Formiguera. Ja n'han obert un bon grapat però la Formiguera és la paret d'escola d'escalada per excel·lència de les Terres de Lleida i sempre va bé una nova línea. Fa un temps la vaig intentar i vaig sacar dos cops en el pas de V del primer llarg, em vaig emprenyar i vaig marxar. Avui tenia el repte de fer el pas d'avall. Ho he fet i m'ha semblat fins hi tot fàcil, veieu com canvien les coses segons el dia. És una via d'escola per fruir/patir. El darrer llarg se surt de mare pel grau ja que hi ha ressenyes que hi posen V+ però crec que s'apropa més al 6a Descripció de la via : 1ra tirada (IV - V - 20 metres - 3 parabolts): Comencem per l'esquerra a buscar un primer parabolt, uns metres més endavant tenim que posar un tascó entre mitja i petit (o un friend). Sortim a un ressalt i dav