diumenge, 22 de setembre de 2013

PER PUJAR DE GRAU: ELS INTOCABLES DE BELLMUNT

Com diu el company de cordada en Lluís caldrà fer un nou blog per les escalades pels escaladors menys tontos ja que la via d'avui ens fa pujar el grau. Hem vist les orelles d'un 6b i un futimer de 6a que es poden rebaixar a V/A0 encara que els que tenim 50 anys potser fem un V+. Ja veieu, avui res de "mariconades" i fruir ... avui toca tibar de valent.
La via es troba al mateix pany que la via Sossis i patissants. Via força equipada i que permet provar el grau per damunt del teu, si no pots "acerar" i amunt, encara que tampoc és una via facilona. L'accés que aquí ressenyem és la forma més ràpida d'accedir al peu de la via.

Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - 6a - IV+30 m. - 9 parabolts): Estem envoltats de boixos i tirem amunt a cercar la claror per una placa (IV+) damunt ja veiem el primer sostre (6a). Anem amb un certa tèndència a la dreta seguint la tirallonga de parabolts.
2na tirada (IV+ - V - 25 m. - 7 parabolts): Anem a la dreta (IV+) a cercar un mur superior amb menys preses (V) que ara ens cal palpar aprofitant comptats forats en la roca.
3ra tirada (IV - 30 m. - 4 parabolts). Placa tombada on cal superar algun tram puntual més vertical. Anem decididament a la dreta.
4a tirada (IV+ - IV - 25 m. - 5 parabolts): Seguim la tònica anterior encara que aquí trobem alguna panxeta més rellevant (IV+). Ens apropem vers un tram molt més vertical que tenim damunt.
5a tirada (IV+ - 6b - V - 25 m. - 11 parabolts): Estem en el llarg clau de la via. Pugem uns primers metres (IV+) que ens atansen a un mur ben definit. No anem a passar pel lloc més fàcil sinó que escalarem un tram ben vertical i lleugerament extraplomat (6b). Només ens consola que els darrers metres marquen V+ però nosaltres els vam trobar molt més fàcils ... potser se'ns va encomanar alguna cosa!!.
6na tirada (6a - V- - 6a - 25 m. - 7 parabolts): Sortim per un tram dret i amb poques preses (6a) i girem a l'esquerra (V- ) per anar a buscar, ara a la dreta, una savina que hi ha al peu d'una panxota (6a). Un cop superada ja sortim de la paret.

Descens:
Anem a l'esquerra tot seguint un corriol amb fites.
7 min. Arribem al cap de la "via ferrata" on trobem una cadena. Després esdevindrà sols un cable i una corda ennusada. Primer baixem per una placa per anar a buscar una marcada canal.
20 min. Arribem a la feixa per on ens hem dirigit al peu de la via.
Descendim el tram més compromés de la "ferrata" (opcionalment es pot muntar un ràpel), sortim al coll de la torre de la llum (35 min.) i seguim el camí a l'aparcament (50 min.).

Accés:
En el quilòmetre 299,4 de la carretera N-260 de la Pobla a Llavorsí trobem un aparcament per a quatre cotxes. Aquí s'inicia el camí a Sant Pere de les Maleses que seguim.
Aproximació:
20  min. Arribem a una collada (719 m) on trobem una torre de la llum de grans dimensions. En aquest punt hem de deixar el camí a Sant Pere i encarar-nos cap al cingle de la Mola de Pessó per un corriol ben fressat cap a la paret on veiem les cordes del camí de les Cadenes per on pugem. 
27 min. Arribem a una feixa que seguim (dreta). Deixem damunt la canal per on va la "via ferrata" per on baixarem. Passem la via Sossis i patissants i la via de la Virgen del Pilar properes a la canal. Continuem per la feixa empegats a la paret per on passem prou bé però amb compte. Passem per davant de la via L'últim buril - amb una instal·lació amb anelles - i continuem a la dreta. 
40 min. Trobem un parabolt de la via Discovery i uns metres més enllà els de la nostra. Podem veure uns quants parabolts que ens ajuden a identificar l'inici i diferenciar-lo d'altres vies. Estem a una cinquantena de metres d'una altra canal herbosa que tenim a la dreta.
FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: 6b (V obligat).
Desnivell: 165 metres. 

Temps d'aproximació: 50 min.
Temps de descens: 40 min.
Grau d'exposició: Baix.

Via equipada amb parabolts.
Material: 11 cintes i reunions. 
Roca: Conglomerat, algun còdol "saltarin".
Orientació: Est. Cal tenir present que a primera hora ens tocarà el sol però a migdia el sol s'amaga i ens els darrers llargs el sol s'amaga (migdia) i ens podem trobar aquella estranya sensació que el sol ens reflexa als ulls i no podem veure les preses. Observació feta a finals de setembre.
A l'estiu a la tarda hi toca l'ombra.
Via oberta i equipada per: S. Martínez l'any 2007.


4 comentaris:

  1. Aixi,aixi!! a tibar força i us posareu ferms i hermosos. Caldra anra a fotre-li el bec. Una abraçada.
    LO SERGI

    ResponElimina
  2. Hola Joan Ramon he quedat sorprés de la quantitat d'informació que recull aquest bloc.
    El cert és que l'encapçalament d'escalada per a tontos ja no li escau.
    fins dilluns.
    Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc pels comentaris - com es veu els companys -. Ens veiem el dilluns a la feina.

      Elimina
  3. Nosaltres vam entrar a la Sossís i patisants quan estàveu acabant la vìa ...

    ResponElimina